Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 novembre 1924![]() Erith (Anglaterra)(en) ![]() ![]() |
Mort | 11 setembre 2006![]() Dollar (Escòcia)(en) ![]() ![]() |
President of the Academy of Esperanto(en)![]() | |
1979 – 1983 ← Gaston Waringhien –André Albault → ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Allan Glen's School![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Esperanto![]() |
Ocupació | esperantista (1937–), poeta, musicòleg, editor, escriptor de ciència-ficció, assagista, escriptor, traductor, esperantòleg![]() |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
![]() ![]() |
William Auld (Erith,Kent,6 de novembre de1924 - Dollar,Clackmannanshire,11 de setembre de2006) va ser un professor de literaturaescocès,poeta itraductor enesperanto.[1] Va ser el primer candidat alPremi Nobel de Literatura en esperanto, el1999 i en anys posteriors.[1][2]
Va aprendre l'esperanto quan tenia tretze anys, el1937, però no seria fins una dècada després, en acabar de laSegona Guerra Mundial, quan començaria de manera activa a escriure en esperanto fins a arribar a ser un dels escriptors més brillants en aquesta llengua. Com a poeta es va donar a conèixer el1952, amb la publicació deKvaropo (‘Quartet’), amb poemes seus i d'altres tres poetes, editat aLa Laguna pel professorJuan Régulo Pérez.
Entre els llibres originals d'Auld destaca especialmentLa infana raso (La raça infantil), un llarg cicle poètic basat enThe Cantos d'Ezra Pound, que ha estat traduït i editat també enanglès,holandès,portuguès ihongarès.
Va ser autor nombrosos poemes i relats, publicats en llibres individuals i antologies. Va ser proposat diverses vegades com a candidat alPremi Nobel (1999,2004 i2006), essent el primer escriptor nominat pels seus treballs enesperanto.[2]
Cal destacar, també, la seva tasca com a traductor a l'esperanto, principalment d'obres en anglès. Entre les obres traduïdes hi ha diversos drames i poemes deWilliam Shakespeare i obres d'Oscar Wilde,Jack London,Arthur Conan Doyle o la traducció completa d'El senyor dels anells, deTolkien.
Va ser vicepresident de l'Associació Universal d'Esperanto (UEA), president de l'Acadèmia d'Esperanto (1979-1983) i president del CentrePEN de literatura en esperanto.
Redactor de diverses revistes en aquestidioma i també d'antologies i llibres sobre la mateixallengua internacional, va desenvolupar també una tasca crítica iassagística important.