Té uns 30 metres de fondària i un diàmetre d'uns 2 metres. En l'actualitat l'aigua es bomba cap a la part oriental de la mesquita, on s'han instal·lat nombrosos brolladors. Segons la tradició islàmica, aquest pou va aparèixer de manera miraculosa per salvarAgar i el seu fillIsmael de morir de set al desert, per això també se l'anomenapou d'Ismael.
Tots els musulmans que fan laperegrinació a la Meca beuen la seva aigua, considerada medicinal. Normalment, també en recullen en un recipient per portar-la als seus llocs d'origen i miren de submergir-hi l'ihram que vesteixen per després utilitzar-lo com asudari amb què ser amortallats quan morin.
L'origen del nom és incert.[2] Segons la historiadora Jacqueline Chabbi, el substantiu àrabزمزم,zamzam, és d'origenonomatopeic i associa aquest substantiu amb els adjectiusزمزم,zamzam, iزمازم,zumāzim, que són dos adjectius onomatopeics que indiquen la remor sorda procedent d'un retruny o un tro llunyà o el so gutural emès amb la boca tancada per alguns animals o persones; tanmateix, aquests mateixos mots, referits a l'aigua, passen a significar ‘abundós’. Chabbi afirma que el significat de so gutural inintel·ligible abasta també una capa de significat associada amb tot allò sagrat i místic, més enllà de la idea bàsica del so produït per un flux abundant d'aigua.[3]
Les fonts islàmiques primerenques utilitzen els termes àrabsزمزم,zamzam iزمازم,zamāzim, per referir-se als ritus religiosos delzoroastrisme i dels zoroastrians. Els termes serien onomatopeics i derivarien de com els àrabs percebien lesoracions i escripturesavèstiques delsmagi o sacerdots zoroastrians: una remor indistinta i sorollosa. De fet, l'historiador i exegeta alcorànicat-Tabarí empra el participiمزمزم,muzamzim, per a referir-se a l'adherent al zoroastrisme;مزمزمة,zamzama, per referir-se als ritus zoroastrians iزمازمة,zamāzima per anomenar elsmagi zoroastrians.[4]
Molts escriptors àrabs medievals, com araal-Massudí, afirmen que el pou pren el nom del mot àrabزمزم,zamzam, ‘oracions recitades pels zoroastrians’. Ho justifiquen afirmant que, com que el zoroastrisme estava «emparentat ambAbraham», els zoroastrians feien regularment pelegrinatges a la Meca per pregar al pou.
Un relat posterior d'al-Ayní afirma que el pou es diuزمازم,Zamāzim, que se suposa que significaria ‘brides’, a causa d'unes brides queSassan, l'ancestre zoroastrià de l'Imperi Sassànida hauria donat al pou.
Altres fonts àrabs medievals connecten el nom amb l'arcàngel Gabriel, ja que seria ell l'origen del murmuri a què es refereix l'onomatopeia.[5]
D'altra part, Thomas P. Hughes recull una tradició que fa derivar el nom d'una exclamació suposadament feta perAgar, la concubina d'Abraham, que podria haver estat feta en àrab:زم، زم!,zamm, zamm!, ‘omple, omple!’, o suposadament enegipci antic, amb el significat de ‘para, para!’.[2][6]
