 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ciutat antiga,jaciment arqueològic,ciutat estat ipolis | |||
| Part de | Xanthos-Letoon(en) | |||
| Director d'excavació | Pierre Devambez (1950) | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bon estat | |||
| Superfície | 112 ha zona tampó: 34,4 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kınık (Turquia) iKaş (Turquia) | |||
| Lloc | Regió de la Mediterrània | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1988 (12a Sessió) | |||
| Identificador | 484-001 | |||
| Activitat | ||||
| Afiliació a | Museum Directorate of Demre(en) | |||
Xantos[1] oXant (enllatíXanthus, engrec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital deLícia i estava situada segonsEstrabó a 70estadis de la desembocadura del riuXantos. Els edificis principals eren el temple deSarpèdon i el d'Apol·lo de Lícia. No gaire lluny, hi havia el santuari deLeto, a la riba del riu. El seu nom lici eraArñna, i elshitites la van conèixer comArinna.[2] Pels hitites era una ciutat sagrada, com també ho erenNerik,Samuha, iZiplanda, i totes celebraven durant l'any diverses festes religioses.[3]
El general persaHàrpag, al servei deCir II el Gran va atacar la ciutat. Els habitants es van defensar heroicament i finalment la van cremar amb les seves possessions i ells tancats a dins, abans de deixar-la caure en mans dels perses, cap als anys 544-543 aC, segons diuHeròdot. Més tard, la van reconstruir i, uns vint anys després, es van emetre monedes a la ciutat.Darios I de Pèrsia la va incloure a la primera satrapia, i es coneix el tribut que se li havia assignat. L'arqueologia demostra que una altra vegada va ser destruïda durant les lluites entre perses i grecs vers el 475-470 aC, per uns o altres o per causes naturals, i una vegada més la van tornar a reconstruir. Abans del400 aC, Xantos va incorporarTelmesos.
Els escriptors grecs i romans diuen sempre que era una ciutat de Lícia.Alexandre el Gran va ocupar la ciutat, però no és clar si hi va entrar per força (com diuApià) o els ciutadans el van deixar entrar voluntàriament (com diuFlavi Arrià). Després de la mort d'Alexandre, va pertànyer aAntígon el borni, i després va passar aPtolemeu I Sòter, i del qual més tard va passar alsselèucides, el272 aC, i el188 aC va ser inclosa en elRegne de Pèrgam peltractat d'Apamea. El133 aC, el Regne de Pèrgam va passar a Roma per llegat i, així, Xantos va convertir-se en ciutat romana.
Després de l'assassinat deJuli Cèsar, i durant lesguerres civils que van seguir, l'exèrcit deMarc Juni Brut va atacar la ciutat, però els habitants van resistir. Els romans la van ocupar a l'assalt, continuà la lluita als carrers i va morir la major part de la població abans de rendir-se. Els incendis provocats pels assaltants la van destruir, cap a l'any42 aC. D'aquesta segona destrucció ja no es va recuperar.Apià diu queMarc Antoni la va reconstruir, però en tot cas ja va ser un lloc sense importància.
Les seves ruïnes les va descobrirsir C. Fellows. Són properes a Kinik i contenen temples, tombes, arcs triomfals, muralles, i un teatre com a elements principals. Una part dels objectes trobats es van portar a Anglaterra el1842 i1843 i són alMuseu Britànic.[4]
Les ruïnes de Xantos i el santuari de Leto van ser declaratsPatrimoni de la Humanitat per laUnesco l'any1988.
 | Les zones històriques d'Istanbul · Lagran mesquita i l'hospital deDivriği · El Parc Nacional deGöreme i els jaciments rupestres de laCapadòcia · Hattusa, la capital hitita · El Nemrut Dağı · Pamukkale i les ruïnes deHieràpolis · Xanthos i elLetòon, o santuari de Leto · La ciutat deSafranbolu · El jaciment arqueològic deTroia |  | |
