Leszones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent,dolça,salabrosa osalada. Són zones que es troben al límit entre les zones terrestres i aquàtiques, sent molt diferents d'aquestes zones però depenent-ne significativament. Aquestes zones humides tenen unabiodiversitat molt gran i són un lloc d'emmagatzemament per l'aigua excessiva: durant les inundacions absorbeixen l'aigua excessiva, i durant les sequeres, deixen anar aigua, de manera que es compensa naturalment.
A laconca mediterrània les zones humides són deltes de rius,albuferes, estanys, maresmes ioasis, i constitueixen l'hàbitat delsocells aquàtics i migratoris, protegits pelConveni de Ramsar.[1] Hi ha algunes zones humides artificials amb valor ecològic (per exemple, les salines) o amb importants funcions hidrològiques (per exemple,embassaments d'aigua potable o per al control d'inundacions).[2]
El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra cada 2 de febrer per commemorar la data d'adopció del Conveni Internacional sobre les Zones Humides (Conveni de Ramsar).
A Catalunya hi ha 2.978 zones humides: 2.069 estanys alpins i 579 són molleres i torberes. Les restants 330, distribuïdes per tot Catalunya. Les zones humides de Catalunya estan identificades i delimitades a l'Inventari de zones humides de Catalunya.
A efectes de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals,[3] «s'entén per zones humides les zones naturals demaresma,aiguamoll,torbera o aigües rases, permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses,salines, amb la inclusió de les zones d'aigües marines la profunditat de les quals ambmarea baixa no supera els sis metres».
Article 1:1 “Les extensions demaresmes,pantans itorberes cobertes d'aigua, siguin naturals o artificials, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina que en marea baixa tingui una profunditat menor a sis metres.”
Article 2:1 “[Les zones humides] poden comprendre les zones riberences o costaneres adjacents, així com illes o extensions d'aigua marina d'una profunditat superior als sis metres en marea baixa, quan estiguin dins de la zona humida.”
Les zones humides són molt diverses segons diferències a nivell regional o local de la topografia, hidrologia, vegetació o altres factors com l'activitat humana.
La hidrologia d'una zona humida està associada amb la dispersió temporal i espacial, flux, i atributs fisicoquímics de la seva aigua superficial i subterrània. Basats en la hidrologia, les zones humides es poden categoritzar comZona riberenca (associada a rius), lacustre (associada a llacs i reserves), i palustre (aïllades, sense corrent d'aigua).
Els fluxos hidrològics d'entrada a una zona humida són bàsicament perprecipitació, aigua superficial, i aigua subterrània, mentre que els de sortida són perevapotranspiració,escorrentia, i moviment de les aigües subterrànies.[5]
La salinitat té un paper clau en la química de l'aigua de les zones humides, especialment aquelles situades a la costa,[6][7] i en regions amb grans dèficits de precipitació. En zones humides no riberenques, la salinitat natural es regula per les interaccions entre les aigües superficials i subterrànies, que poden estar influenciades per l'activitat humana.[8]
La majoria de nutrients, tals comsofre,fòsfor,carboni initrogen es troben en el sòl de les zones humides. Segons si es produeix unarespiració aeròbica oanaeròbica en el sòl influirà en els cicles de carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen del sòl,[9] i la solubilitat del fòsfor,[10] contribuint a canvis químics en l'aigua.
Les zones humides cobreixen una part relativament petita de la superfície de la Terra, tot i així, són uns ecosistemes rics en biodiversitat. Les zones humides costaneres com elsmanglars, elsescull de corall,estuaris ipraderies marines tenen les comunitats més productives i biològicament diverses del món.[11] Tanmateix, el paper de les zones humides com a reserves de biodiversitat està amenaçat, ja que són un ecosistema que s'està perdent i degradant a un ritme més ràpid que qualsevol altre[12] (des del 1900, s'han perdut més del 64% de zones humides de tot el món).[13]
Algunes espècies de fauna i flora són completament dependents de les zones humides,[11] com és el cas delfartet, un peix d'aigua dolça que només viu en zones humides litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d'extinció.
La vegetació que podem trobar en una zona humida són les plantes aquàtiques ohidròfites, que són aquelles adaptades als ambients aquàtics. Se'n poden diferenciar 4 categories: lesemergents estan arrelades al sòl inundat però la major part està fora de l'aigua (boga,phragmites); les plantesamb fulles flotants són les que tenen les arrels fixades al sòl submergit, però les fulles flotant (nimfees); lessubmergides estan completament submergides i són les més adaptades als ambients aquàtics (miriofil·le); lesflotants suren completament amb les arrels lliures dins l'aigua, poden presentar una morfologia molt reduïda i com que no tenen arrels fixades al substrat, han d'absorbir els nutrients directament de l'aigua (salvinàcies,enciam d'aigua).[14]
Mamífers: només uns 100 mamífers són estrictament dependents de zones humides,[6][15] incloent alguns dels mamífers més petits del món com algunes espècies demusaranyes, alguns dels més grans del món com elshipopòtams, o d'altres també coneguts com lesllúdrigues, elscastors, elsvisons o larata mesquera.[16]
Amfibis: se n'han descrit més de 5000 espècies a tot el món, totes elles depenen de zones humides d'aigua dolça (a excepció d'algunes espècies que poden tolerar aigua salabrosa) en algun moment del seu cicle biològic.[15] La majoria d'amfibis adults s'alimenten d'invertebrats, de manera que són un enllaç important en laxarxa tròfica entre insectes i altres vertebrats.[18] Són animals molt sensibles a canvis en la qualitat dels hàbitats terrestres i aquàtics que habitin, ja que tenen una pell semipermeable i presenten etapes del cicle biològic diferents. A causa d'aquesta alta sensibilitat, els amfibis són utilitzats com abioindicadors per saber la qualitat ambiental d'un hàbitat.[19][20]
Els serveis ecosistèmics són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l'economia i la qualitat de vida de les persones.[21] No és casualitat, que la humanitat s'hagi desenvolupat al voltant de rius i planícies costaneres amb presència de zones humides, ja que aquestes són riques en recursos naturals i són claus per la superviviència i desenvolupament de moltes comunitats.[22]
Els serveis ecosistèmics de les zones humides es poden classificar de la següent manera:[12]
Aliment: molts productes alimentaris estan produïts directament o indirecta en zones humides. El consum d'arròs aporta una cinquena part de lescalories a nivell mundial. La seva producció requereix una gestió adequada de la zona humida on es troba. Fins a dues terceres parts de les espècies de peix que es consumeixen a nivell global, depenen de zones humides costaneres per reproduir-se, amagar-se i trobar-hi aliment.[23]
Aigua: les zones humides retenen i emmagatzemen grans quantitats d'aigua que es poden fer servir per ús domèstic, agrícola o industrial.
Fibra i combustible: altres productes no alimentaris provenen especialment delsmanglars. Per exemple:biomassa,pastura, fibres tèxtils, medicines tradicionals, etc[23]
L'Acord de laUNFCCC i deParís inclou els aiguamolls en el marc de les estratègies nacionals de mitigació. En 2012, la UNFCCC va permetre als països incloure la restauració de les zones humides per complir amb els seus compromisos de reducció. A escala de la UE, l'ús del sòl com a embornal de carboni està regulat en el LULUCF, no obstant això, l'aplicació nacional només serà obligatòria a partir de 2026 i només afectarà les zones humides gestionades. El Parlament Europeu en la proposta de la Comissió al LULUCF ha presentat nombroses esmenes destacant el potencial de la restauració de les zones humides.
A la regulació de les zones humides es poden identificar diversos conflictes legals, entre d'altres:
Enfrontament de polítiques i falta de regulació holística de les zones humides
Dins de les zones humides conflueixen diversos objectius polítics. El fet que no hi hagi un marc polític general per a les zones humides comporta reptes d'aplicació, ja que no és clar quin objectiu polític prevaldrà en cas de conflicte.
D'una banda, l'objectiu principal de la Política Agrícola Comuna (PAC) és proporcionar seguretat alimentària als europeus, al mateix temps que el suport a la resiliència dels agricultors i en l'última PAC 2023-2027 que contribueix a l'Estratègia de Biodiversitat 2030 iFarm to Fork Strategy. Per augmentar el subministrament d'aliments, la PAC concedeix subvencions als agricultors perquè la seva terra sigui productiva. S'ha informat que la PAC concedeix subvencions als agricultors que es dediquen al drenatge de les zones humides amb finalitats de cultiu.
En el marc de RePowerEU, la UE pretén augmentar significativament les energies renovables per a diversificar els subministraments i millorar la seguretat energètica. Per a impulsar aquesta transformació, la RTE-E i la proposta de la Xarxa RED-III han declarat que els projectes d'energies renovables es consideren automàticament «sobrepassant l'interès públic». Això significa que fins i tot si l'avaluació de l'impacte ambiental demostra que el projecte tindrà efectes negatius significatius, es concedirà l'autorització. Així, en cas de conflicte entre dos projectes, en la situació política actual, és probable que els projectes d'energies renovables tinguin prioritat sobre la restauració de les zones humides.[24][25]
Si els propietaris de les zones humides reben suport financer per a degradar la seva terra (a través de cultius o de la construcció de projectes d'energia renovable), pot trobar-se amb dificultats per a trobar terratinents disposats a cedir el seu sòl, que a priori és menys rendible que els projectes d'energia renovable o les subvencions de la PAC.
Possible solució als incentius econòmics sota la PAC i la transició energètica
La confrontació entre els diferents objectius polítics i els incentius financers existents que promouen la degradació de les zones humides pot abordar-se mitjançant l'aplicació demercats voluntaris de carboni. Les empreses emisores de CO2, per a compensar les seves emissions, inverteixen en projectes que eliminen CO2 de l'atmosfera i, a canvi, obtenen crèdits que els permet continuar emetent.
Els mercats voluntaris de carboni estan creixent significativament a Europa. Les empreses participen cada vegada més en els crèdits de carboni basats en la naturalesa. La UE és conscient d'aquest potencial i ha proposat un Reglament pel qual s'estableix unmarc de certificació de la Unió per a l'eliminació del carboni. Estableix criteris generals per a certificar l'eliminació de carboni. No obstant això, no fa cap distinció entre els projectes, mentre que aquests poden variar des del BECCS fins a la restauració de zones humides. La situació en les zones humides és molt particular, ja que existeixen diferents interessos. Per a maximitzar el potencial de la proposta, la Comissió hauria de presentar un pla o una estratègia específics per a les zones humides en els mercats del carboni. En cas contrari, la proposta pot portar inseguretat jurídica.[26] Per a il·lustrar-ho, la proposta no inclou un mètode específic per a calcular l'absorció de CO2 en les zones humides. Per tant, cal que s'inclogui un mètode fiable per a quantificar els resultats, evitant subestimar la reducció de les emissions, que pot provocar fugides de carboni.
A més, és crucial controlar el funcionament adequat de la restauració de les zones humides per a evitar qualsevol possible inversió dels seus efectes positius. Les zones humides emmagatzemen carboni indefinidament només si estan ben gestionades. Si la terra s'asseca (per causes naturals o artificials), podria fer que el CO2 escapi i reverteixi tots els progressos realitzats pel projecte. En aquest sentit, val la pena tenir en compte que el control de les zones humides no serà obligatori fins al 2026.
Control d'inundacions i protecció contra temporals: diferents tipus de zones humides tenen rols importants en el control d'inundacions. Lestorberes i praderies humides que es troben a la part alta dels rius actuen com esponges, absorbeixen l'aigua de pluja i la filtren poc a poc. Per altra banda, les zones humides costaneres, com elsmanglars, lesmaresmes, lesllacunes o elsestuaris protegeixen les comunitats humanes de temporals marins i de lesmarors ciclòniques.[27][28]
Abastiment de l'aigua d'aqüífers: si la zona humida no està aïllada de les capes de l'aqüífer, aquesta el recarrega quan el nivell de l'aigua de l'aqüífer baixa, i al revés. Quan hi ha excedent d'aigua a l'aqüífer, s'omple la zona humida.[29]
Mitigació i adaptació al canvi climàtic: les zones humides són un dels ecosistemes que estan en més risc de desaparèixer o degradar-se pelcanvi climàtic.Manglars,maresmes itorberes són tipus de zones humides que podrien tenir un paper important com a embornal de carboni. Per altra banda, les zones humides costaneres poden frenar l'erosió de la línia de costa a causa de la pujada del nivell del mar i de temporals cada cop més intensos.[31]
Reserves de biodiversitat: les zones humides costaneres tals com elsmanglars, elsesculls de corall, elsestuaris o les praderies marines tenen les comunitats biològiques més riques i productives de tot el món.[32]
Valor cultural: al desenvolupar-se les primeres civilitzacions al voltant de zones humides, l'aigua té un valor important per moltes religions, i les zones humides estan dins delpatrimoni cultural de moltes comunitats.[33]
Recreació i turisme:busseig, observació de fauna salvatge, lloguer d'embarcacions,fotografia, ... són activitats que donen suport a l'economia local i regional.[34]
Retenció i reciclatge de nutrients: les plantes de les zones humides absorbeixen els nutrients dissolts a l'aigua (com aranitrats ofosfats procedents de fertilitzants o aigües grises) i milloren la qualitat de l'aigua (algunes zones humides poden reduir la concentració de nitrats fins a un 80%). Aquest sistema d'absorció de nutrients té un límit: si hi ha excedent, començarà un procés d'eutrofització.[35]
Retenció de sediments: els sediments que arrosseguen els rius creen i mantenen zones humides fèrtils, no només esdevenen una font d'aliment important pels humans, si no també per peixos, ocells i altres animals.[35]
El Conveni de Ramsar es va desenvolupar i adoptar pels estats participants en una trobada aRamsar,Iran el 2 de febrer de1971 i va entrar en vigor el 21 de desembre de1975. El Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor d'un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però, alhora, particularment fràgils i vulnerables.
↑Silliman, B. R.; Grosholz, E. D.; Bertness, M. D..Human Impacts on Salt Marshes: A Global Perspective. Berkeley, CA: University of California Press, 2009.
↑Smith, M. J.; Schreiber, E. S. G.; Kohout, M.; Ough, K.; Lennie, R.; Turnbull, D.; Jin, C.; Clancy, T. «Wetlands as landscape units: spatial patterns in salinity and water chemistry». Wetlands, Ecology & Management, 15, 2, 2007, pàg. 95–103.DOI:10.1007/s11273-006-9015-5.
↑Moore, P. A., Jr.; Reddy, K. R. «Role of Eh and pH on phosphorus geochemistry in sediments of Lake Okeechobee, Florida». Journal of Environmental Quality, 23, 5, 1994, pàg. 955–964.DOI:10.2134/jeq1994.00472425002300050016x.
↑12,012,1Finlayson, Max & Cruz, R.D. & Davidson, Nick & Alder, Jack & Cork, S. & Groot, & Lévêque, Christian & Milton, G.R. & Peterson, Garry & Pritchard, D. & Ratner, Blake & Reid, Walter & Revenga, C. & Rivera, M. & Schutyser, F. & Siebentritt, M. & Stuip, M. & Tharme, Rebecca & Butchard, S. & Taylor, D.Millennium Ecosystem Assessment: Ecosystems and human well-being: wetlands and water synthesis, 2005 [Consulta: 27 setembre 2019].
↑Nick C. Davidson «How much wetland has the world lost? Long-term and recent trends in global wetland area». Marine and Freshwater Research, 24-09-2014.DOI:10.1071/MF14173 [Consulta: 27 setembre 2019].
↑Weller, Milton W.Wetland Birds: Habitat Resources and Conservation Implications. Cambridge University Press, 1999.ISBN 0 521 63326 5 [Consulta: 28 setembre 2019].
↑Edina Simon, Miklós Puky, Mihály Braun and Béla Tóthmérész. «7.Frogs and Toads as Biological Indicators in Environmental Assessment». A:Frogs: Biology, Ecology and Uses, 2011, p. 141-150.ISBN 978-1-61324-667-2 [Consulta: 1r octubre 2019].
