Yaşar Kemal, (pronunciatIaixar Kemal)pseudònim deKemal Sadık Gökçeli (Hemite,6 d'octubre de1923 –Istanbul,28 de febrer de2015) fou unescriptorturc, i un dels escriptors més reconeguts internacionalment de laliteratura turca.[1]
Va néixer l'any1923 al poble de Hemite,Adana, actualment conegut amb el nom deGökçedam i situada a laprovíncia d'Osmaniye, en una família d'arrelskurdes. Després de perdre un ull en un accident, als cinc anys veié la mort del seu pare a mans d'un fill adoptiu d'aquest, la qual cosa li va provocar unatartamudesa fins als dotze anys.
Ferm defensor dels drets humans, ha estat reclòs a la presó en diverses ocasions. En les paraules de l'escriptorSait Faik, Yaşar Kemal era "el més kurd dels turcs, el mes turc dels kurds".[2]
Cultivador de tots els gèneres literaris, destaca pel seu estil irònic des de la seva època com aperiodista al diariCumhuriyet ("República"). Un dels seus personatges més coneguts és Memed, un bandit mític i llegendari de la seva obraİnce Memed (traduïda al català com aEl falcó perAnna Casassas amb Edicions 62 el 1998), una defensa de les classes més desfavorides en clau poètica que aglomera les tradicions orals de l'Àsia Menor.
Kemal, probablement l'escriptor turc més conegut, és cèlebre pel seu llenguatge ordenat i senzill i la descripció lírica de la vida bucòlica de l'Anatòlia turca. L'any1996 fou guardonat amb elPremi Internacional Catalunya concedit per laGeneralitat de Catalunya.
La Llegenda de la Muntanya Ağrı (turc:Ağrıdağı Efsanesi) és unanovel·la èpica de Kemal. Publicat per la primera vegada el 1970, lanovel·la tracta de l'amor impossible entre Ahmet, un pagès i Gülbahar, la filla de Mahmut Han, el terratinent de les terres i pobles al voltant delMuntanya Ağrı. La novel·la, a part d'explicar aquesta història d'amor i la psicologia dels seus protagonistes, també descriu la cultura i els costums dels pobles de la muntanya a l'època de lallegenda. La novel·la fa ús d'arquetips i símbols mítics com a les estructures de les obres mitològics.[3] La Llegenda de la Muntanya Ağrı ha inspirat una pel·lícula[4] i una obra d'òpera,[5] totes dues amb el mateix nom.
|
|
1989:Karl Popper · 1990:Abdus Salam · 1991:Jacques-Yves Cousteau · 1992:Mstislav Rostropóvitx · 1993:Luigi Luca Cavalli-Sforza iEdgar Morin · 1994:Václav Havel · 1995:Richard von Weizsäcker · 1996:Yashar Kemal · 1997:Amartya Sen · 1998:Jacques Delors · 1999:Doris Lessing · 2000:Abdallah Laroui · 2001:Andrea Riccardi · 2002:Harold Bloom · 2003:Nawal al-Sa'dawi · 2004:Sari Nusseibeh iAmos Oz · 2005:Claude Lévi-Strauss · 2006:Pere Casaldàliga · 2007:Edward O. Wilson · 2008:Aung San Suu Kyi iCynthia Maung · 2009:Bill Viola · 2010:Jimmy Carter · 2011:Haruki Murakami · 2012:Lula da Silva · 2013:Malala Yousafzai iGro Harlem Brundtland · 2014:Desmond Tutu · 2015:Jane Goodall · 2016:Josep Baselga,Manel Esteller iJoan Massagué · 2017:Costa-Gavras · 2018:Vinton Cerf · 2019:Ngũgĩ wa Thiong'o · 2020:Dania El Mazloum,Anxhela Gradeci,Tijana Postic iÖzlem Türeci · 2021:Judith Butler · 2022:Svetlana Aleksiévitx |
