Va ser fill i successor d'Ur-Nammu. La seva mare era una filla del reiUtukhengal d'Uruk. Va regnar 48 anys i cada any té un nom conegut.[1]
Va iniciar un procés, que havia de durar segles, de divinització dels reis, com a déus protectors del país. El nom del rei s'anteposava a la qualificació de la divinitat, per exemple: "Xulgi és la vida del país deSumer". Xulgi, com el seu pare, també va portar el títol de "Rei de les quatre zones del món" i de "Rei de Sumèria i Accàdia". Al seu 7è any de regnat va córrer una distància de 150 km deNippur aUr, el que permet considerar-lo el primer atleta de llarga distància del món. Al seu 23è any de regnat es va proclamar déu. Aquesta divinització no representava entrar al panteó dels grans déus, sinó més aviat com adéu personal d'un territori, que feia d'intermediari amb els déus superiors. Se li construïen temples dedicats, se li oferien sacrificis i se'l venerava més especialment al lloc d'on era protector: "Xulgi d'Umma".
Va fer diverses expedicions aSimurrum (alZab Inferior),Karakhar (regió deKirkuk),Lullu (regió deSulaymaniyya),Anxan (a l'est d'Elam),Urbilum (Arbil),Simaixki (propera a Simurrum) i d'altres. És clar que va aturar l'expansió delshurrites que s'expandien cap al sud i així s'esmenta una expedició contra ells a les muntanyes d'Ebekh (al Jebel Hamrin).
Una filla del rei va casar amb el rei deMarkhashi, l'antic Warakshe, l'any 18 del regnat del Xulgi. Una altra filla es va casar amb el rei d'Anxan l'any 31 de regnat però l'any 34è Xulgi va atacar aquest regne. Al seu 20è any va atacar tambéDer. El 37è any va haver de construir una muralla per defensar-se dels atacselamites i al mateix temps va construir el granZiggurat d'Ur. Durant el seu regnat va millorar molt les rutes i va fer construir allotjaments a la vora dels camins on els viatgers podien beure aigua i menjar o bé passar la nit.
L'any 39 del seu regnat va fundar prop deNippur, la ciutat de Puzrishdagan ("Sota la protecció deDagan"), destinada a acollir els animals pels sacrificis als temples de Nippur.
↑Cassin, Elena (et al.) (comp.).Los imperios del Antiguo Oriente I: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 114-118, 125, 129, 132.ISBN 8432300411.