| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it)Michele Rech 12 desembre 1983 (41 anys)Cortona (Itàlia) | ||
| Residència | Roma | ||
| Formació | Lycée français Chateaubriand(en) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura popular,il·lustració icòmic | ||
| Ocupació | director de cinema (2020–), escriptor, il·lustrador, dibuixant, autor de còmic, actor de veu | ||
| Influències | |||
| Nom de ploma | Zerocalcare | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Lloc web | zerocalcare.it | ||
         | |||
Michele Rech (Arezzo,12 de desembre de1983), més conegut amb el pseudònim deZerocalcare, és undibuixant de còmics italià. El seu nom artístic s'inspira en l'anunci publicitari d'un producteanticalç per a laplanxa de roba que s'emetia a la televisió just al moment en què havia d'escollir unàlies per a participar en unfòrum d'internet quan tenia disset anys.[1] Practica l'estil de vidastraight edge que consisteix en l'abstinència de tabac, alcohol i drogues.
Nascut a Arezzo, es va criar primer a l'Estat francès, país d'origen de la seva mare i després aRoma. Comença la seva activitat al món del còmic en acabar el batxillerat, amb una història en vinyetes sobre lacontracimera de Gènova del juliol del 2001 en què es va veure colpit per l'assassinat deCarlo Giuliani.[2] Participa en les edicions del festival Crack! Fumetti dirompenti al CSOA Forte Prenestino i nombroses iniciatives organitzades encentres socials okupats italians, per als quals ha il·lustrat multitud de cartells de concerts i manifestacions, així com portades de discos ifanzins d'artistespunk,hardcore ioi![3][4] A partir del 2003 treballa com a il·lustrador al diariLiberazione i col·labora amb la revista setmanalCarta i la mensualRepubblica XL, amb la revistaCanemucco i amb la secció online deDC Comics,Zuda Comics.
El 2006 publica dues històries en el volum de còmicsGeVsG8. El 2007 col·labora amb Push/R en el còmicLa política no hi té res a veure, basat en l'homicidi deRenato Biagetti. El 2011 publica amb motiu dels deu anys de la contracimera de Gènova una història autobiogràfica amb el títol d'A.F.A.B.[5] L'octubre del 2011 apareix el seu primer àlbum:La profezia dell'armadillo, produït pel dibuixantMakkox, que va obtenir ràpidament un gran èxit i va tenir cinc reedicions. Posteriorment surt una edició en color a Bao Publishing.[6] El títol prové del personatge de l'Armadillo, quasi sempre present a les històries de Zerocalcare, que representa una projecció de la personalitat de l'autor.[7]
A partir de novembre del 2011 manté unblog de còmics, zerocalcare.it', en què hi publica històries breus amb base autobiogràfica. El blog el visiten cada dia milers de lectors, i és un dels pocs exemples de blogs de còmics popular a França però quasi desconegut a Itàlia. El març de 2012, el blog obté una nominació per a la categoria Millor Webcomic del PremiAttilio Micheluzzi-Comicon 2012.[8] El setembre de 2012 el blog guanya el premi Macchianera Award 2012 com a Millor dibuixant-Creador de còmics.[9] L'octubre de 2012 publica el segon àlbum:Un polpo alla gola. Les dues primeres tirades, dotze mil còpies, s'exhaureixen a la prevenda i en total els treballs de Zerocalcare aconsegueixen superar els 40.000 exemplars.[10]
Aquell mateix mes guanya a Lucca Comics & Games el Gran Guinigi per la millor història breu. L'abril de 2013 BAO Publishing publicaOgni maledetto lunedì su due, un llibre que recull les tires còmiques del blog, més el conteA.F.A.B., més una sèrie de vinyetes inèdites. Quan va presentar el llibre a Roma, l'autor va explicar que el pessimisme i l'amargor de la història expressaven la ràbia i el malestar de la seva generació.
El 31 de maig de 2013, BAO Publishing anuncia[11] un nou volum de l'autor, que porta el títol deDotze. Tracta dezombies al barri romà deRebibbia i té com a protagonista Secco, l'amic de Calcare que es dedica alpòquer en línia. El juliol es fa pública la seva col·laboració amb els dibuixos del llibreKansas City, Any II, escrit perDiego Bianchi iSimone Conte, que explica el campionat de l'equip de futbol de l'Associazione Sportiva Roma. El 2013 Zerocalcare escriu ambValerio Mastandrea el guió d'una pel·lícula sobreLa profezia dell'armadillo.[12]
El 2014, novament a l'editorial milanesa BAO Publishing, apareix la novel·la gràficaDimentica il mio nom. El 13 de setembre del mateix any guanya el premi Sàtira política de Forte dei Marmi en la categoria de Dibuix satíric. Entre la tarda del 2 i el dia 3 de desembre de 2014, Zerocalcare pinta unmural de 40 metres quadrats prop de la sortida del metro de Rebibbia, el barri de Roma on viu.[13] El 8 de desembre de 2014 guanya el premi Llibre de l'any del programa de ràdioFahrenheit deRai Radio 3. El 16 de gener de 2015 a la revistaInternazionale es publica un reportatge en format còmic escrit i il·lustrat per Zerocalcare que donarà lloc aKobane Calling, un aprofundiment centrat en el conflicte entre elpoble kurd i l'Estat Islàmic durant el conflicte turco-sirià. La reimpressió es va exhaurir a tots els quioscos d'Itàlia. El 10 de maig de 2015,La Repubblica publica sis pàgines de còmic de Zerocalcare amb el títol deLa città del decoro.
L'any 2015 queda en segona posició alPremi Strega Joves ambDimentica il mio nome.,[14] el mateix any apareixL'elenco telefonico degli accolli, que inclou vinyetes del blog inèdites.,[15] i a l'octubre publica a l'Internazionale un reportatge sobre la trobada amb Nasrin Abdallah, militant kurda líder de lesUnitats de Protecció de les Dones. L'abril del 2016 les històries publicades per a l'Internazionale es recullen en el volumKobane Calling, que conté les històries inèdites dels viatges entre Turquia, Iraq i Síria que va fer l'autor.
El 2022,Netflix va estrenar la seva sèrie d'animacióStrappare lungo i bordi, una història personal sobre la salut mental composta de sis capítols de vint minuts amb gran èxit de públic i crítica, en què l'autor es dibuixa a si mateix i la seva vida: inseguretat, avorriment, dolor, entusiasme, amor, amistat i el pas del temps, amb un to tràgic però il·luminat per l'esperança.[16]El 2023, estrena la seva segona sèrie a Netflix,Questo mondo non mi renderà cattivo.[17]
