Wangari Maathai (Nyeri, 1 d'abril de1940 -Nairobi, 25 de setembre de2011)[1][2][3] va ser una activista política iecologista kenyana, d'ètniakikuyu. El 2004 va rebre elPremi Nobel de la Pau per "les seves contribucions aldesenvolupament sostenible, a lademocràcia i a lapau". Era la primera dona africana que rebia aquest guardó i la primera dona que va ser catedràtica en el seu país. La doctora Maathai era, a més a més, membre electa alParlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit perMwai Kibaki.[4]
Formació i activitat professional
[modifica]Nascuda a la Kenya colonial, territori de l'Imperi Britànic, quan va començar els seus estudis a l'escola Santa Cecília, de la Missió Catòlica, es va convertir al catolicisme. Va estudiar després a l'Institut Loreto deLimuru, l'únic institut femení catòlic que hi havia aleshores a Kenya. Els bons resultats acadèmics li van permetre accedir a una beca i va poder anar als Estats Units, on es graduà en Biologia especialitzant-se en química.[1]
Retornada a Kenya, va començar a treballar al departament de microanatomía de l'Escola de Medicina de Veterinària de la Universitat de Nairobi. Obtingué el Doctorat en Ciències Biològiques el 1964 a la Universitat Mount St Scholastica d'Atchison, a Kansas. Després de doctorar-se, treballà com a professora d'Anatomia Veterinària. Més endavant va ser degana de la seva facultat a la Universitat de Nairobi. El 1978 va passar un període de formació a Alemanya.[1][5]
Les seves inquietuds mediambientals la van portar a formar part de la fundació Centre Ambiental Liason, que arribaria a presidir. Convençuda que un dels problemes del seu país era la degradació ambiental, va impulsar un programa de creació de llocs de treball en projectes de reforestació i una fundació, Envirocare.[1]
Maathai va fundar elGreen Belt Movement[6] (o Moviment del Cinturó Verd) el1977, una mena delobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país i en altres països africans, per tal d'evitar la desforestació i l'erosió delsòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l'apel·latiu afectuós deTree Woman (o 'Dona Arbre').[7] Des de llavors va esdevenir molt activa en temes mediambientals i a favor de les dones.
També es va implicar en la defensa de l'accés igualitari de les dones a les universitats i va formar part de diverses organitzacions cíviques, com l'Associació Kenyana de Dones Universitàries. Maathai fou la presidenta delMaendeleo Ya Wanawake (el Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des del1976 i que presidí fins al 1987.[1]
Denuncià també la manca de democràcia existent a Kenya, fet que li comportà persecució política. El 2002 es va presentar a les eleccions i esdevingué diputada al Parlament per un marge aclaparador de vots. Fou nomenada secretària d'Estat de Medi Ambient i Recursos Naturals, un càrrec que va ocupar fins al 2005, any en què fou elegida presidenta de la Unió Econòmica Africana.[1][5]
El 25 de setembre de 2011 va morir a l'hospital de Nairobi després d'una lluita prolongada contra un càncer.[2]
El 1969 es va casar amb Mwangi Mathai, amb qui va tenir tres fills.
"Maathai va resistir amb coratge l'anterior règim opressiu de Kenya", va dir el Comitè Nobel noruec en la seva lectura en proclamar-la guanyadora delPremi Nobel de la Pau 2004. "Les seves formes d'actuar úniques han contribuït a prestar atenció a l'opressió política, nacionalment i internacional. Ha estat pou d'inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar la seva situació".[8]
Controvèrsia
Maathai va produir un enrenou entre els mitjans de comunicació quan, en la conferència de premsa que seguia a l'anunci del premi, va suggerir que el virus VIH causant de la sida era producte de l'enginyeria genètica i que va ser posteriorment alliberat a l'Àfrica per investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucció massiva per "castigar els negres". Només una petita minoria dona suport a aquesta teoria conspirativa de la sida, la qual no és l'única. Des de llavors va anar matisant i suavitzant la seva postura.
Alguns dels premis i guardons més importants que ha rebut són els següents:
- ↑1,01,11,21,31,41,5Ferrer, Sandra. «Wangari Maathai, la primera mujer africana en recibir el Premio Nobel de la Paz». AmecoPress, 13-06-2019. [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑2,02,1«Mor la Premi Nobel keniana Wangari Maathai». Ara.cat, 26-09-2011. [Consulta: 26 setembre 2011].
- ↑«En homenaje a Wangari Muta Maathai» (en castellà). ONU Mujeres, 27-09-2011. [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑«Wangari Muta Maathai: “Woman Tree – La Mujer Árbol” | Vidas científicas», 16-11-2016. [Consulta: 25 març 2017].
- ↑5,05,1«La keniana Wangari Maathai obtiene el Nobel de la Paz» (en castellà). La Vanguardia, 08-10-2004. [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑http://www.cstraight.com, Cstraight Media -. «Wangari Maathai | The Green Belt Movement» (en anglès). [Consulta: 25 març 2017].
- ↑«Wangari Muta Maathai, la mujer árbol», 25-09-2014. [Consulta: 25 març 2017].
- ↑8,08,1«Wangari Maathai - Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 25 març 2017].
|
|---|
| 1901–1925 | |
|---|
| 1926–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–actualitat | |
|---|
.jpg)
