  | |
| Tipus | ètnia igrup humà extingit |
|---|---|
| Període | 208 aC - 670 |
| Inici | 208 aC |
| Fi | 670 |
| Mapa de distribució | |
 | |
Elsxianbei (/ʃjɛnˈbeɪ/;xinès simplificat: 鲜卑;xinès tradicional: 鮮卑;pinyin: Xiānbēi) eren un antic poble nòmada que antigament residia a les estepes de l'est d'Euràsia, en el que avui dia és Mongòlia, Mongòlia Interior i el nord-est de la Xina. Inicialment, van ser una confederació multiètnica amb influències mongoles i turcmanes.[1]
Apareixen per primer cop alsegle i, quan els xinesos els van utilitzar contra elsxiongnu, als que els atacs van deixar força debilitats. El93 el nouchan-yu delsxiongnu, imposat pels xinesos tres anys abans, es va revoltar contra la Xina, i els xinesos van instigar altra vegada els xianbei contra els rebels; aquesta vegada la victòria dels xianbei fou completa i els xiongnu ja no es van refer mai del tot.[2]
El109 els xiongnu septentrionals van tornar a la càrrega contra Xina i van atacar-ne posicions frontereres; el governador xinès de Leao-tong (o Leaotong), el general Keng Kuei, va cridar altra volta els xianbei a ajudar-lo. Els Xianbei sota Qizhijian van assaltar el territori Han quatre vegades del 121 al 138.[3] El 145, els xianbei van assaltar el comandament Dai.[4]
El155 els xiongnu septentrionals foren finalment sotmesos pels xianbei; aquests estaven dirigits per un cap que els xinesos anomenaven Tan-xe-huai. Després de derrotar els xiongnu van arribar fins a laMongòlia occidental, fins al territori delswu-suen (el Balkhadj), encara que probablement això foren només incursions i el seu domini es va aturar alBogdokan. El cap xianbei reprengué les antigues aspiracions xiongnu sobre la Xina. El156 va atacar la província xinesa de Leao-tong però fou rebutjat; llavors va atacar als xiongnu meridionals, vassalls xinesos, i es va entendre amb ells i junts van fer un atac a la zona fronterera de la Xina alShansi i alKansu, però es van haver de retirar a l'arribada d'un exèrcit xinès.
Més tard, el177, els xianbei van tornar a atacar, aquesta vegada al Leao-si, és a dir a la província a l'oest del riu Leao-ho, al sud-oest de Manxúria, però foren altra vegada rebutjats pel generalTxao Pao.
Al començamentsegle iii sota la pressió dels xianbei, els xiongnu meridionals, vassalls xinesos, es van establir a l'estepa d'Ordos fins alriu Groc i a l'Alashan. Segons elLlibre del Han Tardà, "la llengua i la cultura dels xianbei són els mateixos que els delswuhuan".[5]
El220 enmig de la guerra civil va desaparèixer a la Xina ladinastia Han però en aquell moment les diverses hordes, i entre elles els xianbei (també els xiongnu meridionals, xiongnu septentrionals, iwuhuan) estaven totes prou debilitades per intentar res seriós cap al sud, però més endavant els sien-pei, dels que en depenien els xiongnu, van aprofitar els canvis per atacar la frontera del Kansu per la part de Leang-Txeu, on foren rebutjats pel general Ma Long el279.
En aquesta època un clan dels xianbei, elsmujong, va crear un regne propi al Leao-tong i al Leao-si al sud-oest de la moderna Manxúria.
