| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 abril 1916 Nova York | ||
| Mort | 12 març 1999 (82 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Causa de mort | bronquitis | ||
| Membre de la Cambra dels Lords | |||
| 19 juliol 1993 – 12 març 1999 (mort en el càrrec) | |||
| Dades personals | |||
| Residència | París(1927–) | ||
| Formació | Conservatori de Música de San Francisco | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Londres | ||
| Ocupació | director d'orquestra, músic de jazz, violinista, autobiògraf, polític, filatelista | ||
| Activitat | 1925 - 1999 | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Música clàssica,música culta ijazz | ||
| Professors | Louis Persinger iGeorge Enescu | ||
| Alumnes | Alexandre Dubach | ||
| Instrument | Violí | ||
| Segell discogràfic | EMI Classics | ||
| Altres | |||
| Títol | Baró | ||
| Cònjuge | Diana Gould(1947, 1947–1999) Nola Ruby Nicholas(1938–) | ||
| Fills | Zamira Menuhin (  )Nola Ruby NicholasKrov Nicholas Menuhin ( )Nola Ruby NicholasGerard Menuhin ( )Diana GouldJeremy Menuhin ( )Diana Gould | ||
| Pares | Moshe Menuhin i Marutha Sher | ||
| Germans | Hephzibah Menuhin Yaltah Menuhin | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
| Lloc web | menuhin.org | ||
               | |||
ElbaróYehudi Menuhin (Nova York, 22 d'abril de1916 -Berlín, 12 de març de1999), també conegut com aLord Menuhin of Stoke d'Abernon,OM,KBE, fou unviolinista idirector d'orquestrajueu d'origenestatunidenc i nacionalitzatbritànic.[1][2]
Va nàixer el22 d'abril de1916 a la ciutat estatunidenca deNova York, en una família de tradicionsjueves, on la seva germanaHephzibah també estudià música i fou una famosapianista (1920-1981). A tres anys inicià l'estudi delviolí de la mà de Sigmund Anker. A set anys feu el seu debut com a solista a la San Francisco Symphony Orchestra, per a continuar els seus estudis sota la direcció del mestre romanèsGeorge Enescu.
Durant laSegona Guerra Mundial va interpretar diverses vegades en favor dels soldats aliats així com en concerts en benefici de laCreu Roja. El1947 es convertí en el primer jueu a retornar aAlemanya per interpretar diverses peces musicals després de l'Holocaust.
A partir d'aquell moment s'anà construint una sòlida carrera com intèrpret del violí, i posteriorment engrandí encara més la seva fama com a director d'orquestra, dirigint les orquestres més prestigioses d'arreu del món com a director convidat. El1962 creà laYehudi Menuhin School aSurrey,Anglaterra, amb una clara funció pedagògica.
Entre els diversos guardons rebuts al llarg dels anys va rebre el1977 el Premi de la Pau dels llibreters alemanys, el1990 va ser guardonat amb elPremi Glenn Gould, i el1997 elPremi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament ambMstislav Rostropóvitxpel seu compromís personal amb el qual han realitzat les millors aportacions a la llibertat, la defensa dels drets dels febles i de les causes més nobles, i que amb la universalitat de la seva música han contribuït a més a l'harmonia i la concòrdia dels pobles. L'any 1997 va ser l'encarregat de realitzar elpregó de les Festes de la Mercè deBarcelona, amb un discurs en el qual va proclamar que la cultura és el camí cap a una millor civilització.[3]
El 1985 fou armat cavaller per la reinaElisabet II (Sir Yehudi Menuhin), la qual vuit anys més tard l'ennoblí (Yehudi, Lord Menuhin).
Menuhin va morir el12 de març de1999 a la ciutat deBerlín,Alemanya, per unes complicacions d'unabronquitis.
