L'accepció més pura pel motcavaller és "persona que munta acavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques.
- Cavaller valencià de nació catalana.[1]
- (en castellà)Caballero valenciano de nación catalana.
Perquè el cavall ensenyi al cavaller.
- A cavaller vell, cavall nou.[2]
- Aputa i cavaller, tot li està bé.[2]
- Ahirbover, hui cavaller.[2]
- Bonscostums idiners, fan els fills cavallers.[2]
- Cada cavaller parlar de les sevesarmes.[6][4](Mall.)
- Cavallers! Cadascú amb sa muller.[2]
- Cocentaina la pollosa iAlcoi el gran cavaller; no passeu perBenilloba, que no hi ha cap dediner.[7]
- Costums i diners fan els homes cavallers.[2]
- D'on sou cavaller? De la terra de ma muller.[2]
- Déu me lliure de cavaller de dia i defrare de nit.[8]
- Educació idiners, fan elfill cavaller.[6]
- El cavaller, a laguerra; elpagès, a laterra.[6][4](Cat.)
- El divendres és cavaller: tal com comença, acaba.[2]
- Elpagès que tédiner, mai se passi a cavaller.[2]
- EnMuro tots sónbeatos, socarrats enCocentaina, enGorga són cavallers, culiblancs enAlmudaina.[7]
- EnPlanes tots són borreros, i aAlmudaina, cavallers, aGaianes són toreros, illadres aBeniarrés.[9]
- Ets uis d'es cavaller engreixen escavall.[4](Men.)
- Foc d'oliver, foc de cavaller.[10]
- Llauraor que tédiners, pèrt al fer-se cavaller.[11](val.)
- Llenya d'alboner, foc de cavaller;llenya d'alzina, foc defadrina;llenya de mata, foc debeata.[2]
- Llenya d'oliver,foc de cavaller.[2]
- Ni és al·lot ni al·lota, ni nin ni nina, ni cavaller a porta.[2]
- Per un clau es perdé unaferradura, per una ferradura uncavall, i per un cavall un cavaller.[12]
- Qui amb les dames es grosser, té molt poc de cavaller.[2]
- Tot bon cavaller cau. Tot boncavall ensopega.[6](or., occ., val., bal.)
- Abril i cavallers, tots són traidorencs.[2]
- Besuc pelgener, menjar de cavaller.[13]
- Elgener és el mes primer i de tots el més cavaller.[14]
- Elgener és un bon cavaller.[14]
- El girar de gener fa l'home cavaller.[2]
- El mes degener és un bon cavaller si no és ventoler.[2]
- Laneu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[15]
- La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer.[2]
- Pelgener, ellluç és cavaller i els altres mesos també.[16]
- Violeta defebrer, per dama i per cavaller[2]
No preveure el que passarà.
- ACorçà hi ha una casa, / casa de cavallers; / l'amo que la governa / diu que no té diners.[17]
- ↑Garcia Grau, Manuel.Polítiques (i) lingüístiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 77.
- ↑2,002,012,022,032,042,052,062,072,082,092,102,112,122,132,142,152,162,172,182,192,202,21Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 març 2025].
- ↑Parés i Puntas, 1999, p. 2185.
- ↑4,04,14,24,3Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cavaller». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Parés i Puntas, 1999, p. 2194.
- ↑6,06,16,26,3Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑7,07,1Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «frare». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Alberòla Serra, 1928.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor.
- ↑14,014,1Amades, 1982.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gener». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada» (
PDF). Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].[Enllaç no actiu]
- Alberòla Sèrra, Estanislau.Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928.
- Amades, Joan.Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982.ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3).ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.
Article a laViquipèdia
Definició alViccionari
Multimèdia aCommons