L'or és l'element químic de símbolAu inombre atòmic 79. Està situat al grup 11 de lataula periòdica. El seu símbol ve delllatíaurum. L'or és unmetall de transició tou, brillant, groc, pesant,mal·leable,dúctil i que noreacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible alclor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes (trossos) idipòsits al·luvials (partícules petites) i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes. L'or s'empra comestàndard monetari per a moltes nacions i també es fa servir en lajoieria, laindústria i l'electrònica. Al final de l'any 2006, s'estimava que el total d'or que s'havia minat al llarg de la història era de 158.000 tones.[2] Això es pot representar mitjançant un cub amb un costat de només 20,2 metres de llarg. Els usos industrials moderns inclouen l'odontologia i l'electrònica, on l'or ha trobat tradicionalment un ús gràcies a la seva bona resistència a la corrosióoxidativa i la seva excel·lent qualitat com a conductor de l'electricitat.
L'or és un element metàl·lic que exhibeix un color groc en brut, però que pot mostrar-se negre, robí o morat en divisions fines. És considerat per alguns com l'element més bell de tots i és elmetall més mal·leable i dúctil que es coneix.[3] De fet, unaunça (28,35g) d'or pot modelar-se en un llençol que cobreixi 28metres quadrats. Com és un metall bla, elsaliatges amb altres metalls a fi de proporcionar-liduresa són freqüents.
Es tracta d'un metall moltdens, amb un altpunt de fusió i una altaafinitat electrònica. Els seusestats d'oxidació més importants són +1 i +3. També es troba en l'estat d'oxidació +2, així com en estats d'oxidació superiors, però és menys freqüent.
A més, l'or és un bon conductor de la calor i de l'electricitat, i no l'afecta l'aire ni la majoria d'agents químics. Té una alta resistència a l'alteració química per part de la calor, la humitat i la majoria dels agentscorrosius, i així està ben adaptat al seu ús en l'encunyació de monedes i en la joieria.
El color de l'or pur és un groc metàl·lic. L'or, elcesi i elcoure són els únicselements metàl·lics que tenen un color natural que no sigui ni gris ni blanc. El color gris habitual dels metalls depèn del seu «mar d'electrons», que és capaç d'absorbir i tornar a emetrefotons al llarg d'un ampli rang de freqüències. L'or reacciona de manera diferent, depenent d'efectes relativistes subtils que afecten elsorbitals que envolten els àtoms d'or.[4][5]
Es poden aconseguir aliatges d'or acolorit com ara l'or rosa, mitjançant l'afegiment de diverses quantitats de coure i argent, tal com s'indica a la imatge. Els aliatges amb pal·ladi o níquel també són importants en la joieria comercial, ja que produeixen aliatges d'or blanc. Menys habitualment, l'afegiment demanganès,alumini,ferro,indi i altres elements poden produir més colors inusuals d'or per diverses aplicacions.[6]
Com altres metalls preciosos, l'or es mesura en unitats de pestroy i en grams. Quan formaaliatges amb altres metalls el termequirat n'indica la puresa que presenta, amb 24 quirats s'indica que és totalment pur i els nombres menors que aquest indiquen pureses també menors. La puresa dellingot d'or o de les monedes d'or també es poden expressar en termes decimals que van del 0 a l'1, conegudes com lesmil·lèsimes de finor (millesimal fineness), essent el 0,995 or molt pur.
El preu de l'or es determina a través del comerç en els mercats dederivats financers però un procediment conegut com elGold Fixing deLondres, originat des de setembre de 1919, proporciona un preu de referència diari a la indústria.
Històricament l'encunyació d'or va fer que aquest s'usés àmpliament com a moneda; quan es va introduir elpaper moneda aquest va ser utilitzat com unrebut redimible per moneda d'or o lingots d'or. En un sistema monetari conegut com apatró or, es donava un cert pes d'or en nom d'una unitat monetària. Durant un llarg període el govern dels Estats Units va establir el valor deldòlar com que unaunça troy (troy ounce) equivalia a 20,67 $ (664,56 $/kg), però l'any 1934 el dòlar va serdevaluat a $35.00 per unça troy ($1125,27/kg). Cap a 1961, va passar a fer difícil mantenir aquest preu, i unpool de bancs europeus i americans acordaren manipular el mercat per evitar futures devaluacions de monedes contra la incrementada demanda d'or.
Un lingot d'or de Suïssa.
El 17 de març de 1968, les circumstàncies econòmiques causaren el col·lapse d'aquestpool de l'or i es va establir un esquema de preus de dos nivells mitjançant el qual l'or encara va ser utilitzat per ajustar els comptes internacionals en el vell 35,00 $ per unça troy (1,13 $ / g), però en el mercat privat es va permetre la fluctuació en el preu de l'or. Tanmateix el sistema de dos nivells de preus va ser abandonat el 1975, quan el preu de l'or es va anar a buscar al seu nivell de lliure mercat. Elsbancs centrals encara mantenen lesreserves d'or, encara que el nivell general ha anat disminuint. El dipositari d'or més gran del món és el delBanc de la Reserva Federal dels Estats Units deNova York, que posseeix al voltant del 3%[7] de l'or extret, així com l'or dipositat enlingots d'or dels Estats Units aFort Knox.
L'any 2005 l'organime internacionalWorld Gold Council estimà que el subministrament mundial d'or era de 3.859 tones i la demanda en canvi de 3.754 tones, situació que donava un superàvit de 105 tones.[8]
Des de 1968 el preu de l'or ha oscil·lat molt, des d'un màxim de $850/oz ($27,300/kg) el 21 de gener de 1980, fins a un mínim de $252,90/oz ($8,131/kg) el 21 de juny de 1999 (London Gold Fixing).[9] El període de 1999 a 2001 marcà el fons o «Brown Bottom» després de 20 anys.[10] Els preus pujaren ràpidament des de 1991, però el màxim de 1980 no va ser ultrapassat fins al 3 de gener de 2008 amb un nou màxim de $865.35 per unça troy.[11] Un altre preu rècord es va establir el 17 de març de 2008 amb $1023,50/oz ($32,900/kg).[11]
A la darreria de 2009, els mercats de l'or van experimentar noves pujades per l'increment de la demanda d'or i la feblesa del dòlar US. El desembre de 2009, l'or passà la important barrera d'US$1200 per unça per tancar a $1215.[12] Posteriorment l'or va tenir noves alces el maig de 2011 quan la crisi del deute de laUnió Europea va fer sentir la compra d'or com un actiu segur.[13][14] El març de 2011, l'or assolí un preu màxim absolut amb $1432,57, a causa de la preocupació dels inversors per la crisi i les protestes populars d'Àfrica del Nord i el Mitjà Orient.[15]
Des d'abril de 2001 el preu de l'or s'ha més que quintuplicat en valor respecte al dòlar US amb un nou màxim de $1.913,50 el 23 d'agost de 2011,[16] amb especulacions sobre que aquest mercat baixista secular havia acabat i el mercat alcista havia tornat.[17]
L'or pur és massa tou per a ser usat normalment i s'endureix aliant-lo ambargent icoure. L'or i els seus molts aliatges s'empren força enjoieria, la fabricació de monedes i també com apatró monetari en molts països. A causa de la seva bona conductivitat elèctrica i la seva resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a emprar al final del segle xx com a metall en la indústria.
La seva alta conductivitat elèctrica i resistència a l'oxidació ha permès un ampli ús com a capes primeselectrodipositades sobre la superfície de connexions elèctriques per a assegurar una connexió bona, de baixa resistència.
Com l'argent, l'or pot formar fortesamalgames amb elmercuri que de vegades s'empra enempastos dentals.
L'orcol·loidal (nanopartícules d'or) és una solució intensament acolorida que s'està estudiant en molts laboratoris amb fins mèdics i biològics. També és la forma emprada com a pintura daurada en ceràmiques.
A tot el món l'or s'ha usat per a vehicular el canvi monetari, ja sia per l'emissió i reconeixement de les monedes d'or o de l'or sense encunyar, o a través de bitllets de paper convertibles en or establint els patrons d'or en els quals el valor total de la moneda emesa es representa per les reserves emmagatzemades d'or.
Tanmateix, la producció d'or no ha crescut amb relació a les economies mundials. Avui la producció que surt de la mineria d'or està en declivi.[18] Amb el fort creixement de les economies en el segle xx, i l'increment de divises, les reserves mundials d'or el seu comerç de mercat s'han convertit en una petita fracció de tots els mercats i els tipus de canvi fixos de les monedes a l'or ja no se sustenten.
A principis de laPrimera Guerra Mundial a les nacions en guerra es van desplaçar cap a un estàndard d'or fraccional, inflant les seves monedes per finançar l'esforç bèl·lic. Després deSegona Guerra Mundial l'or va ser substituït per un sistema demoneda convertible i més tard alsistema de Bretton Woods. ElPatró or, i la convertibilitat directa de les monedes amb l'or han estat abandonats pels governs del món, sent reemplaçat per lamoneda fiduciària.Suïssa va ser l'últim país de lligar la seva moneda a l'or, el va donar suport al 40% del seu valor fins que els suïssos es van unir alFons Monetari Internacional el 1999.[19]
L'or pur és massa tou per al seu ús monetari diari i típicament l'or s'endureix per aliatges amb el coure, l'argent o altres metalls. La puresa de l'or es mesura en quirats. Les monedes d'or angleses en circulació des de 1526 fins a la dècada de 1930, típicament tenien l'estàndard de 22 quirats que s'anomenava duresacrown gold, En canvi als Estats Units després de 1837 la puresa de les monedes d'or era lleugerament inferior de 0,900fine gold, o 21,6 quirats.
Maó de 220 kg d'or que es mostra al Museu de l'Or deJinguashi, Taiwan.
El soldador d'or es fa servir per unir components en l'orfebreria a alta temperatura. Perquè aquest treball tingui la màxima qualitat, el soldador d'or ha de tenir els mateixos quirats que el que s'està treballant. Els soldadors d'or estan fets com a mínim en tres nivells de punts de fusió.
De l'or se'n pot ferfil d'or que es fan servir en elsbrodats.
L'or dona un color intensament vermell quan es fa servir com a agent colorant en la fabricació delvidre grosella.
En fotografia els tòners d'or es fan servir per canviar el color de les fotos en blanc i negre ambbromur d'argent cap a tons blaus o marrons o per incrementar-ne l'estabilitat.[20]
Com que l'or és un bon reflector de laradiació electromagnètica com la infraroja i la llum visible i també les ones de ràdio, es fa servir com a capa protectora de moltssatèl·lits artificials, en frontals de protecció a l'infraroig, en els vestits de protecció tèrmica, els cascos dels astronautes i en avions per a laguerra electrònica com és l'avióEA-6B Prowler.
L'or es fa servir com a capa reflectora en els CDs del tipusGold CD.
Els automòbils poden usar l'or per dissipar la calor. ElsMcLaren utilitzen una làmina d'or en el compartiment del model de motorF1.[21]
Es pot fabricar or tan prim que sembla transparent. Es fa servir en algunes finestres d'aeronaus perdesglaçar, fent-hi passar electricitat. La calor que produeix l'or per la seva resistència elèctrica és suficient per evitar la formació del gel.[22]
La concentració d'electrons lliures en l'or metall és 5,90×1022 cm−3. L'or és molt conductor de l'electricitat i s'ha fet servir pel cablejat elèctric en algunes aplicacions d'alta energia (el coure i l'argent són més conductors per volum, però l'or té l'avantatge de la seva resistència a lacorrosió). Per exemple es van usar cables d'or durant alguns experiments atòmics delManhattan Project però es va fer servir més els cables d'argent.
Encara que l'or resulta atacat pel clor lliure, la bona conductivitat de l'or i la resistència general a la corrosió en altres ambients (incloent-hi la resistència als àcids no clorats) l'han portat a un ús industrial generalitzat en l'era electrònica per a recobriments de capa prima de connectors elèctrics de tota classe on hi assegura bones connexions. Per exemple l'or es fa servir en els connectors dels cables electrònics més cars com ara cables d'àudio, vídeo i d'USB. El benefici d'usar l'or respecte a altres metalls connectors com l'estany és molt debatut. Els connectors d'or són sovint criticats pels experts audiovisuals dient que són innecessaris per a la majoria dels consumidors i els veuen simplement com un estratagema de màrqueting. No obstant això, l'ús de l'or en altres aplicacions en l'electrònica de connectors de lliscament en ambients molt humits o corrosius, i en ús dels connectors amb un cost de la fallada molt alt (en determinades aplicacions informàtiques, equips de comunicació, motors d'aeronaus) encara és molt habitual.[23]
A més dels contactes elèctrics lliscants, l'or també es fa servir en contactes elèctrics a causa de la seva resistència a la corrosió, conductivitat elèctrica, ductilitat i la manca detoxicitat.[24] els contactes de l'interruptor estan generalment més subjectes a corrosió que els contactes que llisquen. Filferros fins d'or s'utilitzen per connectar undispositiu semiconductor al seu paquet a través d'un procés conegut com aenllaç del filferro.
L'or, de símbolAu (delllatíaurum), es coneix des de l'antiguitat. Per exemple, hi hajeroglífics egipcis del 2600 aC que descriuen el metall, i també es menciona diverses vegades en l'Antic Testament. S'ha considerat com un dels metalls més preciosos i el seu valor s'ha emprat com a estàndard per a moltes monedes al llarg de la història.
L'or ha estat conegut i utilitzat pels artesans des delCalcolític. Es coneixen objectes d'or alsBalcans del quart mil·lenni abans de Crist, com els trobats a laVarna Necròpolis,Bulgària. Altres elements d'or com petitslingots i eldisc de Nebra varen aparèixer a l'Europa Central el segon mil·lenni abans de Crist a l'edat del bronze.
Jeroglífics egipcis anteriors al 2600 aC mostren l'or, quan el reiTushratta deMitanni exclamava que a Egipte era «més abundant que la pols».[25] Egipte i en especialNúbia tenien els recursos per a ser els majors productors d'or durant gran part de la història. El mapa més antic conegut, elPapir de les mines, mostra el plànol d'unamina d'or a Núbia, juntament amb indicacionsgeològiques locals. Els mètodes primitius de treball varen ser descrits perEstrabó iDiodor de Sicília, i incloïa focs de mineria. es grans explotacions mineres també van estar presents a través delMar Roig al territori que actualment ésAràbia Saudita.
La llegenda delvelló d'or pot referir-se a la utilització de llanes per atrapar la pols d'or delsplacers al món antic. L'or és esmentat sovint a l'Antic Testament, a partir del llibre delGènesi i s'inclou com un els presents de l'adoració dels Reis Mags. Alllibre de l'Apocalipsi 21:21 es descriu la ciutat de laNova Jerusalem que tenia els carrers «fets d'or pur, transparent com el cristall». L'extrem sud-est delmar Negre era famós pel seu or. L'explotació es diu que data de l'època deMides I, i aquest or va ser important en la creació de les -probablement- primeres monedes del món aregne de Lídia al voltant del 610 aC.[26] A partir del segle v o VI, l'estat de Chu va fer circular elYuan Ying, una espècie de moneda d'or quadrada.
En lametal·lúrgia romana, els nous mètodes per a l'extracció d'or a gran escala es varen desenvolupar mitjançant la introducció dels mètodes demineria hidràulica, especialment aHispània del 25 aC en endavant i a laDàcia a partir de l'any 106. Una de les mines era aLas Médulas (Lleó), on set llargsaqüeductes els permetien alimentar un dipòsit al·luvial de grans dimensions. Les mines deRoșia Montană aTranssilvània també eren molt grans, i fins fa molt poc, encara explotades per mètodes a cel obert. També varen explotar dipòsits més petits aBritànnia, tant en placers com en dipòsits de roca dura aDolaucothi. Els diversos mètodes que utilitzaren estan ben descrits perPlini el Vell a la seva enciclopèdiaNaturalis Historiae escrita cap al final del segle i.
L'Imperi de Mali a l'Àfrica es va fer famós a tot elVell Món per la seva gran quantitat d'or.Mansa Musa I, governant de l'imperi (1312-1337) es va fer famós a tot el món antic pel seu granhajj ala Meca el 1324. Quan va passar pelCaire, el juliol de 1324, anava acompanyat per unacaravana de camells que incloïa milers de persones i gairebé un centenar de camells. Va regalar tant or que va baixar el seu preu a Egipte durant més d'una dècada.[27] Un historiador àrab contemporani va comentar:
«
L'or estava a un alt preu a Egipte fins que van arribar en aquest any. El mizqal no va ser inferior a 25 dirhams i en general per sobre, però des d'aquest moment va caure del seu valor, abaratir els preus i s'ha mantingut barat fins ara. El mizqal no superava els 22 dirhams o menys. Aquest ha estat l'estat de coses durant uns dotze anys, fins al dia d'avui a causa de la gran quantitat d'or que van portar a Egipte i va passar allà [...]
L'exploració europea d'Amèrica va ser impulsada en gran part pels informes dels adorns d'or que es mostraven profusament pels nadius americans, especialment aAmèrica Central, elPerú,Equador iColòmbia. Elsasteques consideraven l'or com el producte dels déus, que anomenaven «excrement diví» (teocuitlatl ennàhuatl).[29] No obstant això, per alspobles indígenes deNord-amèrica, l'or era considerat inútil i es donava més valor a altresminerals més útils, com per exempleobsidiana, elpedrenyal ipissarra.[30]
Tot i que el preu d'alguns metalls del grup delplatí poden ser molt més gran, l'or ha estat considerat com el més desitjable delsmetalls preciosos, i el seu valor s'ha utilitzat històricament com l'estàndard per a moltesmonedes (conegut com apatró or). L'or ha estat utilitzat com a símbol de puresa, valor, reialesa, i en particular les funcions que combinen aquestes propietats. L'or com un signe de riquesa i prestigi va ser ridiculitzat perThomas More al seu tractatUtopia. En aquesta illa imaginària, l'or és tan abundant que es fa servir per fer les cadenes dels esclaus, la vaixella i els seients de bany. Quan els ambaixadors d'altres països arribaven vestit amb joies d'or ostentoses i insígnies, els utopistes els confonen amb funcionaris de baixa categoria, fent els honors als que anaven més modestament vestits del seu grup.
Símbol de l'or usat pels alquimistes
Hi ha una antiga tradició de mossegar l'or per comprovar la seva autenticitat. Encara que això no és certament una manera professional d'examinar l'or, laprova de la mossegada pot identificar l'or perquè és un metall tou, com ho indica la seva puntuació a l'escala Mohs de duresa mineral. Com més pur és l'or més fàcil ha de ser de marcar.
L'or a l'antiguitat era relativament fàcil d'obtenirgeològicament. No obstant això, el 75% de tot l'or que s'ha produït s'ha extret abans de 1910.[31] S'ha estimat que tot l'or refinat existent formaria un cub de 20 m. de costat (el que equival a 8.000 m³).[31]
Un dels objectius principals delsalquimistes era produir or a partir d'altres substàncies, com ara elplom - mitjançant la interacció d'una substància mítica anomenadapedra filosofal. Encara que mai varen tenir èxit en aquest intent, els alquimistes varen fomentar l'interès en el qual es podia fer amb les substàncies, establint les bases per a laquímica. El símbol de l'or va ser un cercle amb un punt al centre (☉), que també va ser l'antic símbolastrològic delscaràcters xinesos per almar.
L'or no és unelement essencial per a capésser viu. Alguns tiolats (o semblants) d'or (I) s'empren comantiinflamatoris en el tractament de l'artritis reumatoide i altres malalties reumàtiques. No es coneix bé el funcionament d'aquestes sals d'or. L'ús d'or en medicina és conegut com acrisoteràpia.
La majoria d'aquests compostos són pocsolubles i és necessari injectar-los. Alguns són més solubles i es poden administrar per via oral, i són millor tolerats. Aquest tractament sol presentar algunsefectes secundaris, generalment lleus, però és la causa principal d'abandó entre els pacients.
Mena d'orAquesta palleta de 4,85 kg fou trobada per un prospector individual al Desert del Sud de Califòrnia, utilitzant un detector de metalls.
Elnombre atòmic de l'or, 79, en fa un dels elements amb el nombre atòmic més elevat que existeixen a la natura. Com tots els elements amb un nombre atòmic més alt que el delplom, es creu que l'or s'ha format en un procés denucleosíntesi de supernova. Aquestes explosions dispersaren pols que contenien metalls (incloent-himetalls pesants com l'or) a la regió de l'espai que més endavant es condensaria en elsistema solar i laTerra.
Pel fet que és relativament inert, se sol trobar com a metall, de vegades com a palletes grans, però generalment es troba en petites inclusions en alguns minerals, vetes de quars, pissarra, roques metamòrfiques i dipòsits al·luvials originats d'aquestes fonts. L'or està àmpliament distribuït i sovint es troba associat als mineralsquars ipirita, i es combina ambtel·luri en els mineralscalaverita,silvanita i altres. El país deSud-àfrica és el principal productor d'or, cobrint aproximadament dos terços de la demanda global d'or.
L'or s'extreu perlixiviació ambcianur. L'ús del cianur facilita l'oxidació de l'or formant-se Au(CN)₂2- en la dissolució. Per a separar l'or es torna areduir emprant, per exemple,zinc. S'ha intentat reemplaçar el cianur per algun altrelligand a causa dels problemes mediambientals que genera, però o no són rendibles o també són tòxics.
Hi ha una gran quantitat d'or en els mars i oceans, sent la seva concentració d'entre 0,1 µg/kg i 2 µg/kg, però en aquest cas no hi ha cap mètode rendible per a extreure'l.
Investigacions recents suggereixen que de vegades elsmicrobis poden tenir un paper important en la formació de dipòsits d'or, transportant i precipitant l'or per formar grans i palletes que s'acumulen en dipòsits al·luvials.[33]
L'Índia és el primer consumidor mundial d'or, car els indis compren aproximadament un 25% de l'or del món,[34] adquirint aproximadament 800 tones d'or per any. L'Índia també és el primer importador d'aquest metall; el 2008, l'Índia importà unes 400 tones d'or.[35]
Preu de l'or per unça en USD des del 1968, en US$ corrents i US$ del 2006.
Com altres metalls preciosos, l'or es mesura enunces troy i engrams. Quan s'hi fan aliatges amb altres metalls, es fa servir el terme "quirat" per indicar la quantitat d'or que hi ha present, sent 24 quirats l'or pur, i quirats inferiors una proporció menor. La puresa d'unlingot d'or també es pot expressar amb una xifra decimal que va de 0 a 1, conegut com allei, i l'or de 0,995 o més és molt pur.
L'or només té unisòtop estable, el197Au, que també és el seu únic isòtop que existeix a la natura. Se n'han sintetitzat 36radioisòtops, amb unamassa atòmica que varia entre 169 i 205. El més estable és el195Au, amb unperíode de semidesintegració de 186,1 dies. el195Au també és l'únic isòtop que es desintegra percaptura d'electrons. El menys estable és el171Au, que es desintegra peremissió de protons, amb una semivida de 30 µs. La majoria dels radioisòtops de l'or amb una massa atòmica inferior a 197 es desintegren per alguna combinació d'emissió de protons,desintegració α, idesintegració β+. Les excepcions són el195Au, que es desintegra per captura d'electrons, i el196Au, que té una ruta menor dedesintegració β+. Tots els radioisòtops de l'or amb una massa atòmica superior a 197 es desintegren per desintegració β-.[36]
També se n'han caracteritzat com a mínim 32isòmers nuclears, amb una massa atòmica que varia entre 170 i 200. Dins d'aquest ventall, només el178Au, el180Au, el181Au, el182A, i el188Au manquen d'isòmers. L'isòmer més estable de l'or és el198 m2Au, amb una semivida de 2,27 dies. L'isòmer menys estable de l'or és el177 m2Au, amb una semivida de només7 ns. el184 m1Au té tres rutes de desintegració: la desintegració β+, latransició isomèrica i la desintegració alfa. Cap altre isòmer o isòtop de l'or no té tres rutes de desintegració.[36]
Tot i que l'or és unmetall noble, forma molts i diversos compostos. L'estat d'oxidació de l'or en els seus compostos va de -1 a +5, però dominen l'Au(I) i l'Au(III). L'or(I), conegut com a ió aurós, és l'estat d'oxidació més habitual, amblligands "tous" com aratioèters,tiolats ifosfines terciàries. Els compostos d'Au(I) són típicament lineals. Un bon exemple ésAu(CN)₂−, que és la forma soluble de l'or que es troba a la mineria. Curiosament, els complexos aurosos de l'aigua són rars. Elshalurs d'or binaris, com araAuCl, formen cadenes polimèriques en zig-zag, també amb coordinació lineal a Au. La majoria de medicaments basats en or són derivats de l'Au(I).[37]
L'or (III) ("àuric") és un estat d'oxidació comú i és il·lustrat pelclorur d'or (III), AuCl₃. El seu derivat és l'àcid cloroàuric, HAuCl₄, que es forma quan l'Au es dissol enaigua règia. Els complexos d'Au (III), com altres compostos d8 són típicamentplans quadrats.
Estats d'oxidació menys comuns: Au(-I), Au(II), and Au(V)
Els compostos que contenen l'anió Au− reben el nom d'aururs. L'aurur decesi, CsAu, es cristal·litza en el motiu declorur de cesi.[38] Altres aururs inclouen els delRb+,K+, i el tetrametilamoni (CH₃)₄N+.[39] Els compostos d'or(II) solen serdiamagnètics, amb enllaços Au-Au com ara [Au(CH₂)₂P(C₆H₅)₂]₂Cl₂. Un complex d'Au(II) legítim i destacable és el catiótetraxenó-or(II), que contéxenó com a lligand, [AuXe₄](Sb₂F11)₂.[40] Elpentafluorur d'or és l'únic exemple d'Au(V), l'estat d'oxidació verificat més alt.[41]
Alguns compostos d'or presentenenllaços aurofílics, cosa que descriu la tendència dels ions d'or a interaccionar a distàncies que són massa llargues per ser un enllaç Au-Au convencional, però més curtes que elsenllaços de Van der Waals.[42][43] S'estima que la força d'aquesta interacció és comparable a la d'unenllaç d'hidrogen.
Són nombrosos els compostos clúster ben definits.[39] En aquests casos, l'or té un estat d'oxidació fraccional. Un exemple representatiu és l'espècie octahèdrica {Au(P(C₆H₅)₃)}₆2+. Elscalcogenurs d'or, com ara «AuS», tenen quantitats iguals d'Au(I) i Au(III).
Els compostos solubles (sals d'or), com ara el cianur d'or de potassi, utilitzat en la galvanització de l'or, són tòxics per alfetge i elsronyons. Hi ha hagut casos rars d'enverinament letal amb or a causa de cianur d'or de potassi.[45][46] La toxicitat de l'or es pot alleujar mitjançantteràpia de quelació, amb un agent quelant com ara elDimercaprol.
El 2001, l'American Contact Dermatitis Society votà l'or com aAl·lergogen de l'Any.
L'or també és uncolor, un tipus degroc emprat a l'heràldica. En gravat es representa mitjançant punts fins repartits per la superfície del camp o figura.
A la indústria musical, eldisc d'or és un certificat que s'ofereix per un determinat nombre de discos venuts. AEspanya laSGAE n'ofereix un als músics que venen més de 50.000 còpies. AlsEstats Units és laRIAA que ofereix el disc d'or si un disc aconsegueix vendre almenys 500.000 còpies.[47]
L'edat d'or és un mite que fa referència a una etapa de la humanitat de màxim desenvolupament social, tècnic i ètic, a diferència dels temps presents, degradats (es creu doncs que s'ha produït una involució). Aquesta edat d'or s'identifica amb un passat remot, amb el Paradís o amb una raça prèvia als humans contemporanis.
↑Moore, Mark A. «Reed Gold Mine State Historic Site». North Carolina Office of Archives and History, 2006. Arxivat de l'original el 2008-12-19. [Consulta: 13 desembre 2008].
↑36,036,1Audi, G. «The NUBASE Evaluation of Nuclear and Decay Properties». Nuclear Physics A. Atomic Mass Data Center, 729, 2003, pàg. 3–128.DOI:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
↑Shaw III, C. F. «Gold-Based Medicinal Agents». Chemical Reviews, 99, 9, 1999, pàg. 2589–2600.DOI:10.1021/cr980431o.
↑Jansen, Martin «Effects of relativistic motion of electrons on the chemistry of gold and platinum». Solid State Sciences, 7, 12, 2005, pàg. 1464–1474.DOI:10.1016/j.solidstatesciences.2005.06.015.
↑39,039,1Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001.ISBN 0-12-352651-5
↑Seidel, S.; Seppelt, K. «Xenon as a Complex Ligand: The Tetra Xenono Gold(II) Cation in AuXe₄2+(Sb₂F11−)₂». Science, 290, 5489, 2000, pàg. 117–118.DOI:10.1126/science.290.5489.117.PMID:11021792.
↑Riedel, S.; Kaupp, M. «Revising the Highest Oxidation States of the 5d Elements: The Case of Iridium(+VII)». Angewandte Chemie International Edition, 45, 22, 2006, pàg. 3708–3711.DOI:10.1002/anie.200600274.
Roth J, Bendayan M, Orci L (1980)FITC-Protein A-Gold Complex for Light and Electron Microscopic Immunocytochemistry. Journal of Histochemistry and Cytochemistry28, 55–57.
