El sistemaWade-Giles és un mètode deromanització (transcripció a l'alfabet llatí) delxinès mandarí. El sistema fou ideat pelbritànicThomas Francis Wade a mitjans del segle xix, i fou modificat pel també britànicHerbert Allen Giles, autor d'un influent diccionari xinès-anglès publicat el 1892 a la Xina, i successor de Wade en la càtedra de llengua xinesa a laUniversitat de Cambridge.
El mètode Wade-Giles va ser el sistema més difós per a la transcripció dels noms xinesos a Occident durant tot el segle xx, fins alsanys 1980, quan es va generalitzar l'ús del sistemahanyu pinyin, o simplementpinyin, desenvolupat i promogut per l'Estat xinès. AFrança va existir una versió modificada d'aquest sistema. En el món catalanoparlant mai ha existit un sistema propi de transcripció del xinès mandarí, i per això l'ús del Wade-Giles era pràcticament universal fins a la generalització recent delpinyin. Exemples de noms transcrits en Wade-Giles són "Mao Tse-tung" o "Teng Hsiao-p'ing", les grafies de la qualpinyin sónMao Zedong iDeng Xiaoping.
Thomas Francis Wade va ser diplomàtic britànic a la Xina i va ocupar càrrecs com intèrpret decantonès i com vicecònsul enXangai. El1859, va publicar el seuSil·labari pekinés (Peking Syllabary>Wade, T.F.,The Peking Syllabary; being a collection of the characters representing the dialect of Peking; arranged after a new orthography in syllabic classes, according to the four tones. Designed to accompany the Hsin Ching Dl., or Book of Experiments, Hong Kong, 1859.), obra que recollia un llistat de les síl·labes del dialecte pekinés del mandarín en el sistema de transcripció que ell mateix havia dissenyat. Després de retirar-se de la carrera diplomàtica i tornar aAnglaterra en1883, Thomas Francis Wade va inaugurar la càtedra de llengua xinesa en laUniversitat de Cambridge. El seu successor en aquest lloc seria Herbert Allen Giles, altre diplomàtic que en1892 havia publicat en Xangai un diccionari bilingüe Giles, Herbert A.A Chinese-English Dictionary. Shanghai, 1892, que el1912 seria reeditat aLondres, en versió revisada i ampliada. El diccionari de Giles feia servir una modificació del mètode de transcripció de Wade. És aquesta segona versió del sistema, deguda a Giles, la qual es convertiria en el principal sistema de transcripció del xinès utilitzat a Occident durant el segle xx.
Des de principis del segle xx, el sistema Wade-Giles va ser utilitzat també pels mateixos xinesos per a transcriure els seus noms a l'alfabet llatí. Encara avui dia, aTaiwan i entre les comunitats xineses en l'estranger, són freqüents els noms transcrits segons aquest mètode, com es manifesta en cognoms com "Chang", "Chu" o "Hsiang". A laXina continental, no obstant això, l'ús del Wade-Giles ha estat totalment abandonat, emprant-se únicament el sistema oficialpinyin per als noms de persona i els noms de lloc, i per això els cognoms anteriors han passat a ser "Zhang", "Zhu" i "Xiang" en l'actualitat. A Taiwan, l'ús no oficial del Wade-Giles es manifesta, a més d'en molts noms de persona, en la toponímia, com en el cas de les ciutats deTaipei oKaohsiung. A l'ús taiwanès, com passava en el Continent abans de la difusió delpinyin, és freqüent l'omissió delsapòstrofs idièresi del sistema, la qual cosa introdueix ambigüitat en la representació de les síl·labes. Així, els propis nom "Taiwan" i "Taipei" haurien de ser "T'aiwan" i "T'aipei", amb l'apòstrof que indica la condició d'aspirada de la consonant. L'omissió habitual dels signes diacrítics ha fet que aquests noms s'hagin consolidat com "Taiwan" i "Taipei", introduint ambigüitat fonològica, una de les principals crítiques que s'han fet a aquest sistema. L'ús del Wade-Giles ha decaigut a Taiwan en els últims anys a causa de la promoció d'altres sistemes de romanització oficials, com elgwoyeu romatzyh (oficial a laRepública de la Xina des del1928) i, en l'actualitat, eltongyong pinyin.
El sistema Wade-Giles utilitza menys lletres de l'alfabet llatí que altres sistemes de romanització del xinès. Hi ha dues raons principals per a això. En primer lloc, els parells de consonants que es diferencien solament per ser aspirades o no aspirades s'escriuen amb la mateixa lletra, a la qual s'afegix un apòstrof quan presenta aspiració. Així, mentre que elpinyin utilitza les consonantsb,p,d,t,g,k,z,c,zh ich, en Wade-Giles la sèrie corresponent ésp,p,t,t,k,k,ts,ts,ch,ch. Aquesta notació té l'avantatge de revelar la similitud entre les dues versions d'aquests parells de consonants. El major inconvenient d'aquest tret del sistema és l'omissió freqüent d'aquests apòstrofs, bé per error o bé per conveniència tipogràfica, que provoca ambigüitats en les síl·labes. La segona raó per la qual el Wade-Giles utilitza menys consonants que altres mètodes de transcripció consisteix en l'ús dech ich' per a representar també les consonants palatalsj iq delpinyin. Això elimina la distinció que fa elpinyin entre, d'una banda,j izh i, per un altre,q ich. Aquesta absència de distinció no resta coherència al sistema, ja que les versions palatals es combinen sempre amb les vocalsi iü, que no segueixen mai a les retroflexes.Per això, ambdós parells de consonants, diferenciats en sistemes com elpinyin o elbopomofo, poden considerar-se com varietatsal·lòfones dels mateixos sons. Enpinyin aquest fet és menys aparent a causa del doble ús de les lletresi io, la primera de les quals pot usar-se per a l'anomenada "rima buida", com enshi (shih en Wade-Giles), i la segona de les quals s'usa en lloc deü amb aquelles consonants que no poden combinar-se amb el so /o/, com en el cas dexu (hsü en wade-Giles). El mètode Wade-Giles, per la seva banda, utilitza sempreü per al so de lau francesa oü alemanya, i el dígrafih per a la rima buida. El sistema de quatre tons del mandarí se solia representar en Wade-Giles mitjançant superíndexs numèrics, utilitzats solament en diccionaris i obres de referència sobre llengua xinesa, però mai en les transcripcions de noms.
A continuació s'enumeren les diferències entre ambdós sistemes. Per a evitar confusions a l'esmentar els sons, les lletres en el sistemahanyu pinyin es mostren en cursiva, i les quals corresponen al Wade-Giles en negreta.
