Els estats de la zona euro tenen una política monetària comuna, de la que elBanc Central Europeu n'és l'entitat responsable. A més, des de 2012 s'està establint l'estructura per unaunió bancària, de la que tots els membres de la zona euro n'han de formar part.[4]
Per tal que un membre de la UE pugui adoptar l'euro, ha de complir certs criteris econòmics i legals. Els criteris econòmics d'entrada es coneixen com acriteris de convergència ocriteris de Maastricht i s'establiren el 1991. Inclouen, entre d'altres, el requisit que els estats han de participar en l'MTC II durant dos anys com a mínim. Els criteris legals fan referència al fet que la legislació sobre els aspectes monetaris i sobre el banc central nacional siguin compatibles amb elTractat de Roma.[5][6][7]
Tots els membres de la UE (excepte Dinamarca) s'han compromès a adoptar l'euro en cas de complir els criteris de convergència. Tanmateix, dels 15 estats que formaven part de la UE quan es creà la zona euro n'hi ha 3 que no han adoptat l'euro. D'una banda,Dinamarca, que té clàusules d'exclusió igual que elRegne Unit, encara que aquest ja no forma part de la unió. D'altra banda,Suècia, que no ha canviat la legislació referent al banc central i no participa en l'MTC II.[2][6]
Cap dels estats que van entrar a la UE després de la creació de la zona euro complien els criteris inicialment. D'aquests, n'hi ha 5 que encara no els compleixen, i per tant, encara no formen part de la zona euro. Es tracta d'Hongria,Polònia i laRepública Txeca (incorporats a la UE el 2004), iBulgària iRomania (incorporats el 2007).
ElTractat de Roma[8] estableix que la Comissió i el BCE han d'informar el Consell sobre el progrés dels estats en relació a la convergència. Sobre la base dels informes de convergència que elaboren aquests dos organismes, l'ECOFIN decideix l'admissió de nous estats a la zona euro i en cas afirmatiu, estableix la taxa de conversió amb què la moneda nacional serà substituïda per l'euro.[9]
Estats i territoris que utilitzen l'euro amb acords amb la UE
LaCiutat del Vaticà,Mònaco iSan Marino anteriorment usaven monedes que van ser reemplaçades per l'euro. Tots tres estats emeten monedes amb els símbols nacionals propis al revers. Utilitzen l'euro d'acord amb els acords establerts amb alguns estats membres de la UE (Itàlia en el cas de la Ciutat del Vaticà i San Marino, iFrança en el cas de Mònaco) en nom d'aquesta. També usen l'euro, fora d'Europa, segons aquest mateix acord, els territoris d'ultramar francesos deMayotte iSaint-Pierre i Miquelon.
Andorra, on abans de l'entrada en vigor de l'euro s'hi utilitzaven lapesseta i elfranc francès com a unitats monetàries legalsde facto, ha negociat, amb algunes dificultats derivades de la manca de moneda pròpia anterior i de les exigències de seguretat europees, un acord amb la Unió Europea signat el febrer de 2011, pel qual a partir del març de 2012 podrà batremonedes de disseny propi, essent les primeres monedes metàl·liques de curs general amb la llegenda encatalà de la història (anteriorment n'hi havia hagut de locals i d'emergència).
Estats i territoris que utilitzen l'euro sense acords amb la UE
Kosovo iMontenegro, que utilitzaven elmarc alemany com a moneda, també han adoptat l'euro sense cap acord formal i explícit amb la UE. Kosovo, abans de la seva independència deSèrbia, utilitzava el marc i l'euro en comptes deldinar serbi per motius polítics.
El territori britànic d'ultramar d'Akrotiri i Dekélia, a l'illa deXipre, tenia com a moneda oficial lalliura xipriota i va adoptar l'euro quan Xipre entrà a la zona euro el gener de 2008.
Des de l'1 de desembre del 2002,Corea del Nord ha substituït eldòlar dels Estats Units per l'euro com a moneda per als seus intercanvis internacionals, ja que la seva pròpia moneda, elwon, no és convertible i no es pot usar per adquirir béns forans. Igualment l'euro rep una certa popularitat interna, especialment pels residents estrangers.
↑D'acord amb el TERMCAT, la formaeurozona, que es documenta de vegades referida a aquest concepte, és semànticament poc adequada, ja que el prefixoideeuro- amb què es forma no té el sentit de 'euro' (moneda), sinó de 'Europa'. D'altra banda, la denominaciózona euro és una reducció del sintagmazona de l'euro.
