Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Xella

Coord.:39° 02′ 40″ N, 0° 39′ 38″ O / 39.044444444444°N,0.66055555555556°O /39.044444444444; -0.66055555555556
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaXella
Chella (es)Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya imunicipi del País ValenciàModifica el valor a Wikidata
Localització
lang=caModifica el valor a WikidataMap
 39° 02′ 40″ N, 0° 39′ 38″ O / 39.044444444444°N,0.66055555555556°O /39.044444444444; -0.66055555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Canal de NavarrésModifica el valor a Wikidata
CapitalXellaModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.439(2024)Modifica el valor a Wikidata (56,07hab./km²)
GentiliciXellí, xellinaModifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic)Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície43,5 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud219 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
PatrociniBlai de SebasteModifica el valor a Wikidata
Festa patronalDel2 al4 de febrer
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataPablo Seguí GraneroModifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46821Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46107Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46107Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchella.esModifica el valor a Wikidata

Xella (en castellà i oficialment,Chella) és un municipi delPaís Valencià situat a la comarca de laCanal de Navarrés.

Geografia

[modifica]

L'orografia del terme és muntanyosa, integrada en elmassís del Caroig i ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pelriu Sellent i els barrancs delLobo, delTurco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha força fonts: la delstres xorros, la delas Clochicas, delRomeral del Cano, de la Mina, delos Chopos, etc. Altres paratges visitables a través de la xàrcia desenders senyalitzats, són l'Abrullador, Salsalet,el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

El seu terme municipal limita amb els d'Anna,Bolbait,Enguera iNavarrés (a la mateixa comarca) i ambCotes,Sellent iSumacàrcer (a laRibera Alta).

Història

[modifica]

Al seu terme s'han trobat diversos jaciments arqueològics. Al barranc delLobo hi ha les covesAlta de las Conchas, la dela Peña Gorda, la dela Bellota, i la deVicente Vaello que van des delmesolític fins a l'Edat dels Metalls; de l'Eneolític tenim les coves delos Baños; dels ibers restes de ceràmiques alsSecanos Altos i en alguna altra localització, i a laPeña del Turco es troben setze covetes de datació indeterminada. També d'època romana s'han trobat diverses restes i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a laPeña del Turco. Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans queJaume I (1208-1276) donà a Pere d'Obit. El1300 hi era senyor Jaume d'Oblites. En1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el1356 passà al comte deDénia i alsducs reials de Gandia. A finals del segle xv era son senyor Gaspar Fabra, i passà després a la família Borja, quedant des d'aleshores inclòs en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el1609 (90 famílies segons elCens de Caracena), elduc de Gandia, enCarles de Borja donà carta pobla el1611. El 1750 n'era senyor en Josep de Bellvís, marqués deBèlgida.[1]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
19901992199419961998200020022004200620072014
2.5902.5312.5492.5392.5252.5272.5662.6182.7012.7762.683

Economia

[modifica]

Zona tradicionalment agrícola, alregadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i alsecàoliva,raïm,garrofa iametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar manufactures decaliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 delPartit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xella

CandidaturaCap de llistaVotsRegidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOEJosé Enrique Talón Seguí1.06964,95%8 (+2)
Partit PopularVictoria Ortolà Granero48029,16%3 (-1)
Altres candidatures[a][b]915,53%0 ( -1)
Vots en blanc60,36%
Total vots vàlids i regidors1.646100 %11
Vots nuls171,02%
Participació (vots vàlids més nuls)1.66384,76%**
Abstenció299*15,24%**
Total cens electoral1.962*100 %**
Alcalde: José Enrique Talón Seguí (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[2] JEZ Xàtiva,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de2015 l'alcalde de Xella és José Enrique Talón Seguí delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
PeríodeAlcalde o alcaldessaPartit políticData de possessióObservacions
1979–1983Juan Martínez GraneroUCD19/04/1979--
1983–1987Juan Martínez GraneroAP-PDP-UL-UV28/05/1983--
1987–1991José Agustín Talón BallesterPSPV-PSOE30/06/1987--
1991–1995Andrés Fernández OrtsPSPV-PSOE15/06/1991--
1995–1999Vicente Coloma GraneroPP17/06/1995--
1999–2003Vicente Coloma GraneroPP03/07/1999--
2003–2007Pablo Seguí GraneroPSPV-PSOE14/06/2003--
2007–2011Pablo Seguí GraneroPSPV-PSOE16/06/2007--
2011–2015Pablo Seguí GraneroPSPV-PSOE11/06/2011--
2015–2019José Enrique Talón SeguíPSPV-PSOE13/06/2015--
2019-2023José Enrique Talón SeguíPSPV-PSOE15/06/2019--
Des de 2023n/dn/d17/06/2023--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments

[modifica]
  • Església de la Verge de Gràcia. Del segle xviii. La cúpula està sent estudiada per la sospita queGaudí (1852-1926) va participar en el disseny.
  • Ermita de Sant Nicolau.
  • Convent de les Monges.
  • Els Castillets. Restes d'origen àrab.

Festes i celebracions

[modifica]
  • Festes Patronals: se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del2 al4 de febrer. S'hi duen a termecercaviles, concerts,processons, festes nocturnes, vaques, etc.
  • Moros i Cristians. Desfilada de les diferents comparses de Moros i Cristians, la primera setmana d'agost.

Personatges destacats

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. També participaren a les eleccions de 2019:Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (91 vots, 5,53%).
  2. EUPV perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopedia de la C. V., vol. IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 290-292.ISBN 84-87502-51-2. 
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.524 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 145 [Consulta: 26 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xella», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Chella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Xella
  • Vegeu aquesta plantilla
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xella&oldid=33977220»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp