Elxafiisme —àrab:الشافعية,ax-xāfiʿiyya,المذهب الشافعي,al-maḏhab ax-xāfiʿī, oالفقه الشافعي,al-fiqh ax-xāfiʿī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o delfiqh) de l'islamsunnita, juntament amb elhanbalisme, elhanafisme i elmalikisme. Va ser fundada alsegle viii perAbu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií (767-820),[1] i proposa, a grans trets, un retorn fidel i lliurat a l'esperit primitiu de l'Alcorà i a la tradició observada pelProfeta i els seus primers companys. Molt estesa perBahrain, elIemen, part d'Egipte, elDaguestan i una bona part de l'Àsia oriental i central, actualment és dominant als països musulmans delsud-est asiàtic, com araIndonèsia,Malàisia,Tailàndia,Singapur,Myanmar i part de lesFilipines.[1][2]
