 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Uneditor de text (anglicisme) otractament de text(o)s és unprograma informàtic que permet de crear i modificar documents digitals compostos únicament pertext sense format, coneguts comunament com atext pla otext net (així no s'ha de confondre amb unprocessador de text). El programa llegeix l'arxiu i interpreta elsbytes llegits segons elcodi de caràcters que usa l'editor. Normalment és de 7- o 8-bits enASCII oUTF-8, rares vegadesEBCDIC.
Per exemple, un editorASCII de 8 bits que llegeix elnombre binari 0110 0001 (decimal 97 o hexadecimal 61) a l'arxiu ho representarà a la pantalla amb la figuraa, que l'usuari reconeix com la lletra "a" i oferirà a l'usuari les funcions necessàries per canviar el nombre binari a l'arxiu.Els editors de text són inclosos en el sistema operatiu o en algunprogramari instal·lat i es fan servir quan s'han de crear o modificar arxius de text com configuració, guions o elcodi font d'algun programa.
L'arxiu creat per un editor de text inclou per convenció aMS-DOS iMicrosoft Windows l'extensió.txt, encara que pot ser canviada a qualsevol altra posteriorment. TantUnix comGNU/Linux donen a l'usuari total llibertat en la denominació dels seus arxiu.
En traslladar arxius de text d'unsistema operatiu a un altre s'ha de considerar que existeixen almenys dues convencions diferents per assenyalar el final d'una línia:Unix iGNU/Linux fan servir nomésretorn de carro en canviMicrosoft Windows usa al final de cada líniaretorn de carro i salt de línia.
Els editors de texts "plans" es distingeixen delsprocessadors de textos en què es fan servir per a escriure només text, sense format i sense imatges, és a dir sense diagramació.
Abans que existissin els editors de text, les dades i el codi font dels programes havia de ser lliurat a la màquina per mitjà de targetes perforades. El programa, un feix de targetes, era llegit per un lector de targetes perforades. Cada caràcter era representat per una o més perforacions en una columna de 8 o 10 possibles perforacions. Com a màxim, podien ser representats 80 caràcters en una targeta.
Amb elsteletips van aparèixer també els primers editors de text que en un començament només mostraven una línia del text. Ordres especials movien el "cursor" en les quatre direccions.
El següent pas es va donar amb l'aparició del monitor detub de raigs catòdics que va permetre l'edició a "pantalla completa" és a dir mostrant diverses línies alhora. L'augment de productivitat va ser enorme, per la rapidesa i simplicitat del mecanisme. Un dels primers editors de text va ser elO26 escrit per a la consola de l'operador de la sèrie de computadorsCDC 6000. Un altre precursor és elvi, escrit elsanys 1970 que encara és l'estàndard per als sistemes operatiusUnix iGNU/Linux.
Hi ha una gran varietat d'editors de text, si bé la majoria es categoritzen com aeditors de codi font. Alguns són d'ús general, mentre que d'altres estan dissenyats per escriure o programar en un llenguatge. Alguns són molt senzills, mentre que d'altres tenen implementades gran quantitat de funcions.L'editor de text ha de ser considerat com una eina de treball del programador o administrador de la màquina. Com a eina permet realitzar certs feines, però també requereix un aprenentatge perquè l'usuari conegui i obtingui destresa en el seu ús. L'anomenadacorba d'aprenentatge és una representació de la destresa adquirida al llarg del temps d'aprenentatge. Un editor pot oferir moltes funcions, però si la seva corba d'aprenentatge és molt llarga, pot desanimar l'aprenentatge i acabarà sent deixat de costat. Pot ser que un editor tingui una corba d'aprenentatge molt costeruda, però si no ofereix moltes funcions l'usuari li reemplaçarà per un altre més productiva. És a dir l'elecció de l'editor més apropiat depèn de diversos factors, algun d'ells molt subjectius.
Editors per a professionals han de ser capaços de llegir arxius de gran extensió, més grans que la capacitat de la memòriaRAM de la màquina i també arrencar ràpidament, ja que el temps d'espera disminueix la concentració i disminueix la productivitat. Alguns editors de text inclouen l'ús de llenguatges de programació per automatitzar molestos o repetits procediments a realitzar en el text. Per exemple, Emacs es pot adaptar a les necessitats de l'usuari, fins i tot les combinacions de tecles per a executar funcions es poden adaptar, i és programable enLisp.Avui dia molts editors originalment sortits d'Unix oGNU/Linux han estatportats a altres sistemes operatius, cosa que permet treballar en un altre sistema sense haver d'aprendre l'ús d'un altre editor.
Molts editors de text inclouen acolorit de sintaxi i funcions que ofereixen a l'usuari completar una paraula iniciada.
Algunes funcions especials són:
