De pare estatunidenc i mare britànica,[3] Wyndham Lewis va néixer en uniot prop d'Amherst (Nova Escòcia, elCanadà).[4] Anà aAnglaterra de petit i estudià primer a la Rugby School[5] i després pintura a la Slade School of Fine Art del1898 al1901,[1] encara que fou expulsat de tots dos centres educatius pel seu mal comportament.[4] Més tard, va viatjar i viure al continent europeu durant set anys: elsPaïsos Baixos,Alemanya,Espanya (hi va treballar fent còpies d'algunes obres deGoya[6] alMuseu del Prado)[7] i, sobretot,París (on hi va romandre quatre anys[6] i es va fer amic d'Augustus John).[1]El1909 tornà aAnglaterra[1] i comença la seua carrera com a escriptor al diariThe English Review, el qual va publicar els seus primers relats curts.[3] Poc després va començar a pintar: cap al1910, les seues composicions van començar a incorporar elementsscubistes[8] i els seus treballs foren exhibits juntament amb els del Camden Town Group i al costat de les pintures delpostimpressionistaRoger Eliot Fry (1912).[3] Vers el1912, Wyndham Lewis ja havia configurat un llenguatge propi en el qual podia observar-se no només una reinterpretació delcubisme, sinó també de l'expressionisme, delfuturisme i de laxilografia japonesa[8] fins al punt que, en els anys previs a laPrimera Guerra Mundial, ja havia esdevingut una de les figures capdavanteres de l'art d'avantguarda anglès.[1]
Va treballar durant un breu temps ambRoger Eliot Fry als Omega Workshops (ho va deixar aviat per discrepàncies amb Fry)[8] i el1914 creà elRebel Art Centre, on es formà elvorticisme,[9] un moviment del qual va ser la figura principal (al costat d'Edward Wadsworth i de Henri Gaudier-Brzeska)[8] i per al qual va editar la revista literàriaBlast.[1] Aquesta revista (de només dues edicions, una del1914[10] i l'altra del15 de juliol del1915),[11] erigida en un agressiu portaveu del moviment, li va publicar una peça dramàtic tituladaEnemy of the Stars (1914), la qual és el primer text que recreava en literatura lapintura abstracta d'avantguarda i que s'anticipava alJames Joyce més radical.[5] A partir del1911 va desenvolupar un estil semiabstracte, angular i geomètric, elvorticisme, que ha estat vinculat alcubisme, alfuturisme[1] i a la poètica imaginista i neoclassicista inspirada per T. E. Hulme.,[5] el qual es basava en formes arquitectòniques i en l'estructura de les màquines.[8]
Quan es va declarar laPrimera Guerra Mundial, Lewis fou destinat alfront occidental com a segon tinent d'artillers. Després de labatalla de Passendale (el1917), fou designat "artista oficial de guerra" pels governs britànic i canadenc i va incorporar el seu estil als retrats del front que pintava.[1][8] La seua primera novel·la,Tarr va aparèixer en forma de llibre el1918 després d'haver estat publicada de manera serialitzada durant1916-1917 a la prestigiosa revista literàriaThe Egoist.[12] En aquesta novel·la, retrat vivaç de les vides dels artistes delParís bohemi i cosmopolita, va reaccionar contra la crisi de la narrativa tradicional: va atacar durament la tècnica de l'exploració introspectiva deJoyce i deVirginia Woolf i va crear personatges plàstics i mecànics, descrits segons la poètica de l'"estil extern" que va caracteritzar gairebé totes les seues novel·les, amb al·lucinants descripcions còmiques i grotesques, de vegades inintel·ligibles, com s'esdevé aThe Apes of God (1930), punyent sàtira delGrup de Bloomsbury i de la intel·lectualitat delLondres de l'època,[3] o en l'ambiciosa trilogiaThe Human Age: The Childermass (1928),Monstre Gai (1955) iMalign Fiesta (1955).[5] Lewis documentaria més tard les seues experiències d'aquesta època enBlasting and Bombardiering (1937).[12] Després de la fi del conflicte i havent tornat a la vida civil, va intentar revitalitzar elvorticisme fundant l'avantguardista Group X (1919) i creant la revistaThe Tyro (només amb dos números,1921-1922), però va fracassar.[1][8]
Wyndham Lewis el1929 fotografiat per George Charles Beresford.
Durant ladècada del 1920, moment en què les seues pintures es van veure influïdes pels correntsdadaistes isurrealistes, va destacar principalment com a escriptor de novel·les i publicacions sobre política, filosofia i literatura (com ara,Wild Bodies el1927),[5] la qual cosa el va enfrontar amb la majoria de la intel·lectualitat britànica.[8] Va prosseguir la seua campanya per a renovar les arts en revistes emblemàtiques de l'època:The Tyro (1921-1922) iThe Enemy (1927 i1929). Durant les dècades del1920 i1930 es van accentuar, entre reflexions, invectives i polèmiques, els elements antiliberals de la seua ideologia, com es posa de manifest enThe Art of Being Ruled (1926), assajos sociopolítics en què expressa la seua simpatia pelfeixisme italià iHitler (1931).[5] Aquest darrer és un assaig crític en el qual, i a l'estil de molts intel·lectuals de l'època (com el mateixWinston Churchill), feia una defensa del futur dictador alemany. Més tard, una vegada que Hitler va pujar al poder, Lewis publicariaThe Hitler Cult (1939), en el qual abjurava de manera ferma de les seues opinions d'una dècada abans (tot i així, Lewis ja estava políticament condemnat).[12]
Després d'ésser més conegut per la seua escriptura que per la seua pintura, durant ladècada del 1920 i principis de la del1930, Wyndham Lewis va tornar a la pintura i les seues obres pictòriques dels anys 1930 i 1940 han esdevingut les més conegudes de tota la seua carrera com a pintor. Tot i que, de primer, havia estat plenament abstracte, la seua evolució el va portar a un figurativisme cubistitzant, del qual és mostraLa rendició de Barcelona (1936-1937,Tate,Londres).[13] Lewis estava treballant en aquesta pintura l'any de l'esclat de laGuerra Civil espanyola del1936-1939. El conflicte espanyol fou l'escenari de la novel·la de LewisThe Revenge for Love, la qual fou publicada el1937. No obstant això, Lewis va negar qualsevol connexió entre aquesta pintura i el llibre.[14]Les pintures més conegudes d'aquests darrers anys són els seus retrats incisius, els quals foren molt admirats. Cal destacar-ne, d'entre tots ells, els dos que va fer per aAdolf Hitler (Hitler,1931, iEl culte de Hitler,1939) i que van aixecar una certa hostilitat entre els seus coetanis perquè foren vistos com una mostra de suport a la figura delcanceller alemany.[3] D'altra banda, el rebuig que va generar el seu retrat deT. S. Eliot (Durban Art Gallery) va provocar la dimissió d'Augustus John de laRoyal Academy of Arts el1938.[1]
Durant laSegona Guerra Mundial, Wyndham Lewis i la seua muller (amb la qual es va casar el1929)[3] van residir en diferents indrets delsEstats Units i delCanadà (sorprenentment, Lewis detestava tots dos països).[3] Després del seu retorn aLondres, el1945 va començar a treballar com acrític d'art per al programa setmanal de laBBCThe Listener[6] (1946-1951),[3] al mateix temps que unamalaltia venèria[7] l'anava deteriorant la vista fins que el va deixar definitivament cec el1951.[8]
Placa en honor de Wyndham Lewis a un carrer londinenc
Lewis va ser el més original i personal dels principals artistes en activitat durant les primeres dècades del segle xx, i un dels primers artistes europeus que van crear pintures i dibuixos abstractes completament no figuratius. Va agafar trets delcubisme i delfuturisme per a crear el seu propi estil, sense acceptar, però, cap de les dues escoles. Acusà elcubisme d'haver fracassat en el seu intent de"sintetitzar la qualitat de la VIDA amb el significat del pes espiritual que és el senyal de tot l'art important" i de ser simples acrobàcies de la intel·ligència visual. Els futuristes, va escriure, tenien la vivacitat i la qualitat de vida que els mancava als cubistes, però en canvi els faltava la grandesa i les"grans qualitats" que havia aconseguit elcubisme.[1] Per a Wyndham Lewis, elvorticisme era"elèctric i amb una vitalitat controlada i vívida".[16]
Sarcàstic,iconoclasta, paradoxal i anticonvencional, la literatura de Wyndham Lewis (intel·lectualista i admirada perT. S. Eliot i perEzra Pound) palesa unindividualisme exaltat, que el portà durant una etapa de la seua vida a la defensa delfeixisme.[13] ATime and Western Man (1927) va confirmar (en el pla artístic i d'acord amb la seua poètica de rigorosa objectivitat antiromàntica) el seu rebuig a les filosofies"irracionalistes" (Bergson iWhitehead, entre d'altres). També resulta d'especial interèsMen Without Art (1934), on critica despietadamentJoyce,Pound,Gertrude Stein iHemingway, els quals procedien del mateix corrent avantguardista.[5] De la resta de la seua vasta obra narrativa destaquenThe Revenge for Love (1937), la novel·la autobiogràficaSelf-Condemned (1954) i les autobiografiesBlast and Bombardiering (1937) iRude Assignement (1950).
Després de l'ostracisme i l'aïllament del que va ésser objecte pel seu temperament difícil i autodestructiu, i, també, per l'escàndol que van provocar les seues postures reaccionàries (W.H. Auden l'anomenava"el vell volcà solitari de la dreta"),[17] la crítica va revaloritzar el primer període de la seua obra.T. S. Eliot el va definir com"la personalitat més fascinant del nostre temps ... En l'obra de Lewis reconeixem el pensament de la modernitat i l'energia de l'home de les cavernes".[18][5]
The Jews: Are They Human? (1939, un textantifeixista i prosemita. El títol és una al·lusió irònica al de G. J. Renier,The English: Are They Human?, de l'any1931 i no pas un qüestionament del tarannà jueu. Tot i així, fou criticat negativament per la revistaThe British Union Quarterly i ben rebut pel diariThe Jewish Chronicle)
Armond, Kate,2013. "Cosmic Men: Wyndham Lewis, Ernst Haeckel, and Paul Scheerbart",The Journal of Wyndham Lewis Studies, 4: 41-62.[3]Arxivat 2017-02-02 aWayback Machine.
Armond, Kate,2014. "Wyndham Lewis and the Parables of Modernist Architecture",Modernist Cultures, 9.2 (octubre): 282-303.[4]
Barac, Victor,2008. "The Anthropology of Wyndham Lewis",Wyndham Lewis Annual, XIII: 36-43.[5]Arxivat 2017-02-02 aWayback Machine.
Barac, Victor,2011. "The Culture Theories of Wyndham Lewis and T. S. Eliot" a Andrzej Gąsiorek, Alice Reeve-Tucker i Nathan Waddell (eds.),Wyndham Lewis and the Cultures of Modernity (Farnham: Ashgate): 185-200.[6]Arxivat 2015-10-01 aWayback Machine.
Barac, Victor,2013. "A Previously Unpublished Photograph of Wyndham Lewis",The Journal of Wyndham Lewis Studies, 4: 146-7.[7]Arxivat 2017-02-02 aWayback Machine.
Beasley, Rebecca,2007. "Wyndham Lewis and Modernist Satire" a Morag Shiach (ed.),The Cambridge Companion to the Modernist Novel (Cambridge: Cambridge University Press): 126-36.ISBN 9780521670746.[8]
Edwards, Paul,1979. "Lewis and Kleist: Two Views of Perfection",Enemy News, 10 (maig): 10-11.[9]
Edwards, Paul,1982. "Wyndham Lewis and Nietzsche: How Much Truth Does a Man Require?" a Giovanni Cianci (ed.),Wyndham Lewis: Letteratura / Pittura.Palerm: Sellerio Editore: 203-17.[10]
Edwards, Paul, (ed.),1996.Volcanic Heaven: Essays on the Writing and Painting of Wyndham Lewis.Santa Rosa: Black Sparrow Press.ISBN 9780876859971.[11]
Lewis, Christopher,2014. "Processes of Symbolic Classification in Wyndham Lewis's Paintings and Writings1912-1914",The Journal of Wyndham Lewis Studies, 5: 75-94.[13]Arxivat 2017-02-02 aWayback Machine.
Munton, Alan, (2005-2008). "Wyndham Lewis and the Meanings of Spain",Journal of English Studies, 5-6: 245-58.[14]
Nath, Michael,2003. "Wyndham Lewis and Laughter" a Paul Edwards (ed.),The Great London Vortex: Modernist Art and Literature.Bath: Sulis Press. Pàgs. 103-115.ISBN 9780952685692.[15]
Wragg, David A.,2005.Wyndham Lewis and the Philosophy of Art in Early Modernist Britain: Creating a Political Aesthetic. Lampeter: Edwin Mellen.ISBN 9780779925599.[19]
%2c_Edward_Wadsworth_and_Wyndham_Lewis_1914.jpg)
