| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 abril 1945 Georgenthal (Alemanya) | ||
| Mort | 12 abril 2010 (65 anys) Kassel (Alemanya) | ||
| Causa de mort | càncer de pulmó | ||
| Sepultura | cementiri de Luisenstadt | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actor, productor de cinema, escriptor, fotògraf, muntador, guionista, director de fotografia, director de cinema, realitzador | ||
| Participà en | |||
| 30 juny 1972 | Documenta 5 | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | werner-schroeter.com | ||
     | |||
Werner Schroeter (Georgenthal,Turíngia, 7 d'abril de 1945 −Kassel, 12 d'abril de 2010) va ser undirector de cinema,òpera iteatre de nacionalitatalemanya part de l'anomenatNou Cinema Alemany.
Schroeter va néixer el 1945 i es crià a les ciutats deBielefeld iHeidelberg. El seu pare era enginyer.[1] A l'edat de cinc anys va expressar per primer cop el desig d'esdevenir director de cinema.[2] L'experiència que el dugué a interessar-se per l'òpera va ser una radiotransmissió d'unaària d'òpera deMaria Callas. Schroeter va idolatrar Callas durant tota la seva vida, com posa de manifest a les entrevistes del llibreBotin zwischen Gott und den Menschen.[3] Després de la selectivitat (Abitur) a Heidelberg, va estudiar durant tres semestres la carrera de psicologia a laUniversitat de Mannheim treballant simultàniament de periodista. A finals de ladècada del 1960 va començar a produirpel·lícules experimentals en format de 8mm i 16mm. Alguns dels seus primers curts estan dedicats a Maria Callas.[4] Després de poques setmanes estudiant a laHochschule für Fernsehen und Film München va deixar la carrera.[1] El primer èxit de Schroedter fou el film experimental de dues horesEika Katappa, presentat a la Setmana Internacional del Cinema de Mannheim de 1969, on rebé el Premi Josef von Sternberg.
Des de 1972 el director ha realitzat produccions de teatre i òpera tant a les ciutats alemanyes deBerlín,Bochum,Hamburg,Düsseldorf, oBonn com aParís,Brasil iItàlia. Schroeter és considerat part de la generació de cineastes de la postguerra alemanya, oNou Cinema Alemany, juntament ambAlexander Kluge,Rainer Werner Fassbinder,Wim Wenders,Werner Herzog oVolker Schlöndorff. Amb l'obraPalermo oder Wolfsburg va guanyar l'Os d'Or a laBerlinale de 1980. Així mateix, Schroeter també ha fet de productor, guionista, cameraman i actor en nombroses pel·lícules. Entre els seus col·laboradors cal destacarMagdalena Montezuma,Isabelle Huppert,Paulo Branco,Elfi Mikesch,Juliane Lorenz iDigne Meller-Marcoviz. Schroeter, que sempre ha estat obert sobre la sevahomosexualitat, va tenir una relació ambRosa von Prauheim.[1]
L'any 1972 va participar en laDocumenta 5 deKassel a la seccióFilmschau: Anderes Kino amb la pel·lículaDer Tod der Maria Malibran. El 2008 fou convidat per la seva pel·lículaNuit de chien a la 65a edició delFestival Internacional de Cinema de Venècia. El drama és una adaptació de l'obra deJuan Carlos OnettiPara esta noche, amb els actorsPascal Greggory,Amira Casar,Elsa Zylberstein iNathalie Delon en els papers principals. Schroeter va rebre el Premi Especial del Jurat per la seva obra “innovadora, sense compromisos i sovint provocadora”.[5]
El 2010 Schroeter va rebre a laBerlinale elTeddy Award al cinema gai per haver estat un “radical experimentador i gran outsider del Nou Cinema Alemany. A meitats de març del mateix any va rebre el premiFriedrich Wilhelm Murnau aBielefeld. El mateix any morí de complicacions delcàncer que patia a una clínica deKassel.[6]
|
|
A principis de 2009 varen ser presentades per primer cop les fotografies de Werner Schroeter sota el títolautrefois et toujours aMúnic. Des de 1973 el director ha documentat la seva feina i els seus col·laboradors i amics, comMagdalena Montezuma,Christine Kaufmann iAntonio Orlando. L'exposició inclou obres fetes ambPolaroid,Minox icàmeres d'un sol ús ampliades sense recurs a la manipulació digital.
