Lacansalada, també anomenadaxulla,xuia obacó si és fumada, és el producte gras delporc situat entre lapell i lacarn.
- Aleluia, aleluia: qui no mataporc, no menja xuia.[1]
- A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada.[2]
Ha de ser la mestressa qui gestioni els béns.
- (var.) Cansalada i ous fregits lleven la vista al marits.[2]
- D'arròs, cansalada ipa, en Josep us en vendrà.[4]
- EnLlíria són uns fartons que es mengen la cansalada, i enBenaguasil, la cotna, perquè és gent desfargalada.[5]
- EnMontitxelvo s'acabarà la cansalada, però els porcs no.[6]
- Mentres venguen la cansalada a trossos, no cal matar porc.[2]
- Quan toquen al·leluia ja es pot menjar xulla.[7]
- Unpa a la post i cansalada alresbot.[8]
suar molt, fer grans esforços per assolir quelcom.
- Hi ha assumptes més importants del que semblen en un primer moment.
- Ser com sa xuia de verro.[1]
- Tenir mal genir, ser difícil de suportar.
- ↑1,01,1Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «xulla». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑2,02,12,22,32,4Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cansalada». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Parés i Puntas, 1999.
- ↑Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 març 2025].
- ↑Sanchis Guarner, 1983, p. 25, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑Sanchis Guarner, 1983, p. 198, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑Amades, 1982, p. 821.
- ↑Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- Amades, Joan.Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989.ISBN 8434536730.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3).ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel.Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983.ISBN 8475020674.
Article a laViquipèdia
Multimèdia aCommons
icarn
