Zaum (rus:зáумь) són els experiments lingüístics alsimbolisme fonètic i lacreació lingüística delspoetes futuristes russos comVelimir Khlébnikov iAleksei Krutxónikh.
El zaum és una entitatfonètica no referencial amb unaontologia pròpia. El llenguatge consta deneologismes que no volen dir res. El zaum és un llenguatge organitzat mitjançant analogia fonètica i ritme.[1]La literatura en zaum no pot contenir caponomatopeia ni estatpsicopatològic.[2]
El zaum no té regles gramaticals ni convencions semàntiques, ni normes d'estil. Va ser creat per expressar les emocions i les sensacions primordials. La seva universalitat es basa en la idea que els sons són anteriors als significats, i són un element natural i, per tant, universal, de la comunicació humana.[3]
Encunyat per Krutxónikh el 1913,[4] el motzaum està format pel prefix rusза, que vol dir "més enllà" i el nomум "la ment, elnous" i ha estat traduït com a"transraó","més enllà del sentit" o"transmental".[5][6][7]Segons l'acadèmic Gerald Janecek,zaum es pot definir com el llenguatge poètic experimental caracteritzat per la seva indeterminació en el significat.[5]
Krutxénikh, a la “Declaració de la Paraula com a tal (1913),” declara que el zaum és "una llengua que no té cap significat definit, una llengua transracional" que "permet una expressió més completa", mentre que, segons ell, el llenguatge comú de la parla quotidiana "lliga".[8] Mantenia a més, a "Declaració de la llengua transracional" (1921), que el zaum "pot proporcionar un llenguatge poètic universal, nascut orgànicament i no artificialment, com l'esperanto."[9]
Aleksei Krutxónikh va crear el zaum per demostrar que el llenguatge era indefinit i indeterminat.[2]
Krutxónikh afirmava que, en crear el zaum, va decidir oblidar les reglesgramaticals i desintaxi. El motiu d’això era que introduir el desordre en el llenguatge transmetria millor el desordre de la vida. Krutxónikh considerava el zaum la manifestació d'un llenguatge espontani no codificat.[1]
Khlébnikov creia que el propòsit de el zaum era trobar el significat essencial de lesarrels de les paraules en sonsconsonàntics. Creia que aquest coneixement podria ajudar a crear una novallengua universal basada en la raó.[1]
Alguns exemples de zaum inclouen el poema de Krutxónikh "Dir bul sxil",[10] el llibret de Krutxónikh per a l'òpera futuristaVictòria sobre el sol amb música deMikhaïl Matiuixin i escenografia deKazimir Malèvitx,[11] i l'anomenat "llenguatge de les aus" de Khlébnikov", "llengua dels déus" i "llengua dels estels".[12] La producció poètica és potser comparable a la deldadaisme contemporani, però la teoria lingüística o metafísica darrere del zaum estava totalment desproveïda de la suau autoironia d'aquest moviment i amb tota serietat era un intent de recuperar elsimbolisme sonor d’unallengua aborigen perduda.[13] En mostrar trets d'unmisticisme nacional eslau, Krutxónikh tenia com a objectiu recuperar la llengua materna eslava primitiva en particular.Kruchenykh seria autor de molts poemes ifulletonsmimeografiats escrits en zaum. Aquests fulletons combinen poesia, il·lustracions i teoria.[1]
A l’època moderna,Sergue Segai creà, des del 1962, poesia zaum.[14]Rea Nikonova començà a crear versos Zaum probablement una mica més tard, cap al 1964.[15]La seva poesia zaum es pot veure, per exemple, en números de la famosa revistasamizdat "Transponans".[16] El 1990, el poeta d'avantguarda contemporani Serguei Biriukov va fundar aTambov una associació de poetes anomenada "Acadèmia de zaum"
L'ús del zaum va assolir el seu punt àlgid des del 1916 fins al 1920 durant laPrimera Guerra Mundial. En aquest moment, el zaumisme va arrelar com un moviment principalment involucrat en lesarts visuals, laliteratura, lapoesia, elsmanifestos de l'art, lateoria de l'art, elteatre i eldisseny gràfic,[17] i concentrà la seva políticapacifista a través d'un rebuig de les normes prevalents en l'art a través d'obres culturalsantiart. Les activitats del zaum incloïen reunions públiques, manifestacions i publicacions. El moviment influencià estils posteriors, com ara l'avantguarda i els moviments demúsica downtown i grups inclòs elsurrealisme, elnou realisme, elpop art i elfluxus.[18]