 | No s'ha de confondre ambXèrif. |
Xerif (de l'àrabشريف,xarīf, ‘noble’, ‘digne’, ‘distingit’, ‘honrat’, ‘eminent’[1]), en femeníxerifa (en àrabشريفة,xarīfa), en plural masculíxurafà o, segons lapronúncia magribina,xorfa (en àrabشرفاء,xurafāʾ), és un títol tradicionalàrab que designa el protector de la tribu.
Dins de l'islam, és el títol donat als descendents delprofeta Muhàmmad a través de la seva fillaFàtima az-Zahra i d'Alí ibn Abi-Tàlib. Per aquesta raó, alguns membres de dinasties xerifianes s'han anomenatfatimites (de Fàtima) oalauites (d'Alí). Algunes tradicions consideren xerifs només els descendents d'Al-Hàssan, fill gran d'Alí i Fàtima, mentre que als descendents del fill menor,al-Hussayn, se'ls dona el títol desàyyid (‘senyor’).
La dinastia alauita regnant alMarroc és xerifiana. Per aquesta raó, fins a la creació del Marroc modern el1956, el país era anomenatImperi xerifià. També és xerifiana la dinastiahaiximita que regna aJordània. Abans de la creació del regne de Jordània, els haiximites dominaven la regió delHijaz a l'Aràbia (d'on van ser expulsats pels saudites). El monarca haiximita d'aquest territori portava el títol dexerif de la Meca.
Els xerifs, que des delsegle xiv sovint es distingeixen per un turbant verd, gaudeixen d'un reconeixement social, però rarament de privilegis. A l'Iran, entre els musulmansxiïtes, elsmul·làs que són xerifs porten un turbant negre, mentre que els que no ho són el porten de color blanc.
