| Tsoyaha | |
|---|---|
| Tipus | llengua,llengua viva illengua no-escrita |
| Ús | |
| Parlants | 45 (2000)[1] 5 (2012)[2] |
| Autòcton de | Oklahoma,Florida |
| Estat |  Estats Units |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengua aïllada | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-2 | yuc |
| ISO 639-3 | yuc |
| SIL | mus |
| Glottolog | yuch1247 |
| Ethnologue | yuc |
| UNESCO | 902 |
| IETF | yuc |
| Endangered languages | 1002 |
Elyuchi és unallengua ameríndia parlada pelsyuchis d'Oklahoma. Es tracta d'unallengua aïllada. El 1972 quedaven aproximadament uns 500 indis yuchi, encara que només un 35% parlava la llengua.[3]
Sembla que al segle xvi els yuchis habitaven a l'oest delsApalatxes i a l'est deTennessee.[4] Els yuchi eren obligat de migrar des deGeòrgia fins a Sapulpa a l'estat d'Oklahoma, on resideixen en l'actualitat, durant la gran deportació d'indis entre 1836 i 1840.
Per mor de l'assimilació a la culturamuskogi i a l'anglès, només romanen uns pocs parlants d'edat avançada de llengua yuchin. El 2000, el nombre estimat de parlants yuchi amb fluïdesa va ser de quinze, però aquest nombre es va reduir a 7 el 2006[5] 5 el 2010,[6] i 4 el 2013[7] L'Euchee Language Project organitza classes de yuchi gratuïtes aSapulpa (Oklahoma).[8]
El poble i la llengua yuchi són objecte d'un capítol deSpoken Here: Travels Among Threatened Languages, un llibre sobrellengües amenaçades deMark Abley.[9]
Comunament es considera una llengua aïllada. Encara que s'han proposat nombrosos parentiu amb altres llengües, cap d'aquestes propostes té un suport ferm. Sapir (1921, 1929) la va relacionar amb la seva proposatsioux-hoka; Elmendorf (1964) va tractar relacionar-la amb lesllengües yuki-wappo de Califòrnia. Crawford igual que altres autors considera que existeix una prometedora hipòtesi de relació amb lesllengües sioux, encara que de moment l'evidència és insuficient per concloure que efectivament existeix un parentiu fora de tot dubte.
En 1997, l'Euchees United Cultural Historical Educational Efforts (EUCHEE) afirmà que la llengua encara tenia dos dialectes parlats: les variacions Duck Creek/Polecat i Bigpond.[10]
El yuchi no va tenir una ortografia establerta fins a ladècada de 1970, quan James Crawford i Addie Georged van crear una transcripció fonètica que avui és usada pels yuchis per escriure la seva llengua. Des del punt de vista de latipologia lingüística, el yuchi sembla unallengua aglutinant en la qual un nombre considerable de morfemes s'uneixen per construir productivament noves paraules. L'ordre bàsic ésSOV.[11]
A més la llengua usaclítics i fonemes coneguts com a "partícules" per expressar una varietat de categories que inclouenpossessius,casos,locatius,instrumentals, simulatius, ablatius idemostratius. També existeixen partícules monosil·làbiques per a usos locatius i adverbials amb un significat molt general, que juntament amb altres partícules poden tenir un significat totalment diferent a l'original.[12]
El yuchi té un sistema pronoms de tercera persona peculiar. Per referir-se a persones yuchis, la tercera persona es coneix com alehénu, i es divideix en una forma masculina (lesséno) i una femenina (léno). En canvi per a persones no-yuchis, la forma usada és una forma despectiva que éslewénu ("ells, aquests"). Aquesta peculiaritat està relacionada amb com s'han vist històricament els yuchis com una tribu singular, que històricament ha estat molt aïllada.[13]
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| central | lateral | ||||||
| Oclusiva | no aspirada | p[p] | t[t] | k[k] | '[ʔ] | ||
| aspirada | pʰ[pʰ] | tʰ[tʰ] | kʰ[kʰ] | ||||
| sonora | b[b] | d[d] | g[ɡ] | ||||
| ejectiva | (p'[pʼ]) | (t'[tʼ]) | (k'[kʼ]) | ||||
| Africada | no aspirada | ts[ts] | ch[tʃ] | ||||
| aspirada | tsʰ[tsʰ] | chʰ[tʃʰ] | |||||
| sonora | dz[dz] | j[dʒ] | |||||
| ejectiva | (ts'[tsʼ]) | (ch'[tʃʼ]) | |||||
| Fricativa | sorda | f[f] | s[s] | ł[ɬ] | sh[ʃ] | h[h] | |
| Nasal | m[m] | n[n] | |||||
| Semivocal | w[w] | l[l] | y[j] | ||||
 Llengües parlades aOklahoma | |
|---|---|
alemany · alibamu∗ · anglès · arapaho · caddo · cayuga · cherokee · chickasaw · chiwere (iowa i otoe) · choctaw · comanxe · delaware · hitchiti-mikasuki · kansa · kiowa-apatxe · kiowa · koasati · apatxe mescalero-chiricahua · mesquakie (fox, kickapoo i sauk) · muskogi · osage · ottawa · pawnee · ponca · potawatomi · quapaw · Seneca · shawnee · espanyol · tonkawa · vietnamita · wichita · wyandot · xeiene · yuchi | |
Lesitàliques indiquen llengües extingides ∗ indica llengües extingides a Oklahoma però parlades a altres indrets |
