Wehrmacht (enalemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armadesalemanyes entre els anys 1935 i 1945. LaWehrmacht va ser creada perquè el règimnacionalsocialista va decidir dissoldre laReichswehr. D'altra banda,Wehrmacht ('Força de Defensa') fou la designació oficial en alemany de les forces armades suïsses d'ençà llur estatalització, el 1850, fins al 2003, en què foren rebatejadesSchweizer Armee ('Exèrcit Suís'), el mateix terme que sempre s'havia usat oficialment en francès (Armée suisse), italià (Esercito svizzero) i romanx (Armada svizra). En canvi, la traducció oficial a l'anglès ésSwiss Armed Forces ('Forces Armades Suïsses').
Jove sergent de la Wehrmacht lluint la insígnia de laMedalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 a la solapa (front rus, i lluint també una creu de ferro de 1a classe al pit, gener de 1944)
LaWehrmacht consistia en l'Exèrcit (Heer), l'Armada (Kriegsmarine, 'Marina de Guerra) i laForça Aèria (Luftwaffe). Durant laSegona Guerra Mundial, vora les unitats de laWehrmacht (que constituïen el gruix de les forces), també lluitaven al front altres organitzacions armades que no formaven part de laWehrmacht, sinó del partit nazi, si bé estaven subordinades a l'alt comandament de laWehrmacht en els afers estrictament militars; es tractà, essencialment, de laWaffen-SS, i, ocasionalment, d'unitats de laSturmabteilung (SA).
LaReichswehr ('Defensa Governamental') constituïa lesforces armades de laRepública de Weimar, hereves del derrotat exèrcit imperial alemany.Ernst Röhm, cap de les Stürmabteilung (SA), va voler annexar l'exèrcit a les seves files, oposant-se als interessos d'Adolf Hitler, que creia que això podia desestabilitzar el règim. Després de lanit dels ganivets llargs, i l'assassinat de Röhm, Hitler va sotmetre elReichwerh i va integrar una gran part de la milícia de lesSicherheitsdienst (SD) alReichswerh, organitzant la Wehrmacht. Els més seleccionats van constituir les SD iSchutzstaffel (SS). Entre els organitzadors del nou exèrcit es trobenHeinz Guderian,Walter von Reichenau iAlfred Jodl.
Legalment, el Comandant en Cap de la Wehrmacht fou Adolf Hitler en qualitat de Cap d'Estat d'Alemanya, després de la mort del PresidentPaul von Hindenburg l'agost de1934. En la reorganització de 1938, Hitler va esdevenir el Comandant Suprem de les Forces Armades fins a la seva mort, el30 d'abril de 1945. L'administració i autoritat va recaure inicialment en el ministre de la guerraWerner von Blomberg. Després de la renúncia de von Blomberg el 1938, el ministeri va ser dissolt i es va crear l'Alt Comandament de les Forces Armades (OKW) dirigit perWilhelm Keitel.
Cap al1939, l'exèrcit alemany comptava amb 6 milions de soldats i durant la Segona Guerra Mundial van servir-hi més de 12 milions de soldats de diferents nacionalitats.
Es va incloure nous oficials amb més grau d'iniciativa.
L'armament va canviar radicalment, amb l'ús demetralladores més lleugeres i fàcils de transportar.
L'organització d'escamots mòbils d'assalt, escamots de logística, i una cadena de comandament monolítica, però que permetia l'autonomia d'acció a escamots sense oficials de comandament si aquests faltaven o queien.
La tàctica d'atac per encerclament opinça va ser una vertadera innovació. S'encerclava un sector del front prèviament castigat per l'artilleria, capturant bosses en envoltar els flancs per neutralitzar-los.
Durant laSegona Guerra Mundial laWehrmacht va aconseguir victòries èpiques i ressonantes en els diversos escenaris, derrotant els exèrcits europeus amb relativa facilitat, incloent a anglesos i francesos.
En la invasió de laUnió Soviètica, laWehrmacht va aconseguir contundents èxits inicials i l'annihilació de gran part de les dotacions de frontera de l'Exèrcit Roig i profunds avenços dins del territori de l'URSS. Algunes unitats de reconeixement alemanes van arribar a albirar les torres del Kremlin. Els soviètics, tanmateix, van resistir l'embranzida, i mobilitzant totes les reserves humanes i materials, recolzats pel dur hivern, van evitar la caiguda deMoscou iStalingrad. Tot i això, la maquinària bèl·lica alemanya encara era forta, al punt de mantenir efectivament ocupada aEuropa i batallar a l'Àfrica.
L'estiu de1943, la Wehrmacht va patir la pitjor derrota en terres russes, en labatalla de Kursk, la contraofensiva soviètica que va destruir les millors unitats blindades de la Wehrmacht, causant fortíssimes baixes. A partir de llavors laWehrmacht no recuperaria la iniciativa, retrocedint fins a Alemanya, i essent derrotats després de la caiguda deBerlín el1945.
Els soldats van ser desmobilitzats després del conflicte el 1945.
.svg)
