L'odi és unsentiment de profunda antipatia,disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa o fenomen, així com eldesig d'evitar, limitar o destruir el seu objecte.[1]
L'odi es pot basar en lapor al seu objecte, ja sigui justificada o no, o més enllà de les conseqüències negatives de relacionar-se amb ell. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat. En canvi, l'escriptorElie Wiesel considera la indiferència com l'oposat a l'amor.
L'odi no és necessàriamentirracional o inusual. És raonable odiar persones o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia. Les persones sovint odien el que s'oposa a la sevasalut ibenestar. Entre les coses odioses per a molta gent hi ha elcapitalisme, elnazisme, elracisme, laguerra, l'esclavitud, elgenocidi i fins i tot el mateix odi.
Sol parlar-se de forma col·loquial d'«odi» per a referir-se a coses que, simplement, no agraden, com un estil arquitectònic, una classe de gent, un tipus declima, una pel·lícula pèssima, el propi treball o algun tipus de menjar. Encara que no sapiguem el que significa l'odi, hom odia sense saber el que sent, no obstant senti que aquest estat és bo o agradable.[2]
També sol usar-se per a descriure sentiments d'odi oprejudicis cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejudicis religiosos intensos. Els crims d'odi són els crims comesos per aquestaemoció.[3] De vegades hi ha qui odia un grup religiós o ètnic distint que li ha causatdolor. Això no és considerat acceptable socialment, ja que la cultura contemporània rebutja el càstig col·lectiu i insisteix que les persones siguin tractades com a individus, i no com a membres d'un grup homogeni.
L'odi és amb freqüència el preludi de laviolència. Abans de la guerra, sol ser útil ensenyar a la població a odiar una altranació o règim polític. L'odi segueix sent el principal motiu de mort després dels conflictes armats com laguerra i elterrorisme. No és fàcil saber quan l'odi té una base lògica i quan s'ha convertit en una cosa contraproduent que s'autoperpetua. Laxenofòbia, elfeixisme, lesfòbies i els prejudicis tenen un component d'odi important.
A l'estat espanyol, de l'any 1990 al 2020 es perpetraren fins a 101 casos de delictes d'odi amb el resultat de 103 víctimes mortals. D'aquests, quasi una quarantena van ocórrer alsPaïsos Catalans, entre ells l'assassinat de Guillem Agulló el 1993 a mans d'un grup deneonazis aMontanejos. Els crims d'odi es cometen per l'existència de prejudicis que es difonen i es transmeten mitjançant eldiscurs d'odi de periodistes i polítics. Segons les xifres, a l'estat espanyol, almenys 27 persones van ser víctimes d'un crim d'odi motivat per l'aporofòbia, entesa com a aversió i menyspreu a la personapobra o odi a les persones sense mitjans, desemparades, especialment les personessense sostre.[4]
