(ar)الطَّرِيقَةُ الشَّاذِلِيَّةُ  | |
| Epònim | Abul Hasan ash-Shadhili |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | tariqa |
| Religió | islam |
| Història | |
| Fundador | Abul Hasan ash-Shadhili |
| Governança corporativa | |
| Part de | Sufi orders in Algeria(en) |
Laxadhiliyya oconfraria xadhilita (àrab:الطريقة الشاذلية,aṭ-ṭarīqa ax-xāḏilīya) és unaconfrariasufí fundada perAbu-l-Hàssan aix-Xadhilí (1196–1258).
Escampada alMagrib des delsegle xiv, va estendre la seva influència aEgipte,Síria i l'Aràbia. Partidaris d'unislam obert i tolerant, els xadhilís són avui presents alsBalcans, l'Àfrica sahariana, l'oceà Índic, l'Àsia Sud-oriental, laXina,Europa i elsEstats Units. Arreu on poden, s'oposen al rigorisme delwahhabisme i a totes les formes d'integrisme islàmic. Els xadhilís egipcis són a més reputats pels seus cants místics.
La doctrina, exposada pel tercer mestre de la confraria,Àhmad ibn Atà-Al·lah, intenta fer coincidir l'ortodòxia doctrinal i la realització espiritual a través de la pràctica intensiva deldhikr (evocació del nom d'Al·là).
La xadhiliyya compta amb més de 70 branques per tot el món. Algunes d'elles són:
Les fonts per a aquestes influències han estat aportades perMiguel Asín Palacios en relació amb el poemaNit fosca de l'ànima[3] (i desenvolupades per altres)[4] que suggereix queMuhàmmad ibn Abbad ar-Rundí, i més generalment la xadhiliyya, van influir enJoan de la Creu, i dibuixa connexions detallades entre els seus ensenyaments.
Altres estudiosos, com José Nieto, sostenen que aquesta doctrina mística és bastant general, i que les similituds que existeixen entre els treballs de Sant Joan, Ibn Abbad i els xadhilís reflecteixen desenvolupament independent, no una influència.[5]
