Elbestiar és el conjunt d'animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d'una explotació ramadera, criats per a l'obtenció de productes o de serveis.
- A la fira del bestiar, hi ha elpastor i el rabadà.[1]
- Amb bestiar jove no hi ha pèrdua mai.[2]
- Bestiar acorralat tufeja aviat.[1]
- Bestiar aplegadís, tot són coces i mossegades.[2]
- Bestiar de molts, elllop se'l menja.[2]
- Bestiar de molts, menja dellops.[1]
- Bestiar jove, carregat de jocs.[2]
- Bestiar que menja terra, si no el mates se l'enterra.[1]
- Bestiar tendre, deixeu que pasturi.[1]
- El bestiar acorralat, el comprador sempre el sap.[1]
- El bestiar es tracta a fira, com ladona que és pubilla.[1]
- El qui guarda el bestiar no és el pastor, és el ca.[1]
- Es bestiar vaalegre; aviat plourà.[2]
- La falsaprimavera enganya el bestiar.[1]
- Més pugen lesesquelles que el bestiar.[3]
Quan allò accessori costa més que allò principal.
- Qui delllop ja demanat ha: On albergues ton bestiar?[1]
- Qui fica diners en arnes i en bestiar, perd son cabal sense pensar.[1]
- ↑1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,10Amades, Joan.Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- ↑2,02,12,22,32,4Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bestiar». A:Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑Gomis y Mestre, 1910, p. 90.
- Gomis y Mestre, Cels.Zoologia Popular Catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions per Cels Gomis (en català antic). Barcelona: L'Avenç, 1910 (Biblioteca Folk-lórica del Centre Excursionista de Catalunya).