Aristòtil [ἈριστοτέληΘ] (Estagira, Tràcia, 384 aC — Calcídia, Eubea, 322 aC) fou unfilòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament enlògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensamenteuropeu fins ben entrat el segle XVI.
- El pitjor de leslleis dolentes és que contribueixen a formarhomes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.[1]
- El problema dementir és que quan expliquis laveritat no et creuran.[2]
- Elsavi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.[3]
- Elsavi no té com a prioritat buscar el plaer, sinó evitar eldolor.[2]
- En general els béns que provenen de l'atzar són els que provoquenenveja.[4]
- Els grans coneixements engendren els grans dubtes.[1]
- Fer alguna cosa dolenta i no sentirvergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.[2]
- L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.[2]
- L'esperança és el somni de l'home despert.[1]
- La decisió no és un impuls.[5]
- La natura és eterna, no pas les coses.[4]
- La natura no fa res en va.[4]
- Lariquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.[1]
- Més s'estima allò que amb més treball es guanya.[4]
- Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.[3]
- Res trobem a la ment que abans no hagi passat pels sentits.[2]
- Som el que fem repetidament. L'excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.[2]
- Són pitjors els nous rics que els que ja fa molt de temps que ho són.[4]
- Tot extrem és viciós, lavirtut es troba al mig.[1]
- Si viusol[és incapaç de viure ensocietat o no en té cap necessitat], o bé és unDéu o bé una bèstia.[6][7]
Política, Llibre I, c. 340 aC.
- Plató és amic meu, però encara ho és més la veritat.[8]
- (en llatí)Amicus Plato, sed magis amica veritas.
Recollit per Joan Ulpius aEpítom d'adagis
- ↑1,01,11,21,31,4Bolinches, 2005.
- ↑2,02,12,22,32,42,5«Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. Arxivat de l'original el 1367004579. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑3,03,1García, Joan J. «Píndoles de felicitat», cop. 2011. Arxivat de l'original el 1394468008. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑4,04,14,24,34,4Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑Torralba, 2010.
- ↑Torralba, 2009.
- ↑«Aristotle, Politics». Library at the University of Wales, Swansea. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑Escolà, 1997, p. 77-129.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo.Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997.ISBN 8482971379.
- Bolinches, Antoni.Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005.ISBN 8496499340.
- Escolà Tuset, Josep M.Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235).ISBN 8429742786.
- Torralba, Francesc.L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009.ISBN 9788497798341 [Consulta: 1339091685].
- Torralba, Francesc.La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010.ISBN 9788492552948 [Consulta: 1482170214].
