En lamitologia grega,Zeus (engrec antic:Ζεύς) és eldéu suprem de l'Olimp. Fill deCronos[2] (Saturn en la mitologia romana) iRea. Té el seu equivalent en lamitologia romana en el déuJúpiter i en l'hindúIndra, i els grecs van identificar el déu egipciAmon amb Zeus. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus, i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.[3]
Els seus atributs són el llamp, l'àguila i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic.[4]
Va casar-se ambHera però tingué diferents embolics i fills amb altres dones, ja fossin divines o mortals, i també va mantenir relacions amb algun noiet comGanimedes.[5] Una de les seves dones eraMnemòsine, deessa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, lesmuses:Euterpe,Terpsícore,Polímnia,Melpòmene,Talia,Cal·líope,Urània,Clio iÈrato. Alguna de les seves conquestes femenines sónAlcmena, una mortal anomenadaLeda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, oEuropa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.
Acrisi, rei d'Argos, desitjava un fill, però només havia tingut una filla que era molt bonica, anomenadaDànae. Per tal d'impedir que es casés amb cap home, ja que un oracle li havia dit que si ella tenia un fill, ell, el seu net, el mataria, Acrisi va tancar-la en una torre de pedra on no deixava entrar ningú. Però Zeus es va enamorar d'ella en veure-la des de l'Olimp, i aprofitant que un dia la noia observava el paisatge entre els merlets de la torre, Zeus es va convertir en pluja daurada per arribar fins Dànae sense que ningú el veiés. Fruit d'aquesta unió va néixerPerseu. En adonar-se que Dànae estava embarassada, Acrisi va manar que fessin un taüt per llançar-la al mar juntament amb el seu fill. Zeus va conduir la barca fins a una illa on Perseu fou educat per Dànae i un pescador.[6]
Zeus es va enamorar d'Europa, la filla d'Agenor i de Telefassa. Quan ella estava jugant amb les seves amigues en la platja de Sidon, Zeus la va veure des del cel i es va enamorar. Per apropar-se a ella es va transformar en un toro i es va acostar als seus peus. Quan Europa va superar la sorpresa, va començar a jugar amb el toro, quan la jove es va muntar en l'animal, el toro es va aixecar i és llançar al mar, es va anar allunyant més de la costa fins a arribar a l'illa deCreta, justament allí, en la font de Gortina davall de les ombres dels plàtans, la parella es va unir. D'aquesta unió van néixer tres fills:Minos, rei de Creta, el valentSarpèdon i el justRadamantis. Després d'un temps Zeus va abandonar a Europa i ella se'n va casar amb el rei Asteri, que va adoptar els tres fills d'ella com si fossin seus. El toro en el qual Zeus es va transformar, va pujar al cel convertint-se en la constel·lació del toro, el conegut signe del zodíac.[7]
El principal centre on els grecs convergien per a rendir honor al seu déu eraOlímpia. El festival quadriennal que s'hi celebrava incloïa els famososJocs Olímpics. Hi havia també un altar dedicat a Zeus construït no de pedra, sinó de cendres, procedent de les restes acumulades durant molts segles d'animals sacrificats allà.[8]
A més dels principals santuaris situats entre polis, no hi havia formes de culte a Zeus que compartís tot el Món Grec. Determinats rituals se celebren de la mateixa forma també: sacrificar a un animal blanc sobre un altar elevat, per exemple.
Per una altra banda, algunes ciutats tenien cultes a Zeus que funcionaven de formes marcadament diferents.
La forma escrita més antiga identificada amb la paraula Zeus és la formamicènica de l'escriptura Lineal B, compost per les síl·labesdi-we i tambédi-wo.[9]
Plató, en la seva obraCràtil oferia una explicació sobre l'origen de la paraula basada en etimologia popular, avui dia no acceptada pels lingüistes. Segons ell procedia de la unió dels termes grecszen («vida») idia («causant de»).[10][11]
Zeus, poèticament anomenat amb el vocatiuZeu pater (Zeus pare), és una continuació deDi̯ēus, el déu protoindoeuropeu del cel diürn, també anomenatDi̯eus ph²tēr (Pare Cel), derivat de l'arrel indoeuropeadyeu- («brillar resplendir»). A la mitologia romana hi havia un déu amb atributs semblants anomenatDis Pater,[12] que va passar a dir-se en llatíIuppiter (Júpiter) després de fusió entre la mitologia romana i la grega. En lamitologia germànica inòrdica coincideix amb alguns atributs dels déusTýr iTīwaz respectivament. Pels grecs i els romans és el déu del cel diürn i el déu suprem, mentre que aquesta funció era ocupada perOdín entre les tribus germàniques, per això no identificaven Zeus/Júpiter amb Týr ni amb Odín, sinó ambThor. Zeus és l'única deïtat delpanteó olímpic el nom del qual té una etimologia indoeuropea tan transparent.[13]
Zeus ocupa un paper dominant, presidint el panteó olímpic de laGrècia Antiga. Engendrà molts dels herois i heroïnes i participava en moltes de llurs històries. Tot i que el "recol·lector de núvols" (Νεφεληγερέτα, Nephelēgereta)[14] homèric era el déu del cel i del tro com els seus equivalents d'Orient Pròxim, era també l'artífex cultural suprem. En alguns sentits, era pels grecs l'encarnació de les seves creences religioses i la deïtat arquetípica.
A més dels epítets locals que simplement designaven el Zeus adorat en algun lloc en particular, els epítets o títols a ell aplicats emfatitzaven diferents aspectes de la seva amplíssima autoritat:
Pare: Fins i tot els déus que no havien estat engendrats per ell s'adreçaven amb aquesta paraula.[15]
Olimpi: emfatitzava el regnat de Zeus sobre els déus i sobre el festivalpanhel·lènic aOlímpia.[16]
Un títol relacionat era Panhel·leni (de tots els hel·lens), a qui estava dedicat el famós temple d'Èac aEgina.[17]
Xenios: Zeus era el patró de l'hospitalitat i els invitats, prest a venjar qualsevol injustícia comesa contra un estrany (xenós).
Horkios: era el vigilant dels juraments. Als mentiders que eren descoberts se'ls feia dedicar una estàtua a Zeus, amb freqüència al santuari d'Olímpia.[18]
Agoraios: Zeus vigilava els negocis a l'àgora, i castigava els comerciants deshonests.[19]
Egidoco (Αἰγιδοὓχος) o Egioco (Αἰγίοχος): era el portador de l'ègida amb la qual infonia terror a l'impiu i als seus enemics.[20]
A més dels títols i conceptes panhel·lènics enumerats anteriorment, els cultes locals mantingueren les seves pròpies creences idiosincràtiques sobre el rei dels déus i els homes. A continuació s'enumeren algunes d'elles:
Amb l'epítet d'Etneu era adorat a l'Etna, on hi havia una estàtua seva i s'hi celebrava en honor seu una festa local anomenada Etnea.
Com Enei o Enosi era adorat a l'illa deCefal·lènia, on tenia un temple al montEnos.
Com Agamèmnon era adorat aEsparta.Eustaci creu que el déu derivà aquest nom del semblant entre ell iAgamèmnon, mentre que altres creuen que és un simple epítet que significa 'l'etern', deἀγὰν i μένων.
ACreta, s'adorava Zeus en una sèrie de coves aCnossos,Ida iPaleocastro. Les històries deMinos iEpimènides suggereixen que aquestes coves foren algun cop utilitzades per a l'endevinació incubadora per reis i sacerdots.[22] L'escenari dramàtic de lesLleis dePlató està en la ruta de pelegrinatge a un d'aquests llocs, emfatitzant el coneixement arcaic de Creta. Allà Zeus era representat en l'art com un jove de llargs cabells en lloc d'un adult madur, i en els himnes s'apel·lava a ell comHo megas kouros (el gran jove). Juntament amb elscurets, un grup d'estàtics ballarins armats, Zeus presidia el rigorós entrenament militar i atlètic i els ritus secrets de lapaideia cretenca.[23]
L'escriptor hel·lèEvèmer aparentment proposà la teoria que Zeus havia estat en realitat un gran rei de Creta i que la seva glòria l'hauria lentament transformat després de la seva mort en una deïtat. Les obres d'Evèmer no s'han conservat, però els escriptorspatrístics cristians van assumir el suggeriment amb entusiasme.[24]
L'epítet ve del grec Λύκαιος (Lýkaios, 'dels llops') i és assumit per Zeus només en relació amb les festes arcaiques que es feien a les faldes del montLiqueos, el cim més alt d'Arcàdia. Zeus tenia només una relació formal amb els rituals i mites d'aquest primitiu ritu de pas, amb una antiga amenaça de canibalisme i la possibilitat d'una transformació en home-llop delsefebs que hi participaven. Prop de l'antic munt de cendres on els sacrificis se celebraven hi havia un recinte prohibit on, suposadament, cap ombra era mai projectada. Segons Plató, un cert clan s'hi reuniria a la muntanya per a realitzar-hi un sacrifici cada nou anys a Zeus Liqueos, i hi barrejarien un únic tros d'entranyes humanes amb les de l'animal. Es deia que qui menjava la carn humana es transformava en un llop, i només podia recuperar la seva forma original si no tornava a menjar carn humana fins que hagués finalitzat el següent cicle de nou anys. Va haver-hi jocs relacionats amb lesLicees, retirats en el segle iv aC a la primera urbanització d'Arcàdia,Megalòpolis, on un temple principal fou dedicat a Zeus Likeos.[25]
Tot i l'etimologia, que indica que Zeus era originalment un déu del cel, moltes ciutats gregues honraven un Zeus local que vivia sota terra. Els atenesos i sicilians adoraven Zeus Meliquios, mentre que altres ciutats tenien aZeus Ctoni (terrós), Catactoni (sota terra) i Plousios (donador de riqueses). Aquestes deïtats podien ser representades com serps o amb forma humana en l'art, o d'ambdues maneres plegades per major èmfasis. També rebien ofrenes de víctimes animals negres en pous enfonsats, com es feia amb deïtats ctòniques comPersèfone iDemèter, i també amb els herois en llurs tombes. Els déus olímpics, per contra, rebien normalment sacrificis de víctimes blanques sobre altars elevats.
En alguns casos, les ciutats no estaven completament segures de si eldaimon per qui realitzaven el sacrifici era un heroi o un Zeus subterrani. D'aquí que l'altar aLebadea aBeòcia pogués correspondre a l'heroiTrofoni o a Zeus Trefoni (el criador), segons es consultiPausànies oEstrabó. L'heroiAmfiarau era adorat com Zeus Amphiaraus aOropos, als afores deTebes, i els espartans tenien fins i tot un altar a Zeus Agammèmnon.[26]
Malgrat que la majoria dels oracles solien estar dedicats aApol·lo, els herois o diverses deesses comTemis, alguns llocs oraculars foren dedicats a Zeus.[27]
El culte a Zeus en l'oracle de Dòdona aEpir, on hi ha evidències d'activitat religiosa a partir del II mil·lenni aC, girava entorn d'un roure sagrat. QuanL'Odissea fou composta (sobre el 750 aC), les profecies eren realitzades per sacerdots descalços anomenatsselloi, que jeien en el sòl i observaven el xiuxiueig de les fulles i les branques. En l'època en quèHeròdot va escriure sobre Dòdona, les sacerdotesses anomenadespelèiades (coloms) havien reemplaçat aquests sacerdots.
A Dòdona la consort de Zeus no era Hera sinó la deessaDione, el nom de la qual és la forma femenina de "Zeus". La seva posició com titànide suggereix segons alguns que pot haver estat una deïtat prehel·lènica més poderosa, i potser l'ocupant original de l'oracle.[28]
Zeus-Amon estàtua del segle iii aC, actualment al Museu del Louvre.
L'oracle d'Amon en l'oasi de Siwa en el desert occidental d'Egipte no quedava dins dels límits del món grec abans d'Alexandre Magne, però així i tot tenia gran influència en els grecs durant l'era arcaica: Heròdot menciona consultes a Zeus Amon en la seva narració de lesguerres mèdiques. Zeus Amon era especialment honrat aEsparta, on existia un temple dedicat a ell en l'època de laGuerra del Peloponès.
Després que Alexandre fes una incursió en el desert per a consultar l'oracle de Siwa, sorgí el personatge de la sibil·la líbia.
Cronos va ser pare de diversos fills amb Rea:Hèstia, Demèter, Hera,Hades iPosidó, però se'ls va empassar així que van néixer, ja queGea iUrà li havien revelat que seria destronat pel seu propi fill, tal com ell havia destronat el seu pare. Però quan Zeus estava a punt de néixer, Rea va demanar consell a Gea per ordir un pla que el salvés, i així Cronos tingués el just càstig als actes contra Urà i contra els seus propis fills. Rea es va amagar a l'illa de Creta, protegida pel rei de l'illaCres, on va donar a llum a Zeus, segons unes versions al mont Ida i segons unes altres almont Dicte. Després va enganyar Cronos, donant-li una pedra envoltada en bolquers que aquest es va empassar sense desconfiar-ne.[29]
Rea va amagar Zeus en una cova del Mont Ida a Creta.Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:
Per Gea.
Per una cabra anomenadaAmaltea, mentre que una companyia de Curetes oCoribants (soldats o déus menors) ballaven, cridaven i donaven cops per fer soroll perquè Cronos no sentís els plors del nen.[30]
Per una nimfa anomenadaAdamantea.[a] Com que Cronos governava la terra, els cels i el mar, ella el va amagar penjant-lo amb una corda d'un arbre, i així quedava suspès entre la terra, el mar i el cel, essent doncs invisible al seu pare.[32]
Per una nimfa anomenadaCinosura. En agraïment, Zeus la va fer pujar entre els estels després de la seva mort.[33]
PerMelissa, qui el va alimentar amb llet de cabra i mel.[34]
Per una família de pastors sota la promesa que les seves ovelles estarien protegides dels llops.
Després de fer-se adult, Zeus obligà Cronos a regurgitar primer la pedra (que deixà aPitó sota les canyades delParnàs com a senyal als homes mortals, l'Òmfalos) i després els seus germans i germanes en ordre invers els que s'havia empassat. En algunes versions,Metis donà a Cronos unemètic per obligar-lo a vomitar els infants, i en altres (Zeus) li obrí l'estómac. Llavors Zeus deslliurà els germans de Cronos, elshecatonquirs i elsciclops, de la seva masmorra alTàrtar, i en matà la seva guardiana,Campe. En agraïment, els Ciclops li donaren el tro i el llamp, que havien estat prèviament amagats per Gea. En una guerra anomenada laTitanomàquia, Zeus i els seus germans i germanes juntament amb els Hecatonquirs i Cíclops derrocaren Cronos i els altresTitans, que foren empresonats alTàrtar, un lloc humit, lúgubre, fred i boirós en el lloc més profund de la Terra i allà quedaren vigilats pels Hecatonquirs.Atles, un dels titans que lluità contra Zeus, fou castigat a sostenir el cel.[35]
Després de la batalla amb els Titans, Zeus es repartí el món amb els seus germans més petits, Posidó i Hades, fent-ho a l'atzar: Zeus aconseguí el cel i l'aire, Posidó les aigües i Hades el món dels morts (l'inframón). L'antiga terra, Gea, no podia ser reclamada i quedà sota el domini dels tres, segons les seves capacitats, el que explica per què Posidó era el déu dels terratrèmols i Hades reclamava els humans que morien.[36]
Gea estava ressentida per com Zeus havia tractat els Titans, perquè eren els seus fills. Poc després de pujar al tron com a rei dels déus, Zeus va haver de lluitar amb uns altres fills de Gea, els monstresTifó iEquidna. Zeus va vèncer Tifó atrapant-lo sota una muntanya, però deixà Equidna i els seus fills amb vida com a repte per a futurs herois.
Zeus era germà i marit d'Hera, amb qui va tenirHefest,Hebe iAres, tot i que algunes fonts diuen que Hera va tenir aquests fills ella sola. Alguns autors també fanIlitia filla seva. Zeus és famós per haver conquerit moltes dones mortals -entre les quals destaquenSèmele,Alcmena,Ió,Europa iLeda- inimfes, de les que van néixer els fundadors de moltes dinasties hel·lèniques. La mitografia olímpica recull àdhuc unions amb les deessesLeto, Demèter,Dione iMaia.
Molts mites mostren una Hera molt gelosa d'aquestes conquestes, i enemiga sistemàtica de totes les amants de Zeus i dels fills que tenien amb ell. Durant un temps, una nimfa anomenadaEco va tenir el treball de distraure Hera d'aquestes aventures parlant-li incessantment. Quan Hera va descobrir l'engany, va maleir Eco a pronunciar només les paraules dels altres.
Els anomenats "raptes" (en realitat, violacions) de Zeus no eren aventures amoroses sinó successos mítics que pertanyien als cultes locals a nimfes de l'aigua o dels boscos, que van ser suplantats per l'ordre patrilineal olímpic imperant, provocant una revolució cultural, social i religiosa, o almenys una reforma radical de les creences antigues i una lectura reinterpretada de les pràctiques religioses establertes.
Resulta notable que cap d'aquests raptes involucrés les deesses olímpiques. Zeus solia engendrar amb una nimfa el progenitor epònim d'una estirp de reis que sobreviuria fins a èpoques heroiques o històriques arcaiques. En molts casos Hera, la "gelosa" deessa que representava les tradicions religioses conservadores, es venjava atroçment de la deslleial "desertora", que sucumbia al nou ordre. Quan la raptada era humana, la seva mare era sempre una nimfa o semideessa.
† Orió es descriu com «nascut de la terra» i va ser gestat sota terra, que és domini de Gea, si bé ella no va tenir cap implicació directa en el seu naixement o creixement. D'altres versions el fan fill dePosidó iEuríale. †† Les diverses fonts gregues afirmen que eren filles de Zeus i de la titànide Temis o d'éssers primordials comNix,Caos oAnanke.
Tenia un do per la justícia els millors exemples del qual potser són quan va ajudarAtreu i l'execució deCapaneu per la seva arrogància. Era també el protector dels estrangers i viatgers.
Va convertirPandàreu en pedra per robar el gos daurat que va tenir cura d'ell a la sagrada cova díctia de Creta.
Va matarSalmoneu amb un llamp per intentar imitar-lo quan va pujar en un carro de bronze i va imitar el soroll dels trons.
Va transformarPerifant en una àguila després de morir com a recompensa per haver estat just i recte.
Per rebutjar assistir a la seva boda amb Hera, va transformar lanimfa Quelona en una tortuga.
Amb Hera va convertir els reis deTràcia Hem iRòdope en muntanyes (elsBalcans oStara Planina i les muntanyes Ròdope respectivament) per llur vanitat.
Va condemnarTàntal a una tortura eterna al Tàrtar per intentar enganyar els déus perquè mengessin la carn del seu fill esquarterat.
Va condemnarIxíon a estar lligat en una roda ardent per a tota l'eternitat per intentar violar Hera.
Va cegar el videntFineu i envià lesHarpies a perseguir-lo com a càstig per revelar els secrets dels déus.
Va recompensarTirèsias amb una vida tres vegades més llarga que una vida normal quan va donar-li la raó quan discutia amb Hera sobre quin sexe obtenia més plaer en fer l'amor.
Va castigar Hera penjant-la del cel pels dits dels peus per intentar ofegarHèracles amb una tempesta.
De nen va tenir un amic anomenatCelmis. Molts anys després, Rea va sentir-se ofesa per les bromes de Celmis i va demanar a Zeus que el convertís en un tros d'acer o diamant. Zeus així ho feu.
Va prendre la decisió de casarAfrodita ambHefest per evitar disputes per ella entre els molts déus que desitjaven la bellesa de la deessa.
Dels molts fills que tingué,Hèracles és sovint descrit com el seu preferit. Quan una tribu de Gegants ctònics amenaçaren l'Olimp i l'oracle de Delfos decretà que només els esforços conjunts d'un mortal i un déu els detindrien, Zeus va triar Hèracles per lluitar al costat seu, tot derrotant els monstres.
Després de morirMèmnon, va tenir pietat de les llàgrimes de la seva mare,Eos, i va concedir-li la immortalitat.
L'escultor grecFídies va esculpir sobre el 435 aC una estàtua de Zeus de 14 m d'alçada. L'estàtua s'erigí aOlímpia i era potser la més famosa de l'Antiga Grècia, tradicionalment considerada una de les set meravelles del món antic. Fídies feu la túnica i ornaments d'or i tallà el cos envori.[40]
↑Segons alguns autors Adamantea i Amaltea són dos noms d'una mateixa nimfa[31]
↑Anteriorment s'havia escrit que Zeus havia tingut Zagreu i Iacus amb Persèfone, cosa que és incorrecta, ja que Persèfone i Zagreu són fills de Zeus i Demèter, i Iacus germà de Persèfone i fill de Zeus amb Demèter.[39]
Burkert, Walter."Lykaia and Lykaion, Homo Necans". University of California, 1983.
Burket, Walter."Greek Religion". Harvard University Press, 1985.ISBN 0-674-36280-2.
Dietrich, Bernard Clive."The Origins of Greek Religion". ed. De Gruyter, 1973.
Diversos Autors.Gran Enciclopèdia Catalana. vol.8. Barcelona: Compo-Deme, 1992.
Durant, Will."The Life of Greece" (The Story of Civilization Part II). Nova York: Simon & Schuster, 1939.
Gibson, Michael."Monstruos, dioses y hombres de la mitología griega". Madrid: ed.Anaya, 1984.ISBN 84-207-3360-1.
Joseph, John Earl."Limiting the Arbitrary: Linguistic Naturalism and Its Opposites in Plato's Cratylus and the Modern Theories of Language". 200: John Benjamins Publishing.
Kerenyi, Karl."The Gods of the Greeks". Londres: Thames & Hudson, 1951.
Kurt Latte."Römische Religionsgeschichte", part 5, volum 4. ed.C.H.Beck, 1976.ISBN 978-3-406-01374-4.
.jpg)