Xamaix[1] (accadi:Šamaš;fenici:𐤔𐤌𐤔 šmš;siríac clàssic:ܫܡܫܐ, šemša;hebreu:שֶׁמֶשׁ,šemeš;àrab:شمس,xams) era unadivinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a l'Utu sumeri (ensumeri,dUD𒀭𒌓)). D'etimologia semítica, el seu nom significa 'sol'. És un del déus astrals deBabilònia. Està especialment relacionat amb la justícia i els oracles. Era venerat sobre tot a les ciutats deSippar iLarsa. A Sippar,Hammurabi li va construir un gran temple i li va dedicar les muralles de la ciutat.
Xamaix, pelssumeris, era fill deNanna iNingal, i germà d'Inanna, i els fenicis i babilonis el feien fill d'An i de vegades d'Enlil. Estava casat ambSherida, deessa de l'albada. Durant l'Imperi Accadi va ser, amb Nanna i Ixtar, un dels tres components de la «Tríada dels déus» Cada capvespre, anava a l'inframon per la muntanya de l'oest i retornava per la muntanya de l'est; a l'inframon decidia el destí dels morts. Se'l representa amb rajos sortint-li dels braços i portant un ganivet de serra o un disc que surt entre dues muntanyes. Aquest ganivet de serra s'interpreta que li servia per serrar les muntanyes de llevant quan les travessava al matí. També es relaciona amb una estrella de quatre puntes de la que surten els raigs del sol. L'acompanyaven normalment els homes toro i elshomes escorpí.[2]
↑Black, Jeremy (et al.).Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: an Illustrated Dictionary,. Londres: The British Museum Press, 2008, p. 1576, 173.ISBN 9780714117058.