Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Grec xipriota

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Xipriota)
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.

Elgrec xipriota (grec,kipriakí diálektos Κυπριακή διάλεκτος okipriakà Κυπριακά) és un dialecte de la llengua grega parlat per unes 750.000 persones aXipre, i per uns centenars de milers més a l'estranger.

El dialecte xipriota és la llengua parlada quotidianament però en contextos formals (per exemple a escola) i entre desconeguts es considera que el correcte és parlar el grec estàndard. L'ús del dialecte es considera estigmatitzant en determinats cercles de poder o de cultura. Hi ha una situació de diglòssia semblant a la que es patia aGrècia al segle xix entre elgrec demòtic i elkatharévussa. Per altra banda el dialecte xipriota és l'únic que té una presència important a internet comparat amb els altres dialectes del grec modern que encara tenen vitalitat: elgrec cretenc, eltsacònic, i elpòntic.

Història i literatura

[modifica]
Article principal:Literatura xipriota

El modern dialecte xipriota no és pas una evolució de l'anticgrec arcadoxipriota, sinó que ha evolucionat a partir delgrec koiné, com la resta de dialectes delgrec modern, i comparteix caractístiques amb dialectes delDodecanès i deQuios. Xipre va estar aïllada de la resta del món de parla grega entre els segles 7 al 10 pelsàrabs. L'illa va ser reintegrada a l'Imperi Romà d'Orient el 962. Després, el 1191 va ser conquerida a laTercera Croada. Aquest aïllament ha fet desenvolupar una gran quantitat de característiques lingüístiques diferents delgrec medieval.

La legislació delRegne de Xipre durant l'edat mitjana es va escriure en el dialecte. Altres importants obres medievals són les cròniques deLeontios Makhairas iGeorge Boustronios.

El dialecte ha estat utilitzat per poetes comVasilis Michaelides iDimitris Lipertis. També és la llengua tradicional de les cançons populars, com les τσιαττιστά (batalles de poesia) i la tradició dels ποιητάρηες (bards).

Existeixen produccións de televisió en dialecte, generalment comèdies o telenovel·les.

Característiques fonològiques

[modifica]

Les consonants dobles han preservat la pronunciació marcada delgrec antic.Les plosives sordes dobles (ττ, ππ, κκ) es pronuncien aspirades ([tʰ], [pʰ], [kʰ] or [cʰ] segons la vocal següent). La resta de consonants dobles es pronuncien geminades (λλ com [lː], μμ com [mː], etc.)

Palatalització extrema de les velars gregues quan van seguides de vocals anteriors [e] i [i] i lasemivocal [j], molt similar al desenvolupament de l'italià des delllatí. La palatalització del grec estàndard de les velars en palatovelars ([k] > [c] and[x] > [ç]), en xipriota arriba a africades palatoalveolars ([tʃ]) o fricatives ([ʃ]). Exemples:

  • Kappa: estàndard καί [ce]i, xipriota [dʒai]; estàndard εκείνος [e'cinos]aquell, xipriota ['tʃinos]
  • σ+κ palatalitzada, estàndard [sc], esdevé la doble fricativa[ʃː]
  • Doble κκ palatalitzada, estàndard [k], esdevé africada aspirada [tʃʰ]
  • χ palatalitzada, esàndard [ç], esdevé la fricativa [ʃ]. Aquest so del dialecte es representa en l'escriptura usualment comσι davant de vocal.

La palatalització extrema també afecta les semivocals [ʝ]/[ç] (sonora/sorda) del grec estàndard, que afecten la consonant anterior de diferents maneres. Exemples:ποιός [pços], en xipriotaπκοιός [pcos] o [pʃos];σπίτια [ˈspitça], en xipriotaσπίθκια [ˈspiθka].

Sonorització de les fricativesφ,θ iχ (que eren aspirades engrec antic) davant de líquides i nasals, passant aβ,δ iγ respectivament. (exemple γρόνος (xipriota) en comptes de χρόνος (any), άδρωπος (xipriota) en comptes de άνθρωπος (persona).

Eliminació de les fricatives sonores β, δ, γ, en posició intervocàlica, exemple κοπελλούδιν > κοππελούινnen petit.

Les regles del grec estàndard per a l'eliminació de [n] final de paraula segons el so següent són diferents en xipriota, la [n] final apareix molt més sovint en xipriota.

Característiques gramaticals

[modifica]
  • Participi present acabat en -οντα en comptes -οντας.
  • Arcaismes com l'ús d'infinitius com noms (exemple το δειν,la mirada)
  • Informalment, elsufixturc-lik, deformat com-λίκκι(ν), es fa servir per obtenir el nom abstracte d'un nom concret. Per exemple, de"ο πρόεδρος" (el president) es forma"το προεδριλίκκι" (la presidència).
  • Sufixos diminutius-ούης/-ούα/-ούι(ν) (masculi, femení, neutre, respectivament), en comptes dels estàndards-άκης/-ίτσα/-άκι. Els sufixos xipriotes deriven de les formes originals-ούδης/-ούδα/-ούδι(ν) amb caiguda de delta intervocàlica.
  • La forma del verb serés: ένι i εν en comptes de είναι. εν és ambigu amb la partícula negativa (εν, que resulta homòfona en xipriota, estàndard δεν) davant d'un verb (exemple εν πειράζει = δεν πειράζει "no passa res") o el verb copulatiu (exemple εν καλά = είναι καλά "està bé").
  • "έννα" com a partícula de futur, en comptes de l'estàndard "θα" (totes dues formes històricament són contraccions diferents de la paràfrasi θέλει νάvoler que)
  • τούτος com a demostratiu genèric, i demostratius espacials específics τζείνος, -η, -ο ('aquell') (estàndard εκείνος).
  • L'ordre de pronoms objecte i verb és diferent de l'estàndard, exemple: "(Ell) em va dir" és xipriota és "Είπεν μου" en comptes de la forma estàndard "μου είπε"

Característiques lèxiques

[modifica]

El vocabulari xipriota té manlleus de l'italià,provençal,turc ianglès, a més de paraules només pròpies de Xipre. A més, sense ser pas musulmans es fan servir expressions àrabs cominshallah (si Déu vol) omashallah (el que Déu vulgui) que han esdevingut part del vocabulari. També es conserven paraules delgrec antic que ja no es fan servir engrec modern estàndard.

Escriptura del dialecte

[modifica]

Si bé s'escriu σι per representar [ʃ], aquesta grafia pressuposa una vocal següent, per exemple, σιέρι. Quan [ʃ] es troba al final de la paraula o abans d'una consonant (en paraules manllevades), la grafia σι ja no serveix. Per exemple la paraula [paʃ] (del turcbaş per "principal", o "cap"), no es pot escriure πάσι, que s'interpreta com [pasi], per això els xipriotes sovint recorren a formes alternatives com doblar la sigma σς o fins i tot usar la grafia anglesa sh: πασς o παsh.

Història de lallengua grega
(vegeu també:Alfabet grec)
 
 
Protogrec (cap al2000 aC)
 
Micènic (aprox.1600-1100 aC)
 
Grec antic (aprox.800-300 aC)
Arcadoxipriota |Àtic |Dòric |Eòlic |Jònic |Nord-occidental
Grec homèric |Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
 
Medieval (330-1453)
 
Modern (des del 1453)
Dialectes:Capadoci |Cretenc |Demòtic |Griko salentino
Ievànic (judeogrec) |Katharévussa |Pòntic |Tsacònic |Xipriota
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grec_xipriota&oldid=32075235»
Categories:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp