L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
- A mi ningú no m'ha vist,
però existesc entre els mortals;
el dia que falte jo,
moren homens i animals.[1]
- Davant voltros sempre estic
i no em vei ni m'agafau,
no tenc cap color en petit
i en gros som de lo més blau.[2]
- Ningú em veu, però amb l'ai al cos
jo em trobo contínuament.
Em cerca a l'estiu la gent
i a l'hivern sóc molestós.[3]
- Sóc un cos que ningú ha vist
i existeixo entre mortals;
el dia que falti jo
moren homes i animals.[4]
- Amades, Joan.Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982.ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida.Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel).ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan.Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Martí i Adell, Cristòfol.Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5).ISBN 84-86390-40-0.
Article a laViquipèdia
Multimèdia aCommons