El rave japonès té un gust molt fort i la seva coentor irrita més elnas que no pas lallengua. El seu sabor és molt similar al delrave picant o rusticà.
El rave japonès s'utilitza alJapó generalment en forma de pasta o ratllat. Acostuma a ser menjat ambsushi isashimi. Sovint es barreja ambsalsa de soia.
Hi ha pocs llocs al món adients per al conreu a gran escala del wasabi. Al Japó es cultiva principalment a la península d'Izu (prefectura de Shizuoka), i a les prefectures deNagano,Shimane,Yamanashi iIwate.
El rave japonès es ratlla sovint amb un aparell demetall conegut amb el nom d'oroshigane. Tot i així alguns prefereixen unaeina més tradicional feta depell detauró assecada. També es pot emprar unaratlladora amb dents irregulars.
Les preparacions de wasabi a base de rave japonès es comercialitzen normalment en pots de vidre o en tubs similars als de la pasta de dents. Hi ha també una pols, d'un gust semblant al wasabi, que s'utilitza comercialment per amanirpatates fregides,pèsols i altres productes envasats amb gust de wasabi al mercat.
El wasabi és difícil de cultivar, i això el fa molt car. Atès l'alt cost, un substitut comú n'és unsuccedani fet de la barreja derave rusticà,mostassa, icolorant alimentari verd. Fora del Japó, és poc freqüent trobar wasabi autèntic. Sovint els envasos estan etiquetats com a wasabi, però els ingredients no inclouen realment rave japonès. Malgrat que el gust del wasabi i el del rave rusticà és similar, són fàcilment distingibles. Al Japó, el rave rusticà es coneix com aseiyō wasabi (西洋わさび, "western wasabi").[1] AEuropa iNord-amèrica l'autèntic wasabi es troba únicament en comerços especialitzats i restaurants d'alta gamma.[2]
.svg){kind=icon}
