| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr)Yves Henri Charles Marie Robert 19 juny 1920 Saumur (França) | ||
| Mort | 10 maig 2002 (81 anys) París (França) | ||
| Causa de mort | hemorràgia cerebral | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 9 | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | França | ||
| Ocupació | director de cinema, actor de cinema, actor de televisió, realitzador, actor de teatre, productor de cinema, actor, guionista, productor | ||
| Activitat | 1949 - 2001 | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Danièle Delorme(1956–2002),mort del cònjuge | ||
| Premis | |||
      | |||
Yves Robert (Saumur,21 de juny de1920 -París,10 de maig de2002) va ser un actor, guionista, director i productorfrancès.[1]
Va passar part de la seva infància enPouancé. Sent adolescent va ser aParís per a seguir la carrera d'actor, iniciant la mateixa amb petits papers no remunerats en diversos tallers teatrals de la ciutat. Per a mantenir-se es va ocupar en treballs diversos, com el de tipògraf en una impremta.
En 1943, enLió, va entrar en la companyia teatral deJean-Pierre Grenier iOlivier Hussenot. El seu debut com a actor teatral va ser brillant, participant en la creació de nombroses peces, entre ellesLa tête des autres, deMarcel Aymé, iColombe, deJean Anouilh. A més, va actuar en el gènere delcabaret actuant, entre altres locals, en el Cabaret La Rose Rouge. La seva activitat teatral li va valer el premi al millor actor el1949.
En 1949 va debutar al cinema amb un paper de repartiment al filmLes Dieux du dimanche. Pocs anys més tard, Robert escrivia guions, dirigia i produïa. Va rodar el seu primer curtmetratge en 1951 ambClaude Sautet com a ajudant, i en 1958 va dirigirNi vu ni connu, amb una de les primeres actuacions deLouis de Funès en un primer paper. Com a director, Yves Robert va rodar diverses comèdies d'èxit per a les quals ell havia escrit el guió.[2] La seva pel·lícula de 1962La Guerre des boutons li va valer elPremi Jean Vigo. En 1972 va rodarLe grand blond avec une chaussure noire, pel·lícula amb la qual va guanyar l'Os de Plata del23è Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1973.[3] El 1976Un éléphant ça trompe énormément li va donar fama internacional. En 1977 va dirigir una altra comèdia,Nous irons tous au paradis, que va ser nominada alCésar a la millor pel·lícula. En 1990 Robert va dirigir dues pel·lícules dramàtiques,Le château de ma mère iLa glòria del meu pare. asades en novel·les deMarcel Pagnol, ambdues van ser votades com a "Millor Pel·lícula" alFestival Internacional de Cinema de Seattle.[4]
Com a productor, i en associació amb el seu amicGilbert de Goldschmidt, va presentar a França les obres deMonty Python. Gran descobridor de talents, va contribuir al reconeixement d'actors de la talla deLouis de Funès,Pierre Richard iAnny Duperey.
Robert també s'encarregava de la música de les seves pel·lícules, composta en tretze ocasions perVladimir Cosma, músic que va compondre la seva primera banda sonora per a Robert. Al llarg de la seva filmografia va ser el responsable de molts grans èxits musicals francesos, com per exemple la composició deflauta de Pan interpretada perGheorghe Zamfir aLe Grand Blond avec une Chaussure Noire oLes Copains d'abord, peça composta perGeorges Brassens perLes Copains.
Al llarg de la seva carrera Yves Robert va dirigir vint-i-tres llargmetratges, va escriure un mateix nombre de guions, i va actuar en més de 75 pel·lícules.
Després d'un primer matrimoni i el naixement de dos fills, Anne iJean-Denis Robert, va viure, a partir de 1948, amb l'actriuRosy Varte, a la qual va conèixer en la companyia teatral de Grenier i Hussenot. En 1956 Robert es va casar amb l'actriuDanièle Delorme, fundant amb ella una companyia productora cinematogràfica,La Guéville.[5] La parella va romandre unida fins a la mort del cineasta, ocorreguda enParís al maig de2002 a causa d'unahemorràgia cerebral. Va ser enterrat alCementiri de Montparnasse.
.jpg)
