| |||||
| Tipus | secció de municipi | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | regió Flamenca | ||||
| Província | Flandes Occidental | ||||
| Districte | districte de Bruges | ||||
| Municipi | Oostkamp | ||||
| Població humana | |||||
| Gentilici | Waardammenaar, Waardamse | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7,46 km² | ||||
| Altitud | 10 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 8020 | ||||
Waardamme (enFlamenc occidentalWardamme) és un nucli delmunicipi d'Oostkamp a laprovíncia deFlandes Occidental a laregió flamenca deBèlgica. Fins a l'1 de gener de1977 va ser un municipi independent. L'1 de gener del 2014 tenia 2.021 habitants, un creixement de 8,7% des de 2007, a una superfície de 746hectàrees.[1]
Waardamme és a l'Houtland a la Flandes sorrosa, a la conca delWaardammebeek i el seu efluent elRivierbeek, que desguassa alCanal Gant-Bruges, excavat a l'edat mitjana a la vall de l'anticZuidleie. Entre les serrats sorrosos que daten de l'Eocè (fa uns 40 a 70 millions d'anys) i unes valls argiloses.[2] Els boscs es troben principalment a les zones arrenoses, una reforestació d'una antigalanda, al marge dels Rivierbeek i Hertsbergebeek, un parc natural amb paisatges interessants al Rooiveld, el Kampveld i els estanys dels Papenvijvers a la frontera ambHertsberge.[3] L'eix principal de transport és la carretera deBruges cap aKortrijk, la N50. No hi ha cap ferrocarril ni via navegable.
Tot i que la urbanització creixent ha canviat parts del poble en zona residencial, l'agricultura i la silvicultura queden activitats econòmiques majors. S'hi conreasègol,civada i altres plantes depastura per a laramaderia de vaques, porcs i aviram. Queda poca indústria, que s'ha concentrat al costat de la carretera: producció de pastura, de mobles (1945-1999) i negoci de materials de construcció.
La primera menció del poble,Capella de Wara, data de l'any 961, una capella al marge delWare o delWareken, antics noms de l'actual riuWaardammebeek segons l'historiadorKarel De Flou (1853-1931). Més tard s'hi va construir undic (neerlandèsdam) i des del 1331 es parla de Waardamme, que significa dic al riu Ware.[2] El 2004 van descobrir-se traces arqueològiques d'una casa delneolític,túmul de l'edat del bronze i tombesromanes.[2] Va desenvolupar-se com a parròquia des de l'inici del segle x, l'església depenia delcapítol de l'Abadia de Sant Bertí deSint-Omaars, ara a França. Civilment, depenia de l'amt i de la senyoria d'Oostkamp. Al segle xvii, com tots els pobles rurals de la zona, va patir molt de les hostilitats durant laGuerra dels Vuitanta Anys. Després de l'ocupació espanyola, el 1713 passà sota el domini d'Àustria i comença un petit segle de pau. Els monarcsil·lustrats decideixen desenvolupar les infraestructures per tal de fomentar l'economia. Construeixen una xarxa de carreteres calçades tot arreu alsPaïsos Baixos austríacs, en moltes zones on només hi havia camins de sorra, sovint impracticables. La carretera de Bruges cap a Kortrijk, acabada a la meital del segle xvii, contribuí a l'expansió del poble. Hi havia unpeatge a Waardamme.
El municipi va ser creat el 1796, durant l'ocupació francesa, quan les divisions administratives de l'antic règim van ser abolides. El segle xix és caracteritzat pel desenvolupament de latifundis, a l'entorn dels castells de Rooiveld i De Woesten, dels quals els propietaris reforesten la landa i desguassen els prats molls als marges dels rius. El 1864 s'obre la primera escola municipal.[2] Des de l'inici del segle XX s'instal·len unes indústries a la carretera central i la població creix. La més llarga va ser la fàbrica de mobles d'Adolf Bouwens que va existir de 1945 a 1999, que per la seva política social (construcció de cases per als obrers, fomentació d'associacions esportives) va canviar el poble. La crisi de la fi dels anys 1990 i el canvi de moda van significar la fi de mig segle d'història industrial.[4] Des de la fi dels anys 1960 es creen les primeres urbanitzacions i la funció residencial esdevé més important. L'1 de gener de1977 el municipa va fusionar amb Oostkamp.
