| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 abril 1960 Ajaccio (Còrsega) | ||
| Mort | 21 març 2022 (61 anys) 15è districte (França) | ||
| Sepultura | cementiri de Cargèse (Camí del Port) | ||
| Altres noms | Berger de Cargèse | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ramader de cabres | ||
| Ocupació | xaier, activista polític | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Nacionalisme cors | ||
| Altres | |||
| Pare | Jean-Hugues Colonna | ||
| Germans | Christine Colonna | ||
| Condemnat per | terrorisme(1997) Assassinat del prefecte Claude Érignac(1998) | ||
| Cronologia | |||
| 25 març 2022 | funeral (església llatina de Cargèse) | ||
Yvan Colonna (Ajaccio,7 d'abril de1960 -Marsella,21 de març de2022),[1] conegut amb el sobrenom delberger de Cargèse[2] (en català, el «Pastor de Cargèse»), fou un militant independentistacors,[3] condemnat apresó perpètua perl'assassinat del prefecte de Còrsega, Claude Érignac. Fouassassinat a cops a la presó on complia condemna per un presgihadista, fet que va provocar un període de grans mobilitzacions i protestes a l'illa deCòrsega.[4]
Va néixer a Ajaccio l'any 1960, fill de pare cors i marebretona, ambdós professors d'Educació Física. Quan estudiava a l'Institu Fesch d'Ajaccio, el 1975 la seva família es va traslladar a la ciutat deNiça.[5][6]
Després de completar elBaccalauréat, va estudiar per a convertir-se en professor d'educació física i esports. Va interrompre els estudis l'any 1981, i va fer el servei militar al cos de bombers deParís. Posteriorment va tornar a Còrsega i es va traslladar aCargèse on més tard el seu germà va obrir un bar de platja. Allà es va dedicar a la ramaderia decabres, una ocupació habitual a l'illa, comprant una finca l'any 1983 i un ramat de 180 caps de bestiar. A més, a partir de 1985 i durant alguns estius va fer desocorrista a la platja.[5]
El 13 de desembre de 2007 Yvan Colonna fou condemnat apresó perpètua per l'assassinat del prefecte Claude Érignac, ocorregut el 6 de febrer de 1998 a Ajaccio.[7] L'atemptat fou dut a terme per un escamot de set membres, que va atacar Érignac quan sortia del teatre, disparant-li tres trets de 9mm al clatell. La mort del prefecte, màxima autoritat francesa a l'illa, provocà una gran commoció entre la classe política francesa i els alts càrrecs de l'administració, que desencadenà una ràpida resposta per esclarir els fets i detenir-ne els responsables. Aquesta investigació va acabar amb la detenció de diversos activistes corsos, els interrogatoris dels quals van assenyalar Colonna com a autor material de l'assassinat.[4] D'acord amb la versió policial, l'arma del crim, una pistolaBeretta, havia estat utilitzada l'any anterior a l'atac a lagendarmerie dePietrosella.[4] En aquesta acció en la que Colonna participà, s'atacà lagendarmerie de la ciutat, retenint un grup degendarmes que foren presos com aostatges.[8] Així, doncs, aquests fets foren utilitzats per les autoritats per relacionar a Colonna amb l'atemptat contra el prefecte, situant-lo com un dels principals sospitosos. Quan la policia anà a cercar-lo però, van descobrir que havia fugit, desencadenant la major persecució de la història de l'Estat francès.
En un primer moment es va assumir que havia abandonat el país i que havia marxat aAmèrica del Sud. Tot i així, una càmera d’infrarojos instal·lada a unabergerie, una cabanya tradicional de pastors corsos, situada a les muntanyes de l'illa, va aportar proves que Colonna estava allà amagat, i que en efecte, mai no havia sortit de Còrsega. Amb aquesta informació, fou finalment arrestat el 4 de juny de 2003, quatre anys després de l'assassinat d'Érignac.[9] Va ser acusat d’assassinat i de pertinença a una organització terrorista, jutjat a París per un tribunal antiterrorista, que va condemnar-lo a presó perpètua.
Colonna sempre va negar les acusacions, denunciant haver estat víctima d'una injusta cobertura de premsa que l'havia condemnat abans de la publicació del veredicte. Els seus advocats també van denunciar irregularitats en el judici, com ara decisions esbiaixades i manca de proves. Entre les seves principals denúncies constava el fet que la policia no va cercar més sospitosos, cap dels testimonis no va reconèixer Colonna i no es van presentar proves materials. La reivindicació de la seva innocència, les incongruències del cas i el fet que passés quatre any amagat a les muntanyes de l’illa el van convertir en un símbol delnacionalisme cors.
Al ser condemnat, Colonna fou qualificat com a DPS,Détenu particulièrement signalé. Aquest règim penitenciari extrem, introduït a França el 1970, està relacionat amb el comportament que ha tingut el pres durant la detenció, les activitats que l’han portat a ser detingut, i el risc i antecedents de fuga.[10] Al mateix temps, permet al personal penitenciari utilitzar majors mesures de vigilància amb aquests presos.[10] La condició de DPS va ser denunciat per l'Observatori Internacional de Presons, el qual ha assenyalat que es tracta d'un règim d'excepció coercitiu que viola els compromisos de França en matèria dedrets humans.[11] A la vegada, per part de l'independentisme cors s'ha denunciat que l'Estat francès ha utilitzat aquest règim penitenciari com a eina de repressió, sobretot a través de l’aïllament i la dispersió dels presos delFront d'Alliberament Nacional de Còrsega. En el cas de Colonna, com que a l'illa només hi ha el centre penitenciari deBorgo, el qual no està preparat per a poder acollir presos en aquest tipus de règim de vigilància permanent, impedia que complissin condemna a Còrsega, essent traslladata a presons del continent.
A finals de 2007, el periodista polític i jurídic Dominique Paganelli i el dibuixantTignous cobriren el (primer) judici a Yvan Colonna, per al diariCharlie Hebdo.[12] Tots dos en tragueren l'any següent la historietaLe procès Colonna. L'obra guanyà elPremi France Info del Còmic de notícia i de reportatge.[13]
El 2 de març de 2022, durant una sessió esportiva a la sala de peses del gimnàs del centre penitenciari d'Arles, Colonna va ser colpejat i estrangulat per Frank Elong Abé. L'home havia estat detingut a l'Afganistan per l'exèrcit estatunidenc i confinat a la presó de la base de Bagram abans de ser extradit a França, on va ser condemnat a 9 anys per «associació i conspiració per cometre terrorisme».[14] Greument ferit, Colonna va ser traslladat en estat greu a l'hospital d'Arles i posteriorment a launitat de cures intensives de l'hospital Nord deMarsella.[15][16][17] L'atac s'hauria desencadenat a causa d'algunes expressions blasfemes pronunciades per Colonna contra l'islam, però el nacionalisme cors va especular que l'assassinat es va encarregar des de l'exterior de la presó, assenyalant-ne l'Estat francès com a responsable.
El 21 de març de 2022, després de tres setmanes encoma i en estat crític degut a les ferides de l'atac a la presó, va morir a l'hospital on es trobava ingressat.[3][18]
| « | À Yvan Colonna partutu oramai à l'eternu, À tè la Corsica Regina,À tè l'abbracciu di issa terra ! | » |
| — Escrit que penjà Romain Colonna, diputat a l’assemblea de Còrsega,[19] i àmpliament estès com a text de condolència. | ||
En el moment de l'atac a Colonna, Còrsega es trobava en un moment crític. Malgrat que des del 2000 elPIB il'ocupació havien crescut, l'economia local continuava estant dominada per quatre grans sectors: el turisme d'estiu, la construcció, el sector immobiliari i el comerç minorista. Tots quatre generaven creixement però amb unimpacte ambiental nefast, i amb una oferta d'ocupació basada en llocs de feinaprecaris, poc qualificats i amb baixa remuneració.[20] Així, doncs, més enllà de les frustrades demandes d'autogovern dirigides a París, la situació socioeconòmica de l'illa era greu: un de cada quatre habitants vivia per sota delllindar de pobresa, un de cada quatre joves d'entre 16 i 29 anys estava inactiu o a l'atur, unes 24.000 persones (8,5% del total de la població activa) es trobava sense feina, i un gran gruix de la població tenia feines estacionals condicionades per la temporada turística.[20]
Amb aquests antecedents, i després d'un temps de baixa activitat política als carrers, l'assassinat de Colonna va revifar les mobilitzacions a l'illa desencadenant un cicle de protestes, manifestacions i enfrontaments amb la policia. També, l'agressió i mort de Colonna van fer que els diversos sectors de l'independentisme cors, tradicionalment dividit i amb forts enfrontaments, fessin una treva política, fet que va facilitar l'organització d'una resposta combativa.[20] La pressió exercida pels manifestants fou de tal magnitud que va portar l'Estat Francès a comprometre's a donar a l'illa un règim d'autonomia (el que seria el primer d'aquest tipus en un país marcat pel seu característiccentralisme). El govern francès retirà la condició de presos DPS a Colonna i als presos condemnats amb ell per l'assassinat del prefecte Claude Érignac, fet que permeté el trasllat d'aquests a presons corses.[20] Així i tot, per part del moviment independentista de l'illa les mesures de París es van interpretar com insuficients i que arribaven tard, especialment la revocació de la condició de DPS.[20]
El 25 de març del 2022, milers de persones van assistir al funeral i enterrament d' Yvan Colonna al poble deCargèse, esperant el fèretre en silenci i fent onejarbanderes corses. Després de recórrer els principals carrers de la localitat, la missa, pronunciada encors, va ser cantada perPatrizia Gattaceca i membres del grupCanta U Populu Corsu i va ser retransmesa per megafonia.[21]
