| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 4.966 a Colòmbia1.333 a  Veneçuela |
| Llengua | Piapoco |
| Geografia | |
| Estat | Veneçuela iColòmbia |
Elswenaiwika,tsáse nái,enaguas opiapoco són un pobleindígena que habita en diferents localitats entre elriu Meta i elriu Guaviare, en els departamentscolombians deMeta iVichada i en les riberes delriu Orinoco, en l'estatveneçolà deAmazones. Són més de quatre mil persones. Els seus veïnsSikuani els cridenDeja. També se'ls coneix comYapaco,Cuipoco,Cumanaica,Wenéiwika'.[1]
D'acord amb els seus relats, provenen de la conca delriu Negre, des d'on van migrar a través delriu Vaupés, per a després travessar el riu Guaviare i arribar fins alterritori que actualment habiten. Pertanyien a unsib de la fratría Hohódene delskurripacos que ocupava el les riberes del Isana i va emigrar des de l'Isana utilitzant rutes fluvials i terrestres, pel Vaupés fins a l'alt Guaviare, elsLlanos i alt Orinoco.[2]
La seva economia articula laagricultura amb lapesca i lacaça. Conreen laiuca amarga,blat de moro,fríjol,nyam,ocumos,moniato,chontaduro,pinya,ají,marañón,plàtan,arròs icanya de sucre. El processament de la iuca amarga és una labor destacada en la vida de les dones, que obtenen el midó per a fabricar "casabe" (truita) i "fariña" (farina torrada) i el suc espremut, per a cuinar-lo com "mingao", una beguda típica.
Les dones practiquenterrisseria. Fabriquen elpúali o "budare" una gran paella per a rostir el midó de iuca. També olles i tasses de fang per a la venda. El dia que modelen el "budare", les terrissaires no han de banyar-se ni beure aigua, perquè l'objecte fabricat no es deformi ni es faci fallida. Homes i dones produeixenhamacas de fibres de la palmacumare, part de les quals usen i altres molt fines i belles, són venudes. Unes altresartesanias que produeixen són les canastres, en primer lloc elmapíri per a guardar la "fariña".
L'arc i la fletxa s'usen tant per a la cacera com per a la pesca, que són especialment importants durant l'estiu. Criengallina,porc i bestiarboví.
Originalment són una "fratria" conformada per clans patrilinealsexogàmics. Les principals autoritats són els sogres (pares de l'esposa) entorn dels quals es conformen les famílies extenses i les unitats residencials. Actualment a més de respectar l'exogàmia dins de cada llinatge, cada unitat residencial o localitat és exógama i a més de mantenir-se relacions matrimonials entre elles, s'han establert aliances d'intercanvi matrimonial amb elsSikuanis, elsKurripakos, elsSaliba i elsachagua, de manera que han arribat a una visió del sistema de clans que podria considerar-se per sobre la pertinença ètnica. Les comunitats viuen enresguards indígenes la propietat col·lectiva dels quals és reconeguda per l'estat i que generalment comparteixen amb comunitats amb les quals han establert enllaços matrimonials.
Furna Minali oKuwai va fer habitable aquest món en derrotar aKemeine unaanaconda caníbal, a la qual va enviar a l'espai i va convertir en laVia Làctia. TambéKuwai va organitzar la societat humana i va donar a cada poble el seu idioma. Tant un home com una dona de major edat pot ser reconegut comxaman, després d'haver estudiat per a això i passar per diverses experiències, entre elles períodes de dejuni. Un ritual molt important és la iniciació femenina o "rés del peix".
