| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic iciutat antiga | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| País | Itàlia | |||
| Regió | Laci | |||
| Província | província de Viterbo | |||
| Municipi | Bolsena | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | etrusc | |||
| Geografia | ||||
| Banyat per | llac de Bolsena | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 264 aC | |||
| Següent | Bolsena | |||
| Organització política | ||||
| Membre de | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | beniculturali.it… | |||
Volsinii oVulsinii (enetruscVelzna, engrec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a laVia Clòdia, entreClúsium iForum Cassis, segons l'Itinerari d'Antoní i laTaula de Peutinger. La seva situació exacta no està establerta, i uns la situen al sud del llac, aMontefiascone, i d'altres aOrvieto, però probablement estava situada molt propera al lloc on després hi va haver una ciutat romana. S'ha de distingir entre la ciutat etrusca i la romana, ja que Volsinii estava situada en una zona escarpada, i la romana, l'actualBolsena, es trobava en una plana.
Va ser una de les dotze ciutats de laLliga Etrusca i una de les més poderoses, i segonsTitus Livi, tenia molt proper elFanum Voltumnae, el temple on es reunien anualment les tribus etrusques, a la vora del llac. Titus Livi iValeri Màxim diuen que era una de lescapita Etruriae ('capitals d'Etrúria').[1]
No es parla de Volsinii abans de la caiguda deVeïs, quan els volsiniencs van témer que serien les properes víctimes de l'expansionisme romà. Es van aliar als salpinis (habitants deSalpinum) i, en ocasió d'una pesta i fam que va assolar Roma cap a l'any391 aC, van atacar la ciutat, però van ser rebutjats amb moltes pèrdues. Els romans els van fer vuit mil presoners, i no van tenir més remei que pactar una treva de 20 anys i restituir el botí que havien fet pel camí i proporcionar la paga de l'exèrcit romà durant 12 mesos.[2]
Ja no es torna a parlar de la ciutat fins al310 aC, quan, aliada a les altres ciutats etrusques menysArretium (Arezzo), va assetjarSutrium, ciutat aliada a Roma, guerra que va acabar l'any309 aC, amb la completa derrota etrusca a laBatalla del Lacus Vadimonis (llac Vadimonis). El307 aC, elcònsol romàPubli Deci Mus va capturar diverses fortaleses que pertanyien a Volsinii. L'any295 aC,Luci Postumi Megel va assolar el seu territori i els va derrotar sota els murs de la ciutat, matant 2.800 guerrers. Volsinii va negociar llavors, juntament amb Arretium iPerusia, una pau de quaranta anys i el pagament d'una indemnització. Però, al cap de 14 anys, van tornar a fer la guerra als romans (281 aC) fins que el280 aC va ser definitivament sotmesa. SegonsPlini el Vell, que ho copia d'un escriptor grec anomenat Metrodorus Scepsios, l'objectiu romà en atacar la ciutat era aconseguir les dues mil estàtues que allí hi havia, cosa que segurament no és certa però que indica la gran riquesa que devia tenir Volsinii. Valeri Màxim diu que eren tan rics que s'havien "efeminat" i no van poder lluitar amb èxit amb els romans i, finalment, els esclaus van usurpar el poder, fins que els romans els van lliurar d'aquesta tirania. De fet, els romans van ocupar la ciutat l'any264 aC, la van arrasar completament i van expulsar els habitants, que es van establir no gaire lluny, en una segona ciutat de Volsinii, laBolsena romana, que va existir com a ciutat provincial durant laRepública i l'Imperi i es va despoblar alsegle iv.[1]
Al Volsinii romà, hi va néixerSejà (Seianus), el cap de laGuàrdia Pretoriana, marit d'Apicata i favorit de l'emperadorTiberi, iJuvenal diu que la sort de Sejà depenia del favor de la deessaNòrtia (Nurtia oNortia), una divinitat etrusca molt adorada a Volsinii, i al seu temple s'hi clavava cada any elClavus annalis.Plini el Vell diu que a la ciutat va passar un fet sobrenatural: un llamp es va aparèixer al cel i el reiPorsenna el va agafar per destruir el monstre anomenatVolta que assolava el territori.A Volsinii hi va néixer, també,Ruf Fest Aviè alsegle iv que, en la sevaOra Maritima, va descriure la costa d'Hispània, des de les illes Casitèrides (illes Britàniques o nord de Galícia, segons diverses opinions) fins aMassàlia. Aviè és el primer autor conegut que descriu la costa catalana, encara que elperiple en sigui una còpia d'altres periples anteriors.
Les restes de la ciutat romana es poden veure a l'actual vila deBolsena, però les de la ciutat etrusca no se n'han trobades. Les restes principals són les d'un temple conegut perTemple de Nòrtia, encara que era un temple romà i no etrusc; l'amfiteatre, els banys, tauletes sepulcrals, sarcòfags i alguns relleus.[1]
