Chulilla (es) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | Chulilla | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 677(2024) (10,95hab./km²) | ||||
| Gentilici | Xulillà, xulillana | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 61,8 km² | ||||
| Altitud | 400 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Llíria | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Festa patronal | 15 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Enrique Silvestre Esteve | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46167 | ||||
| Codi INE | 46112 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46112 | ||||
| Lloc web | chulilla.es | ||||
Xulilla,[1][2] abansXulella[3] (en castellà i oficialment,Chulilla) és un municipi delPaís Valencià que es troba a la comarca delsSerrans. Té 676 habitants, segons el padró de l'INE de2015.
El poble se situa a la falda d'una mola i està dominat pel castell àrab, que conserva torrasses i muralles del costat de la població. Per la part que dona al riu hi ha uncanyó que el fa inexpugnable; és per això que en eixe costat no té construccions defensives.
La major part del terme s'estén sobre terreny cretàcic. A la vora d'este altiplà calcari, l'erosió delriu Túria ha creat unagorja o llàcova i el Salt de Xulilla, de 160 metres de profunditat i 10 metres d'amplària. La vegetació està formada per pinedes (carrasca) i bosc baix mediterrani. Pel que fa a la fauna, les espècies més importants són lesaus rapaces, tant diürnes com nocturnes, laperdiu, elconill, lallebre, larabosa, elteixó i elporc senglar. En elTúria habitenbarbs itruites. A més, lagallina valenciana de Xulilla és una de les races de gallines autòctones delPaís Valencià.
Xulilla està envoltada geogràficament perSot de Xera,Loriguilla,Xestalgar,Bugarra,El Villar iLosa del Obispo. S'hi accedix, des de València, a través de laCV-35, prenent després la CV-394.
Dins el terme municipal es troben els nuclis de població següents:El Balneario de Fuencaliente,[2][4] sobre el riu Túria, aigües avall de la vila;Vanacloig,[5][2] situat a l'altiplà que ocupa el nord-est del terme, a la partida de Las Bodegas [de Vanacloig];[2][4] i ja fitant amb el nucli prinicipal, La Ermita de Santa Bárbara[5][4] i la urbanització La Muela[2] al sud-est i la urbanització Santa Bárbara al nord.[2]
El poblament de Xulilla és primitiu, i s'ha datat amb seguretat des del primer mil·lenni abans de Crist. A pesar d'haver-se trobat una destral qualificada de neolítica, els primers vestigis documentats en excavació corresponen a l'edat de bronze i es troben en la superfície superior de la Muntanya del Castell. En eixe espai, nucli original del terme, el poblament ha sigut continuat.
Durant l'edat del ferro es va produir l'expansió en la zona amb els poblats ibèrics de la muntanya del Castell, el Castellar, Pelma, la Talayuela, Pic els Serrans i Corral d'Ajau. Amb la romanització, alguns d'eixos poblats s'abandonen i uns altres baixaren al pla. El de la muntanya del Castell es manté com acastre, i allí es conserva un aljub d'aquella època. L'arrel del topònim Chulilla-Xulella-Iulella, clarament preislàmic, podria correspondre a un patronímic d'aquell temps. Fins ara no han aparegut vestigis corresponents a eixos segles foscs posteriors a la desaparició de l'Imperi Romà.
Elcastell de Xulilla domina el seu territori[6] i així mateix en la baronia del segle xiii. La relació castell-riu establix l'eix domèstic dels habitants de les alqueries d'època islàmica, i es va originar, si no existia ja en època romana, el sistema de regadiu de la vall a partir de l'assut del Salt (el "Charco Azul", "Clot Blau" envalencià).
En1238, després de la conquesta de la ciutat deValència, Xulilla també entra a formar part del món occidental cristià. Encara que ja abansZayd Abu Zayd havia lliurat el castell i la vila, amb altres territoris, a l'Església de Sogorb en1236. En1248, el rei enJaume I va donar a Pere Escrivà de forma vitalícia "castrum et villam de Xulella". Este cavaller procedent deNarbona era també senyor deXàtiva iGandia. En els anys següents el castell i terme és utilitzat com a pagament per diferents serveis a la Corona.
Després d'eixe parèntesi de senyoriu militar torna a l'eclesiàstic en ser instituïda en 1274 la Baronia de Xulilla, que incloïa Llosa i, des de1300, el Villar, sobre el territori de l'antic districte musulmà del castell i lliurada al batle ibisbe de València. Moment que el cavaller Guillem de Reixac el va ocupar fins queJaume el Just, en1294, l'obliga a restituir-lo al bisbat.
Fins a l'any 1331, la població va ser majoritàriament musulmana, i va ser en eixa data quan les fallides revoltesAl-Azraq i els continus assalts a les moreries per part de cristians varen fer que els moros les abandonaren. En1340,Pere el Cerimoniós va concedir lacarta de poblament, per la qual s'establien 100 pobladors entre els quals es trobaven nouvinguts procedents deTerol iLleida principalment, i en menor mida, deNavarra. En1373, la sobirania del Bisbe sobre la Baronia es va fer completa després de la cessió dels drets de la batlia a este prelat. En1379, es va reforçar el castell arran de laGuerra dels dos Peres, degut al lloc fronterer que ocupa.
La seua posició geogràfica estratègica va provocar que a Xulilla es lliuraren cruentes batalles durant lescarlinades.
L'economia de Xulilla s'ha basat tradicionalment en l'agricultura i laramaderia, però hui dia estes dos activitats han deixat de constituir el motor econòmic del poble. Antigament predominava el cultiu de lavinya, però la falta de subvencions de finals delsanys huitanta del segle xx van posar fi quasi de soca i arrel a este cultiu. Tant és així que la cooperativa del poble ja no produïx vi, i actualment gran part del terreny que abans es dedicava al cultiu de la vinya ara es dedica regadiu. En conseqüència, s'ha produït una important expansió dels cítrics organitzats en explotacions mitjanes, tendència que es preveu que vaja en augment amb la modernització del sistema de reg.
Actualment el principal motor econòmic del poble és elturisme d'interior que s'ha originat pels seus atractius naturals.[7] També compta amb un balneari d'aigües termals sulfuroses que mantenen una temperatura constant de 23 °C (Balneari de Fuencaliente o de Xulilla).
Sobre l'aprofitament hidràulic de la zona cal indicar que la "Central de la Societat Valenciana d'Electricitat" té la seua presa en l'interior delcanyó per on discorre elTúria. D'ací a la central, el canal de proveïment discorre subterrani, travessant la roca per sota del poble. Té el salt 32 m. d'altura, amb un cabal d'11 m³/S i una producció de 3.200 kw.
Des de2015 l'alcalde de Xulilla és Vicente Gonzalo Polo Burriel delPartit Popular (PP).[8]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente de Miguel Rodrigo | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Vicente de Miguel Rodrigo | OIV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Luis Yuste Yuste | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Luis Yuste Yuste | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Luis Yuste Yuste | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Miguel García Sellés | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Santiago Rafael Cervera Xirivella | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Enrique Silvestre Esteve | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Enrique Silvestre Esteve | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Vicente Gonzalo Polo Burriel | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Vicente Gonzalo Polo Burriel | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[8] | ||||
| Evolució demogràfica de Xulilla[9] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2014 | |||||||
| 702 | 685 | 718 | 744 | 734 | 778 | 759 | 772 | 799 | 787 | 786 | 848 | 664 | |||||||
Llocs que es poden visitar fent senderisme:[10]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viccionari |
