| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1723 Cheapside (Anglaterra)(en)  | ||
| Mort | 14 febrer 1780 (56 anys) Wallingford (Anglaterra) | ||
| Sepultura | St Peter's Church, Wallingford(en) | ||
| Justice of the Common Pleas(en) | |||
| 25 juny 1770 – 14 febrer 1780 ← Edward Clive –John Heath → | |||
| Membre del 13è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| 1768 – 1770 ← Chauncy Townsend –Charles Dillon, 12th Viscount Dillon(en) → | |||
| Membre del 12è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| 30 març 1761 – 11 març 1768 ← James Calthorpe(en) –John St Leger Douglas(en) → | |||
| Serjeant-at-law(en) | |||
| Justice of the King's Bench(en) | |||
| Conseller del rei | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Residència | Lincoln's Inn Fields | ||
| Formació | Pembroke College Charterhouse School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jutge, polític, professor d'universitat, barrister, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat d'Oxford | ||
| Partit | Partit Tory | ||
| Membre de | Middle Temple(1741–) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Sarah Clitherow(1761–) | ||
| Cronologia | |||
| 30 novembre 1738 | call to the bar | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
  | |||
William Blackstone (1723-1780) fou un jurista i pensador famós per la seva anàlisi de les lleis angleses i per la seva sentència "És preferible que escapin deu culpables que no pas que pateixi un innocent", que actualitzava la tradició llatina delIn dubio pro reo. La seva teoria sobre el dret va inspirar laConstitució dels Estats Units.[1]
Fill d'una família rica de la classe mitjana, William Blackston rebé una cuidada educació a laCharterhouse School i posteriorment a Oxford, on acabà ensenyant. En la seva formació destaca el coneixement dels clàssics i la literatura a part deldret. Exercí com a advocat, però abandonà la seva carrera per dedicar-se a l'ensenyament i la política (exercint de diputat conservador en diverses ocasions). A la universitat tingué problemes amb altres professors que el portaren a abandonar parcialment la vida pública. Des d'aquell moment combinaria les conferències amb l'escriptura dels seus tractats més importants, entre ellsCommentaries on the Laws of England fins a la seva mort.
Blackstone incorporà les idees de laIl·lustració a la seva anàlisi del sistema legal i polític anglès. Considerava que la sobirania raïa en el Parlament, que era qui promulgava les lleis. Aquestes havien d'estar escrites i ser accessibles a tothom, ja que fins al moment gran part dels judicis es basaven només en precedents o costums. La llei ha de ser racional i protegir els drets de les persones i el dret a la propietat, independentment del seu origen, i condemnar només aquells casos on hi hagi proves evidents. En cas contrari, proposava alliberar el pres, seguint la seva màxima que era preferible deixar de castigar deu culpables que no trair els principis de la justícia i castigar un innocent.
