Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està divididaÀustria. Té una superfície de 2.601 km² i una població de 491.699 habitants (2012). Limita al N ambAlemanya (estat deBaviera) i elllac Constança; a l'E, amb l'estat delTirol; al S i al NO, ambSuïssa (al S amb el cantó deGrisons i al NO, amb elcantó de Sankt Gallen); i a l'O, en 35 km ambLiechtenstein.
La capital de Vorarlberg ésBregenz (28.000 habitants), encara queDornbirn (47.000 habitants) iFeldkirch (31.000 habitants) tenen poblacions més grans. Vorarlberg també es diferencia pel fet que és l'únic estat d'Àustria on el dialecte local no és l'austrobavarès, sinó un dialectealamànic; per tant, té més en comú culturalment amb els seus veïns de parla alamànica —comSuïssa,Liechtenstein iSuàbia— que ambBaviera i la resta d'Àustria.
Administrativament està dividit en quatredistrictes:
És travessat per l'Ill, afluent delRin (frontera occidental amb Suïssa); per l'Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança; i pels cursos superiors delLech i de l'Iller, afluents delDanubi. El relleu és muntanyós al S, de roquesesquistosocristal·lines alRätikon i calcàries als Alps deSilvretta. El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants.
Fins al 1375, Vorarlberg era format per molts comtats. ElsHabsburg els van anar adquirint al llarg dels anys, començant per Feldkirch; i continuant per Bludenz, Bregenz i, finalment, Lustenau el 1814. En un referèndum celebrat el 1919, a les acaballes de laPrimera Guerra Mundial i el posterior desmantellament de l'Imperi Austrohongarès, gairebé el 80% dels habitants de Vorarlberg varen elegir pertànyer a Suïssa; però, a causa de la reticència dels helvètics cap al projecte, només un segle després del conflicte polític i sectari de laguerra de Sonderbund —que empenyia cap a un equilibri relativament precari entre els llatins (Romandia, laSuïssa Italiana,romanx) i els suïssos alemanys, catòlics i protestants o liberals i conservadors—, els redactors delTractat de Saint-Germain-en-Laye no ho van tenir en compte.
Del 1945 al 1955, Vorarlberg va ser ocupada i administrada perFrança, seguint els acords de l'ocupació aliada d'Àustria.
Vorarlberg és una de les regions industrials més antigues d'Àustria; i segueix sent la més industrialitzada i rica del país, amb una indústria orientada a l'exportació (70% aproximadament). La indústria tèxtil ha perdut la seva importància en favor de la mecànica de precisió, la electrònica i el turisme (sobretot Lech, Zürs am Arlberg, Montafon, Bregenzerwald Kleinwalsertal). Molts dels seus habitants fronterers treballen a Suïssa i Liechtenstein. Actualment, els recursos econòmics deriven en primer lloc dels serveis (especialment dels esports d'hivern), que els anys noranta aportaven prop del 50% del PIB del land.
La producció d'electricitat, principalmenthidroelèctrica, és un dels sectors clau de l'economia de Vorarlberg. Es destina essencialment a cobrir els pics de consum. Compten amb un acord ambBaden-Württemberg, per traspassar la potència disponible en casos de demanda màxima. El 2003, Vorarlberg va ser la primera àrea a Europa on es produeix més energia renovable que la que realment es consumeix localment. Aquest corrent "verd" fou exportat a Alemanya, a Suïssa i a altres estats federats d'Àustria.Illwerke AG és la principal empresa elèctrica de Vorarlberg (75%), i la seva producció és principalment d'energia hidroelèctrica. Els embassaments es troben darrere delMontafon.
