Tot i haver nascut aDublin i sentir-se força orgullós de la seva ascendència irlandesa, McCrea va ser educat a Anglaterra, on es va traslladar la seva família el 1907.[1] De la seva escola aChesterfield va obtenir una beca per estudiar alTrinity College (Cambridge), on es va graduar el 1926 i va començar a continuació treballs de recerca ambRalph Fowler.[2] El curs 1928-29 va estar ampliant estudis i aprenent alemany a launiversitat de Göttingen.[3] El 1929 va obtenir el doctorat a launiversitat de Cambridge amb una tesi en la que calculava i demostrava que almenys el 75% de les estrelles éshidrogen.[4]
Després de dos cursos de professor de matemàtiques a launiversitat d'Edimburg (on va conèixer la seva futura esposa), va ser professor de l'Imperial College London fins al 1936 quan va passar a la universitat Queen's deBelfast on va romandre fins al 1943 quan, a causa de laSegona Guerra Mundial, va ser cridat a l'Almirallat Britànic on va col·laborar en l'esforç bèl·lic per derrotar elnazisme.[5] Gràcies als seus coneixements d'alemany, en finalitzar la guerra i amb el grau de capità, va estar interrogant oficials navals alemanys aSchleswig-Holstein.[6] En acabar aquestes missions militars, el 1946 es va incorporar alRoyal Holloway College, de launiversitat de Londres, on va romandre fins al 1966, quan va acceptar una plaça de professor de recerca en astronomia teòrica a la recent creadauniversitat de Sussex.[7] Després de retirar-se el 1972, va continuar col·laborant amb el centre d'astronomia fent seminaris setmanals fins al 1997, quan la seva salut ja no li permetia desplaçar-se a la universitat.[8]
A més del seu interès inicial, ja comentat, per l'atmosfera de les estrelles, McCrea també es va interessar per la dinàmica de la formació de les estrelles i els planetes[9][10] i per lateoria de la relativitat i les seves conseqüències astronòmiques observables.[11] El 1934, en un article escrit ambEdward Arthur Milne, va demostrar que les solucions isotròpiques de les equacions de camp d'Einstein, tenen les seves anàlogues newtonianes més simples.[12] La gran majoria de les seves recerques van ser, doncs, enastrofísica, relativitat icosmologia.[13]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William McCrea» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Gale, Georgel. «McCrea, William Hunter». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 setembre 2021].(anglès)
Mestel, Leon. «McCrea, Sir William Hunter (Bill)». Oxford Dictionary of National Biography, 2007. [Consulta: 4 setembre 2021].(anglès)
Smith, Robert. «William McCrea». Oral Historis - American Institute of of Physics, 1978. [Consulta: 4 setembre 2021].(anglès)
Mestel, Leon. «William McCrea (1904–1999)». American Astronomical Society, 1999. [Consulta: 4 setembre 2021].(anglès)
