Alcoi és unaciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
- AMuro tots són carlistes, a Alcoi republicans, aCocentina pandorgos i aAlcúdia liberals.[1]
- Al bando d'Alcoi, cada cabró s'arregla sol.[2]
- (var.) El bando d'Alcoi, cada cabró s'arregle.[2]
- Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons delpaper i de lallana, de la borra i els pendons.[3]
Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques depaper.
- Fa referència a la fama de vius i desperts dels alcoians.
- (var.) D'Alcoi aSella, un pam.[2]
- Dalt de l'alt de Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va néixer en Provença, el més vellet en Alcoi i l'altre en el Grau de València.[2]
- El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.[3]
- Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
- El riu d'Alcoi emboirat, als tres diesbanyat.[2]
- Els d'Alcoi, si plou la deixen caure.[2]
- Els xeus d'Alcoi ja no poden tirar ronques com abans, perque els amos se les toquen i tanquen tots els batans.[3]
- Fa referència als conflictes laborals en aquesta ciutat industrial.
- En Alcoi, el més bovo apanyarellotges.[3]
- En Alcoi, lacapa blava.[2]
- EnMuro tots són carlistes; en Alcoi, republicans; enCocentaina, pandorgos; i enAlcúdia, lliberals.[2]
- L'alegría delfadrí és unmocador de pita, una manteta d'Alcoi i una xica ben bonica..[3]
- Per força ha de ser molt bona una cosa de tres noms, que es diu: pimentó, pebrera, i bajoca allà en Alcoi.[2]
- És una peladilla d’Alcoi.[4]
- ↑Amades, 1982, p. 1229.
- ↑2,002,012,022,032,042,052,062,072,082,092,102,11Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑3,03,13,23,33,43,5Sanchis Guarner, 1983, p. 91-95, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑Agulló i Guerra, Alexandre.Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs..ISBN 8440437374.
- Amades, Joan.Folklore de Catalunya. Tercera edició. Barcelona: Editorial Selecta, 1982 (Biblioteca Perenne ; 15).ISBN 84-298-0452-8.
- Parés i Puntas, Anna.Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999.ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel.Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983.ISBN 8475020674.
Article a laViquipèdia
Multimèdia aCommons
