  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | SMC i Meteocat |
| Sobrenom | Meteocat |
| Tipus | servei meteorològic empresa estatal |
| Història | |
| Creació | 31 març 1921 |
| Fundador | Eduard Fontserè i Riba |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Directora | Sarai Sarroca Cervelló(2022–) |
| Part de | Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural |
| Lloc web | http://www.meteo.cat/ |
    | |
Localització geogràfica  | |
ElServei Meteorològic de Catalunya (SMC) és unaempresa pública adscrita alDepartament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicciómeteorològics aCatalunya.[1][2]
El31 de març de1921, el Consell Permanent de laMancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, iEduard Fontserè i Riba en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal·lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l'Institut d'Estudis Catalans.[3][4]
La seu del Servei ocupava el pis superior de l'edifici del rellotge de l'Escola Industrial. Des d'allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l'Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de latelegrafia sense fils. Fontserè va assistir, en representació de l'SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l'Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.[3]
Des de 1922 l'SMC va elaborar una previsió diària del temps, que es donava a conèixer a edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de 1927 va retransmetre la informació sobre l'estat del temps i la predicció per a Catalunya través deRàdio Barcelona,[3] essent una experiència pionera a Espanya i a Europa.[5]
Durant els seus 17 anys d'existència, l'antic Servei va donar un impuls important a lameteorologia a Catalunya i, amb alguns dels seus treballs de caràcter científic, va adquirir un cert prestigi internacional. Entre els seus treballs de l'època destaquen la participació en l'elaboració de l'Atles Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel, la contribució a l'Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d'alta muntanya aSant Jeroni (Montserrat) i elTuró de l'Home (Montseny), i el disseny delpluviògraf Jardí. L'any 1939 amb l'inici del règimfranquista, però, l'SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats.[3]
Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a laGeneralitat de Catalunya, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l'SMC sens perjudici del que disposa l'article 149.1.20 de laConstitució. Responent a aquest punt de l'Estatut, l'any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l'aleshores Departament de Medi Ambient.[3]
Els arxius de l'antic SMC van ser retornats a la Generalitat l'any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l'any 2003 es conserva i està a disposició del públic a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.[3]
L'aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia.[3] L'article 144.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l'establiment d'un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia.[3] L'any 2001 es va efectuar el traspàs de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) al Departament de Medi Ambient (DMA). Posteriorment, l'any 2003 va ser traspassada la Xarxa Nivològica de Catalunya (XANIC), del Institut Cartogràfgic de Catalunya (ICC) al SMC. A banda, el SMC ja disposava d'una Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques pròpia, la XMET.[6]
Degut a la diferent procedència de les xarxes, les EMA no estaven ni instal·lades ni configurades atenent als mateixos criteris i, per aquest motiu, el SMC va modificar algunes instal·lacions i implantant de forma progressiva a totes les EMA de la XEMA criteris homogenis en relació als aspectes de mostreig i adquisició de les dades, al manteniment dels equips o als controls de qualitat que s'apliquen a les dades que aquestes generen. Molts d'aquests aspectes es recullen a normatives UNE (www.aenor.es) existents, en relació a les xarxes d'estacions meteorològiques automàtiques.[6]
Antigues xarxes unificades al Xema:[6]
 | Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Tal com disposa l'article 4 de la Llei 15/2001, de 14 de novembre de meteorologia, són funcions del Servei Meteorològic de Catalunya:[7]
Té cinc àrees. La de Recerca Aplicada i Modelització inclou un equip de modelització. La de Predicció inclou el servei de premsa i un equip de Predicció i Vigilància. L'Àrea de Climatologia incorpora un Equip de Canvi Climàtic i un Equip de Serveis Climàtics. Les altres dues són la de Tecnologies de la Informació i comunicacions i la de Sistemes d'Observació Meteorològica.[8]
És un organisme depenent del SMC que treballa bàsicament en dues grans línies de recerca en canvi climàtic: l'anàlisi de la variabilitat climàtica del passat recent (darrers 200-250 anys) a Catalunya i el càlcul de les projeccions climàtiques futures (segle XXI) també a Catalunya.[9]
L'objectiu d'aquesta anàlisi és determinar com han variat les diferents variables climàtiques al llarg de tot el període temporal estudiat. Per obtenir resultats concloents d'aquesta evolució temporal, que és el que anomenem tendència, convé que el període estudiat sigui el més llarg possible, i que tota la sèrie de dades hagi superat els processos anteriors de control de qualitat i d'anàlisi d'homogeneïtat. Finalment, només cal esmentar que a l'SMC es fa l'estudi de la tendència de les diferents variables des de dos vessants: l'anàlisi dels valors mitjans i l'anàlisi dels valors extrems. Ambdues perspectives s'inclouen en el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC), informe que anualment elabora l'SMC per al seguiment de la variabilitat climàtica de Catalunya.[9]
Així, a l'SMC es fa una regionalizació dinàmica del clima futur a Catalunya a partir del model mesoescalar MM5 niat a les condicions de contorn subministrades pel model de circulació general acoblat atmosfera-oceà ECHAM5/MPI-OM (EH5OM) sota diferents escenaris per al segle XXI. El model MM5 és un dels models que s'utilitzen en la predicció meteorològica que cada dia elabora l'SMC i la seva fiabilitat és força elevada. Per una altra banda, el model EH5OM ha mostrat ser un dels models globals que reprodueixen millor el clima actual de la Terra sota els forçaments radiatius i, en especial, a la zona Mediterrània. Per tant, es pot considerar un dels millors models per a realitzar projeccions futures del clima a la nostra zona. Es presenten tot seguit els resultats de les projeccions climàtiques obtinguts tenint en compte dos escenaris definits a l'informe especial sobre escenaris d'emissions (IEEE): un d'intens (A2) i un altre de moderat (B1).[9]
LaXarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC) és un conjunt d'equipaments. D'aquest organisme depenen les estacions meteorològiques en les quals es mesuren les variables meteorològiques següents: velocitat, direcció del vent, radiació solar, temperatura, humitat relativa, precipitació i pressió atmosfèrica.[10]
LaXarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA) és un conjunt d'estacions meteorològiques que està integrada a la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec), creada per la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia. El febrer de 2010 la XEMA es componia per un total de 165 Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA), que transmetien la informació al SMC a través de ràdio digital, tecnologia GSM o satèl·lit.[11] El 29 de març de 2015 la XEMA comptava amb 174 estacions.[12]
La diferència fonamental entre totes les EMA és l'altura en la qual es mesura el vent, atès que, segons el seu emplaçament i la seva aplicació, l'anemòmetre i el penell poden estar situats a 2, a 6 o a 10 metres d'altura. Aquesta altura en la qual es mesura el vent apareix a la fitxa de cada estació. Des del punt de vista meteorològic, l'altura recomanable per mesurar el vent és de 10 metres, i el motiu principal per mesurar-lo a 2 o a 6 metres és la necessitat de conèixer el valor del vent a aquestes altures per a diferents aplicacions concretes com són el càlcul del risc d'incendis forestals o el càlcul de l'evapotranspiració de referència, entre d'altres.[11]
Els sensors utilitzats són els següents:
LaXarxa de Radars del Servei Meteorològic de Catalunya (XRAD) és el conjunt de radars d'observació. L'SMC disposa de quatre radars integrats en aquesta xarxa. La XRAD està dissenyada per a proporcionar estimacions quantitatives de pluja de gran interès meteorològic i hidrològic. Aquests radars són de tipus Doppler i operen en banda C. La XRAD està formada pelradar de Vallirana, elradar de Puig d'Arques, elradar de La Panadella i elradar de Tivissa-Llaberia.[14]
Aquests radars permeten detectar a distància la presència de precipitació i estimar la seva intensitat. Aquesta capacitat converteix els radars en eines imprescindibles per fer un seguiment i una previsió immediata en situacions de pluges intenses, a fi de minimitzar els efectes dels aiguats sobre les persones i els béns materials. En situacions de precipitació ordinària els radars també resulten de gran utilitat per tal d'estimar de forma rutinària la precipitació amb una elevada freqüència temporal i resolució espacial, adequada per moltes aplicacions hidrològiques.[14]
El radar meteorològic funciona de (Anoia) forma similar a altres tipus de radars, com els utilitzats en aviació i navegació marítima per detectar avions o vaixells. Pel radar meteorològic, l'objectiu bàsic és l'observació de precipitació. Així doncs, els blancs a observar són les partícules de precipitació, bé siguin gotes de pluja, flocs de neu, grans de calamarsa, o, com passa a vegades, una barreja de tots ells.[15] Tal com ho fan els fars l'antena del radar fa girs de 360° de manera continuada emetent un senyal en la banda de les microones, i rebent alhora els possibles retorns de l'energia emesa denominats ecos. Un sofisticat processament dels ecos rebuts permet extreure valuosa informació sobre la seva intensitat i desplaçament respecte al radar.[15]
LaXarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) és un servei creat l'abril de 2003. El sistema permet la detecció en temps real de lestempestes, així com el pronòstic a molt curt termini de la seva trajectòria. Aquesta eina dona suport a la vigilància de situacions meteorològiques de risc, amb la qual cosa s'aconsegueix un millor assessorament a protecció civil, així com al cos de bombers per la lluita contra els incendis forestals. De la informació derivada de la XDDE se'n poden beneficiar altres usuaris com són les companyies elèctriques, els gestors de xarxes de telecomunicacions, grans infraestructures, complexos d'oci a l'aire lliure, etc. D'altra banda, aquestes dades donaran un nou impuls a la recerca en l'àmbit de l'electricitat atmosfèrica que es du a terme al país.[16]
La XDDE està formada per quatre estacions remotes i un sistema de processament central que es troba a la seu de l'SMC. Les estacions estan situades a Begues (el Baix Llobregat), Castellnou de Seana (el Pla d'Urgell), Muntanyola (Osona) i Amposta (el Montsià) (vegeu la figura). La disposició dels detectors està pensada per proporcionar una bona cobertura a tot Catalunya, amb un error en la localització dels llamps inferior a un quilòmetre per bona part del territori català. El sistema central de la XDDE processa les dades rebudes de les quatre estacions i les envia als terminals de vigilància. Aquests terminals permeten la representació geogràfica de les descàrregues i la consulta de les seves característiques elèctriques, així com el seguiment de cel·les de tempesta en temps real.[16]
LaXarxa d'Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de Catalunya és un organisme que coordina els instrumentsoceanogràfics i meteorològics de Catalunya. El seu manteniment i gestió s'inicià mitjançant un conveni de col·laboració entre elDepartament de Territori i Sostenibilitat,Ports de la Generalitat, laUniversitat Politècnica de Catalunya i el Servei Meteorològic de Catalunya.[17]
Formen part de la xarxa un total de nou elements. En concret, hi ha tresboies direccionals que mesuren l'onatge direccional en temps real situades alCap Tortosa,Port Ginesta iBlanes. Unaboia escalar alGolf de Roses mesura l'onatge escalar en temps real. Dosmareògrafs al'Ampolla iSant Carles de la Ràpita mesuren el nivell del mar en temps passat. Finalment, tresestacions meteorològiques a l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita iLa Cava mesuren la temperatura, pressió atmosfèrica i vent en temps passat.[17]
LaXarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) és una iniciativa per tal d'ampliar la disponibilitat i el tipus d'informació per poder desenvolupar les tasques que li pertoquen en matèria de predicció i vigilància meteorològica o per al coneixement i caracterització del clima de Catalunya, tal com disposa la a Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia. És un complement de laXarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC), configurada completament per equips automàtics.[18]
Aquesta xarxa està formada per un col·lectiu de persones distribuïdes arreu del territori que col·laboren amb el Servei Meteorològic de Catalunya aportant informació meteorològica relacionada amb l'observació meteorològica per la caracterització diària del temps i la vigilància meteorològica. La informació subministrada pels observadors adherits a la XOM es considera vàlida oficialment pel desenvolupament de les funcions pròpies del Servei Meteorològic de Catalunya i aquest en pot fer lliure ús i difusió.[18]
