Elsxudres,sudres oshudres (delsànscritशूद्र,śūdra) són els components d'un dels quatrevarnas del sistema de casteshindú. Xudra és el grau més baix d'aquesta divisió social tradicional, que consta delsbrahmans (sacerdots i mestres, amb autoritat religiosa), elskxatriyes (guerrers i administradors, amb poder polític), elsvaïxyes (comerciants i agricultors o pastors amb prosperitat econòmica) i els xudres, servents o pagesos vassalls.[1]
Els xudres componen la majoria de la població índia i, segons el treball que exerceixen, formen part d'una de les nombroses subcastes (ojati).[1]
L'origen mitològic de la divisió social en quatrevarnes s'explica alPurusha Sukta (part delRig Veda) i alManusmrti, dos texts sagrats de l'hinduisme que estableixen que el paper dels xudres és el de "servir els membres dels tresvarnes superiors (bramans, kxatriyes i vaïxyes)".[1] Per això, tradicionalment, eren bàsicament servents i pagesos vassalls. Amb el pas del temps, però, certes activitats atribuïdes als membres delvarna immediatament superior, el dels vaïxyes, van ser represes pels xudres, mentre que els primers esdevenien principalment industrials, financers i terratinents. Així, en l'actualitat, els xudres es dediquen a l'artesania, el conreu i la ramaderia, i les castes (jati) més riques d'entre ells arriben a constituir grups dominants capaços d'exercir el poder local.[1]
