| |||||
 Dieter Meier  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | duet musical | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1979, Suïssa | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | 1979–present | ||||
| Afiliats | Dieter Meier Boris Blank | ||||
| Membres anteriors | Carlos Perón | ||||
| Segell discogràfic | Mercury,Polydor,Elektra,Broadway,Ralph,Smash,Vertigo | ||||
| Gènere | Synthpop Música electrònica New wave | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | Yello.ch | ||||
          | |||||
Yello és un grupsuís demúsica electrònica, format perDieter Meier (cantant illetrista) iBoris Blank (teclista,programador icompositor), en actiu des de finals de la dècada delsanys 70. Entre els seus temes més famosos s'hi troben"The Race" (homenatge a"Autobahn" delsKraftwerk) i"Oh Yeah", utilitzat en diversesbandes sonores i en alguns capítols delsSimpsons.
Boris Blank i Dieter Meier es conegueren i formaren el grup el1979, any en què publicaren el seu primer senzill,"I.T.Splash", publicat per una companyia autòctona. També aquest any Meier i Blank anaren aSan Francisco per conèixer els responsables del segell discogràficRalph Records, que distribuïa material de grups comTuxedomoon iThe Residents. Després de diversos contactes, un responsable de la companyia viatjà aZúric i els contractà.
En aquesta època Yello encara estava format únicament per Blank i Meier; però poc després d'aconseguir ser contractats per Ralph Records, Blank va conèixer l'argentíCarlos Perón; tots dos es trobaren per casualitat, enregistrant el so d'una premsa de desballestament decotxes abandonats. Veient que compartien el gust per l'experimentació sonora, Blank va convidar Perón a formar part del grup, com a encarregat de lescintes i els efectes sonors.
El seu primer disc,Solid Pleasure, aparegué el1980; es tracta d'un disc bastant divers quant a estil i influències, amb temes ballables, passatges tranquils i relaxants i fins i tot densoscollages de soroll, tot combinat amb la veu (sovint manipulada) de Meier i les seves lletres iròniques."Solid Pleasure" contenia el seu primer èxit,"Bostich". Un any després publicarenClaro que si, que continuava amb l'estil del primer àlbum, barrejant ritmes exòtics amb molta electrònica i fins i tot una cançó cantada enàrab.
You Gotta Say Yes To another Excess (1983) contenia els èxits internacionals"I love you" i"Lost again", que entraren a les llistesbritàniques; pel que fa al seu so, Blank hi va fer ús desamplers com elFairlight CMI, instrument amb el qual dotà a l'àlbum d'una paleta sonora més diversa. Aquest va ser l'últim disc del grup amb Carlos Perón, que poc després deixà els Yello per iniciar una carrera en solitari; Yello, doncs, tornava a ser un duet, format per Blank i Meier. En el disc següent (Stella, de1985) Blank donà encara més importància al Fairlight i als ritmes ballables."Stella" inclou un altre dels temes més coneguts de Yello,"Oh Yeah", que ha aparegut a les bandes sonores de diversespel·lícules; una de les aparicions més famoses és com a complement sonor de les intervencions deDuffman, un personatge delsSimpsons. El1986 aparegué el discYello 1980-1985: The New Mix in One Go, un àlbum de remescles que inclou els temes inèdits"Base for Alec" i"Tub Dub".
Per al seu disc de1987 (One Second), Yello comptaren amb la col·laboració de diversos artistes, comShirley Bassey (que cantà al tema"The Rhythm Divine") oBilly MacKenzie. El1988 publicarenFlag, que contenia un altre dels seus grans èxits,"The Race". Tots aquests llançaments i els posteriors (Baby del1991,Zebra del1994 o la recopilacióEssential Yello del1992) tingueren una significativa influència en moltsDJs i compositors demúsica electrònica, una nodrida representació dels quals es pot observar al disc de remesclesHands on Yello, del1995, i que incloïa remescles deMoby iCarl Cox, entre d'altres.
El1997 (coincidint amb el seuLPPocket Universe) i el2007 Yello posaren música a sengles anuncis decotxes. El seu darrer treball de llarga durada ésThe eye (2003).
