Lacarn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
- A carn dura, dent aguda.[1]
La necessitat ens fa adaptar a les circumstàncies.
- Alegra't, panxeta, que Nadal ja ve; menjarem carneta i arrosset també.[2]
- Carn fa carn ivi fasang.[3]
- Carn de pit, carn de poc profit.[3]
- Carn fa carn.[4]
Pondera l'excel·lència de la carn davant del peix, com a aliment.
- Corb, menja carn deburro mort.[5]
- La carn que no es cou per tu, deixa-la cremar.[4]
Quan alguna cosa no ens ateny, més val no ficar's-hi.
En persona.
- No ser ni carn ni peix.[4]
No tenir un caràcter gaire determinat.
Ser, dues persones, inseparables.
- ↑Pàmies i Riudor, 2012, p. 62.
- ↑2,02,1Amades, 1982, p. 110-203.
- ↑3,03,13,23,3Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑4,04,14,24,34,4Pàmies i Riudor, 2012, p. 63.
- ↑Parés i Puntas, 1999.
- ↑Amades, 2004.
- ↑Parés i Puntas, 1999, p. 307-341.
- ↑Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fam». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan.Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982.ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan.Refranyer de les dones (en català). Tarragona: El Mèdol, 2004 (Biblioteca de tradicions populars ; 25).ISBN 8495559994.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A:Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Pàmies i Riudor, Víctor.Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012.ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.