| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Alphonsus Josephus De Ridder 7 maig 1882  Anvers (Bèlgica) | ||
| Mort | 31 maig 1960 (78 anys) Anvers (Bèlgica) | ||
| Causa de mort | Accident cardíac | ||
| Sepultura | CementiriSchoonselhof, Antwerpen | ||
| Altres noms | Alfons de Ridder | ||
| Residència | Antwerpen | ||
| Nacionalitat | belga | ||
| Es coneix per | Formatge | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Corresponsal, director d'agència de propaganda, escriptor i poeta | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Josephine (Fine) Scheurwegen[1] | ||
| Fills | Walter, Jan,Ida | ||
| Parents | Ida Dequeecker,neta | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | web de l'institut Willem Elsschot | ||
      | |||
Alfons De Ridder va ser un empresari,director d'agència de propagandabelga i un conegutescriptor amb elpseudònimWillem Elsschot. Va néixer el7 de maig de1882 aAnvers i va morir el31 de maig de1960.[2]
Durant més de quaranta anys va dirigir, amb gran èxit, una agència publicitària. La seva obra literària és eminentment satírica i humorística, i encara avui es manté viva gràcies a l'estil concís, a la ironia i a la seva capacitat d'observació de la vida moral dels homes.[3] Com el descriu ja el 1933 l'escriptor iassagistaMenno ter Braak, Elsschot és un dels rars autors neerlandesos dignes d'ésser traduïts, però va ser ignorat pels funcionaris que havien de decidir sobre els projectes de traducció.[4]
Va casar-se amb Fine Scheurwegen amb qui va tenir sis fills. La fidelitat no era la seva prioritat. Entre 1946 i 1951 va tenir una relació amb la poetessaLiane Bruylants que va testimoniar que no era l'única amistançada.[5]
Les obres d'Elsschot van sorprendre per la seva universalitat i modernitat al període entre les dues guerres mundials. Contrasta amb la majoria de laliteratura flamenca d'aquesta època, sovint caracteritzada per un regionalisme rural i folklòric, molt impregnada per la moralcatòlica i d'autors comErnest Claes,Stijn Streuvels,Felix Timmermans que volen emancipar lingüísticament els flamencs, tot i protegir-los contra els vicis dels tempsmoderns. Elsschot, ans al contrari des de la seva primera novel·laVilla des Roses (1913) tracta temes quasi prohibits com l'avortament clandestí. A la novel·laDe Verlossing («La redempció», 1921) tracta la història de Pol van Domburg, un botiguer liberal i sense escrúpols que s'instal·la en un petit poble de pagès al qual s'emancipa del baró local i del rector. Quan deixa d'anar a missa, el rector organitza unboicot de la botiga.[6] Tot acaba en una tragèdia. Cap dels protagonistes és una persona bona o exemplar i, al final, el bé no venç pas el mal, com solia succeir a la majoria d'obres flamenques contemporànies a Elsschot.
L'emancipació lenta del neerlandès a Flandes, després d'anys de menyspreu per l'estat belga monolingüe als seus inicis, tenia com a efecte secundari que fora de les editorials lligades amb els partits polítics o l'església catòlica, no havia cap editorial neerlandèslaïc. Elsschot, com tant d'altres, va trobar un port a l'editorial Van Kampen als Països Baixos. Durant la segona guerra mundial, quan la importació era tot un repte, la jove editorial brussel·lesa independent, fundada perAngèle Manteau (1911 – 2008) va publicar unes obres d'Elsschot.[7] Era difícil sobreviure econòmicament en un paisatge literari dominat per la censura catòlica.[8][9]
Una de les seves frases més citades és probablement el vers del poemaHet Huwelijk («El matrimoni»), al qual un home, cansat de l'enllaç matrimonial somnia d'assassinar la seva dona i cremar la casa que sospira:
| « | Tussen droom en daad staan wetten in de weg en praktische bezwaren, en ook weemoedigheid, die niemand kan verklaren. Entre el somni i l'acte obsten lleis i dificultats pràctiques, i així mateix melangia que ningú pot explicar.[10] | » |
Va morir el30 de maig de1960 a Anvers. La seva esposa va morir un dia després.
El 1960 va rebre pòstumament elPremi quinquennal de la literatura flamenca
La seva obra queda viva i continua sent reimpresa. Entre 2004 i 2011, tres novesbiografies van publicar-se, entre els quals una per la seva filla petitaIda de Ridder. L'Institut Willem Elsschot (Willem Elsschotgenootschap (WEG) es dedica a «l'estudi de la persona d'Alfons De Ridder i de l'obra de l'escriptor Willem Elsschot, l'edició del seu arxiu literari i empresarial i la propaganda de l'obra.»[11]
El seu arxiu literari i el seu arxiu d'empresari van ambdós dipositar-se almuseuCasa de les Lletres, a Anvers.
