| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1667 Norton-juxta-Twycross (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 22 agost 1752 (84 anys) Lyndon Hall (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Sepultura | Església St. Martin's, Lyndon52° 37′ 48″ N, 0° 39′ 38″ O / 52.63003133°N,0.66068661°O /52.63003133; -0.66068661 | ||
| Càtedra Lucasiana | |||
| 1702 – 1711 ← Isaac Newton –Nicholas Saunderson → | |||
| VicariLowestoft | |||
| 1698 – 1701 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Anglicanisme iEsglésia Baptista | ||
| Formació | Universitat de Cambridge (–1695) Clare College (1686–1690) Landau Forte Academy QEMS (1684–1686) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtic | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, filòsof, historiador, físic, teòleg | ||
| Ocupador | Universitat de Cambridge(1701–1710) Diòcesi de Norwich(1694–1698) Clare College(1691–1699) | ||
| Professors | Isaac Newton | ||
| Alumnes | James Jurin | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Fills | John Whiston | ||
Signatura  | |||
  | |||
William Whiston (Norton-juxta-Twycross, 9 de desembre de1667 -Lyndon Hall, 22 d'agost de1752) va ser unmatemàtic iteòleganglès conegut per les seves traduccions deFlavi Josefus.
Whiston era fill del pastor de Norton (Leicestershire) i en la seva infantesa va ser educat pel seu pare per a esdevenir també pastor anglicà. A partir de 1684 va assistir a l'escola deTamworth i el 1686 ingressava coma becari alClare College de laUniversitat de Cambridge, on es va graduar el 1689, havent fet estudis intensos de matemàtiques.[1]
El 1693 rep el seumagister de la Universitat de Cambridge, és nomenatfellow del Clare College i és ordenat sacerdot. Entre 1694 i 1698 és capellà del bisbe deNorwich. El 1698 és nomenat rector de Lowesoft (Suffolk), càrrec al qual renunciarà l'any següent, en casar-se amb Ruth Antrobus, filla d'un antic professor seu a Tamworth. Van tenir vuit fills, dels quals quatre van arribar a l'edat adulta.
El 1701, per recomanació del mateixNewton, es va convertir en el seu successor a lacàtedra Lucasiana. L'astrònom reial,John Flamsteed, va comentar irònicament que la gent com l'emperadorAugust, nomenaven successors comTiberi, perquè la seva fama es fes més il·lustre,[2] ja que els mèrits de Whiston en aquells moments eren més aviat escassos.
Com a professor lucasià, va intentar acomodar l'ensenyament a les necessitats dels alumnes, eliminant les obscures i difícils lliçons pròpies de la universitat de l'època. També ho va fer en els llibres que va editar i escriure, traspassant així la seva fama fora dels límits de la seva universitat.[3] En aquesta època va estudiar elproblema de la longitud i, tot i no arribar a cap solució definitiva, va fer aportacions interessants per a les recerques futures.[4]
En els anys següents, al contrari que Newton,[5] va fer públic el seuarianisme el que li va valdre crítiques de la jerarquia eclesiàstica. El 1710 va ser desposseït de la càtedra i expulsat de la universitat per la seva posició herètica antitrinitària, després de patir una sèrie de judicis en la seva contra.[6]
Es va traslladar a Londres on va portar una vida bohèmia, escrivint obres teològiques, vivint de les rendes d'una petita granja aNewmarket i donant algunes classes particulars. Finalment, als vuitanta anys, es va retirar a casa de la seva germana a Lyndon (Rutland), on va morir
La seva obra més important ésA New Theory of the Earth (Nova teoria de la Terra), publicada a Londres el 1696. El llibre és una exposició senzilla de la mecànica i la matemàtica newtoniana, amb el fi de demostrar que la narració de la creació de la Terra feta a lesEscriptures pot ser certa.[7]
Mentre era professor lucasià, va publicar una edició delselements d'Euclides (1703), basada en la que havia fetAndré Tacquet anys abans, i va editar les seves classes d'astronomia, amb el títol dePraelectiones astronomicae (1707).[8]
De la seva obra posterior, cal ressenyar la traducció del grec que va fer de l'obra deFlavi Josefus, que ha estat fruit de nombroses reedicions al llarg dels anys.[9] També va escriure altres obres teològiques (Primitive Christianity Revived, 1711-1712) i matemàtic-astronòmiques (The Longitude and Latitude Found by the Inclinatory or Dipping Needle, 1721)[10] i, fins i tot, mixtes (Astronomical Principles of Religion, 1717).
