 Zavijava |
|---|
 |
| Tipus | estrella de tipus F,estrella amb alt moviment propi,font propera a infrarrojos ifont d'emissió de raigs UV |
|---|
| Tipus espectral(estel) | F8.5IV-V[1] |
|---|
| Constel·lació | Verge |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
| Característiques físiques i astromètriques |
|---|
| Distància de la Terra | 11,0018 pc[2]
11,0006 pc[3] |
|---|
| Magnitud absoluta | 3,41 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 3,6 (banda V)[4] |
|---|
| Massa | 1,25 M☉ |
|---|
| Temperatura efectiva | 6.162 K[5] |
|---|
| Paral·laxi | 90,8945 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −270,927 mas/a[2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 740,746 mas/a[2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 6,4 km/s[6] |
|---|
| Velocitat radial | 4,455 km/s[7] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 13.000 cm/s²[8] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 11h 50m 41.7185s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | 1° 45' 53.0015''[2] |
|---|
| Metal·licitat | 0,15[5] |
|---|
| Format per | |
|---|
| Catàlegs astronòmics |
|---|
|
Zavijava (Beta de la Verge / β Virginis) és unestel situat a laconstel·lació de laVerge demagnitud aparent +3,61.[9]
Zavijava o Zavijah és un nom d'origenàrab que prové deZawiyat al-Awwa i significa «cantonada del que lladra». També es coneix a aquest estel comZarijan, nom procedent d'Al-Zawiah, «l'angle» o «la cantonada». Altres títols indígenes que va rebre van serAl Bard, «la freda», doncs es va dir que produïa fred; tambéWarak al Rostiu, «les anques del lleó», ja que en l'astronomia àrabLleó era un lleó més gran que l'actual.[10]Alaraph oAl Araf són noms menys freqüents usats per designar a Beta Virginis.
Juntament ambMinelava (δ Virginis),Zaniah (η Virginis),Porrima (γ Virginis) iVindemiatrix (ε Virginis) formava un grup d'estels conegut en l'antigaAràbia comAl 'Awwa', que sembla que representava una caseta per a gossos o un gos bordant.[10]
Zavijava és unanana groga detipus espectral F9V fins a cert punt similar al nostreSol encara que, sent la seva temperatura de 6.059 K, és uns 280 K més calenta. S'ha mesurat el seudiàmetre angular utilitzant l'interferòmetre estel·lar de laUniversitat de Sídney, obtenint-se un valor per al seu radi de 1,703 ± 0,022radis solars. Té una massa entre un 30% i un 40% major que lamassa solar i hom pensa que està a punt d'abandonar laseqüència principal.[11]
Zavijava brilla amb una lluminositat 3,5 vegades major que lalluminositat solar. La sevavelocitat de rotació és d'almenys 3 km/s, completant una volta en menys de 28 dies. És més rica que el Sol enelements pesants, amb un contingut enferro un 30% major que el solar, però a diferència d'aquest sembla tenir pocaactivitat magnètica.[12] La seva edat s'estima entre 3240 i 4010 milions d'anys.[13] S'hi troba relativament propera a nosaltres, a sols 36 anys llum de distància. Aquestes característiques han fet que Zavijava estiga entre els objectius prioritaris delTerrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca deplanetes terrestres que puguen albergar vida. L'estel conegut més proper a ella és Ross 119, que s'hi troba a una distància de 5,2 anys llum.[14]
En estar a prop de l'eclíptica, Zavijava pot ser ocultada per laLluna i en rares ocasions per planetes. La properaocultació es produirà l'11 d'agost de 2069 perVenus. Zavijava va ser l'estel utilitzat perAlbert Einstein durant l'eclipsi solar del 21 de setembre de1922 —que va tenir lloc prop d'ella— per determinar lavelocitat de la llum a l'espai.[10]
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158.DOI:10.1086/319956.
- ↑2,02,12,22,32,42,5Afirmat a:Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons:SIMBAD. Pàgina: I/350. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑Afirmat a:Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑Afirmat a:Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons:SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑5,05,1 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55.DOI:10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016.DOI:10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018.DOI:10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «Abundances in beryllium-deficient F stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1986, pàg. 762–770.DOI:10.1086/164646.
- ↑LHS 2465 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑10,010,110,2Zavijava (The Fixed Stars)
- ↑North, J. R.; Davis, J.; Robertson, J. G.; Bedding, T. R.; Bruntt, H.; Ireland, M. J.; Jacob, A. P.; Lacour, S.; O'Byrne, J. W.; Owens, S. M.; Stello, D.; Tango, W. J.; Tuthill, P. G. «The radius and other fundamental parameters of the F9V star β Virginis». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 393, 1, 2009. pp. 245-252.
- ↑Zavijava (Stars, Jim Kaler)
- ↑Eggenberger, P.; Carrier, F. «Modeling β Virginis using seismological data». Astronomy and Astrophysics, 449, 1, 2006. pp. 293-303.
- ↑Beta Virginis (Solstation)
.svg)
